Imagino que el tema del qual m'ocupo avui tindrà partidaris i detractors: jo em trobo entre els segons, i intentaré explicar per què la nova idea de la consellera Verge em sembla una solemne ximpleria ineficaç, discriminatòria i majoritàriament antiecològica, dit això amb el respecte més gran.
La consellera diu que l'equitat menstrual és un dret universal. I òbviament és, com tantes altres despeses ineludibles, un factor que separa els qui poden i no poden permetre's pagar-lo. Per descomptat, aquesta carència es pot donar amb les compreses per a persones menstruants (les anomenen així per no ofendre les dones que es creuen homes i malgrat això menstruen i els homes que es creuen dones, però que, tot i que s'hi entossudeixin, no poden menstruar). Però l'esmentada carència també es pot produir en els qui tenen el sòl pelvià fet pols i això els provoca incontinència urinària (un enorme percentatge de les dones que ja no menstruen) o en els qui abans de menstruar ja es van fer pipí a sobre: tots els nadons, tinguin un sexe o l'altre, a qui els seus cuidadors han d'embolicar en uns bolquers molt més costosos que les compreses. De la mateixa manera, tot aquell home o dona que no vulgui tenir barba i ja li surti a la cara sap el que costen els artefactes d'afaitar. I finalment, no parlem de la despesa que suposa evitar la pitjor i més universal discriminació, la de fer pudor i no poder gastar diners en desodorants.
La llista de carències resolubles amb diners, universals en col·lectius o edats i algunes més greus i contínues que la menstruació seria inacabable..., però aquestes discriminacions sembla que no importen gens la consellera que, a més dels feminismes, s'ocupa de la igualtat, segons resa el rètol del seu càrrec. Per si a algú li passa pel cap adduir que la justificació és que no pot pal·liar-les totes, anem a la ineficàcia i la falta de sensibilitat ecològica de la mesura.
És pobre qui no pot afrontar les despeses bàsiques de la supervivència quotidiana, aquells que l'equiparen en oportunitats amb la resta
Són tantes les pobreses que afecten els pobres que posar un adjectiu per a cadascuna em sembla un insult: pobresa energètica, menstrual, higiènica, estètica, habitacional o odontològica, totes afecten la nostra dignitat i es resumeixen en una idea més fàcil de transmetre: és pobre qui no pot afrontar les despeses bàsiques de la supervivència quotidiana, aquelles que l'equiparen en oportunitats amb la resta. Quan la consellera de feminismes variats (aquest plural, d'altra banda, font de lluites enverinades entre els partidaris d'un tipus de feminisme o altre per a goig dels seus crítics), quan la consellera, dic, va veure que resultava injust pagar les compreses a dones riques, va decidir canviar el motiu i ara diu que el que vol (el que ella vol!) aconseguir és que les dones sapiguem què tenim entre les cames o que una compresa de cel·lulosa és menys ecològica que rentar-ne una de reutilitzable. Haguéssim començat per aquí! Però la cosa llavors encara és pitjor.
Recordo les primeres converses que a l'escola teníem de nenes amb les més grans, que ens parlaven de les seves primeres regles: elles encara van viure els famosos draps de les nostres àvies, rentats i posats a assecar al sol, i torna a rentar i a assecar, en un cicle sobre el cicle que augmentava la ja penosa vida d'aquelles dones i que fastiguejava enormement les més joves. Només es deslliuraven, imagino, les que tenien minyona. Al seu dia totes aquestes dones van celebrar un avenç tècnic que semblava poca cosa, però que va ser gegant: la cel·lulosa. Fer-la servir per fer compreses i bolquers va significar un gran alliberament femení, una conquesta de temps i d'autonomia personal. Avui, gràcies a la consellera, a totes les seves successores encara menstruants (i a les que ja no ho som) les han fet sentir-se de nou culpables per ser lliures, perquè les seves compreses, tampons i fins i tot salva-eslips són, anatema!, un dany al planeta. Vaja, que les nostres àvies i les seves calces van ser pioneres en l'ecologisme, molt al seu pesar.
Ah, però calces i compreses reutilitzables són invents del TBO en temps de sequera i reobren el debat etern: tovallons d'un sol ús o d'utilitzar i rentar? Gastar aigua? No seria millor invertir aquests diners, i més, en investigació sobre el reciclatge del que avui volen expulsar de les nostres vides? És clar que sempre poden obligar totes les persones que menstruen a calçar-se la copa menstrual, però llavors definitivament d'allò de la llibertat caldrà oblidar-se'n, en aquest cas precisament aquelles que la consellera diu que vol protegir. Perquè tot això no afecta en res els de sempre, els qui en això i en tot tenen prou diners per pagar-se la festa.