Una amiga m’ha enviat aquest cartell:

I amb el títol de la conferència-xerrada m’he quedat planxat. Però he pensat que potser eren coses meves i l’he mostrat a unes quantes persones. Resultat? Cares d’estupor i desconcert unànime. Tothom ha fet una ganyota. Som davant d’una broma d’humor negre sense cap gràcia?

I he començat a buscar. Darrere de la xerrada hi ha el programa de detecció precoç del càncer de còlon, que em consta que està fent molta feina i bona. Per exemple, tota la població d’entre 50 i 69 anys ha rebut a casa seva una carta on li adjunten una llista de farmàcies. La idea és que el receptor hi vagi a buscar un potet i el torni amb una mostra de femta per poder ser analitzada i descartar possibles símptomes. I si n’hi ha algun de precoç, agafar-lo a les beceroles. Prevenció 100% fàcil i efectiva.

Continuo mirant i a l’acte, celebrat el passat dia 4 a BCN, també hi col·laborava l’Institut d’Investigacions Mèdiques August Pi i Sunyer, especialitzat en recerca, i el doctor Jaume Grau, un especialista en medicina preventiva i salut pública que ja fa molts anys treballa a l’Hospital Clínic de BCN. Aquesta gent no es dedicaria a frivolitzar amb una malaltia com aquesta. Vaja, ni pensar-ho.

Per tant, no era cap broma, no. Però, i aquest títol? Llavors, buscant per Twitter, he anat a petar a unes quantes piulades en què es relacionava la campanya amb Ada Colau i se la criticava molt durament. Tan durament que s’arribava a l’insult greu. Per què? Perquè la xerrada es feia en un centre cívic de l’Ajuntament.

Nou estupor. ¿Insultar Ada Colau perquè en un centre cívic municipal hi fan una xerrada per prevenir el càncer de còlon batejada amb un títol més que sorprenent? Molt justet, no?

El càncer és una malaltia que a tots ens ha tocat més o menys de prop i, quan en sentim a parlar, manifestem una certa sensibilitat especial. No sóc expert en el tema i, per descomptat, si els organitzadors, que sí que ho són, han decidit posar a una campanya de prevenció el provocador títol que encapçala aquesta peça, no seré jo qui ho critiqui. I no ho estic fent, simplement comparteixo una sensació estranya.

Desconec si usar aquesta frase desdramatitza la situació, potser sensibilitza més o és la manera que se’n parli. Ni idea. Però no posar en dubte les bondats de la idea no m’evita continuar pensant que el títol em grinyola molt. I li diré més, com més me’l miro, més em grinyola.

No ho sé, potser caldria fer una campanya explicativa per prevenir-nos de noms provocadors dels quals no acabem d’entendre l’objectiu. Ah, i una altra campanya per no aprofitar qualsevol cosa sense relació amb res com a arma política llancívola contra algú que passava per allà. Bé, o ni passava per allà, sinó pel poble del costat.