L'exconseller Sàmper va irrompre a escena per sucar pa en la polèmica orquestrada per la destitució del comissari en cap Estela.

A Sàmper li hauria agradat seguir a Interior. La vanitat és humanament comprensible fins que esdevé rancúnia. I ridícula.  Ara és meridianament clar que Sàmper no va pair gens bé el seu relleu si no, no s'explica que anés a can Basté a empastifar fort.

La seva actitud s'ha revelat com la d'un home ressentit que aprofita l'avinentesa per expiar els seus dimonis pel broc gros amb tanta o més irresponsabilitat que frivolitat.

Sàmper va ser nomenat pel president Torra i a fe de Déu que dona notables mostres del seu torrisme quan exigeix als altres que facin allò que podent fer ell, mai no va ni remotament fer. És la mateixa insolvència de retòrica buida que, en aquest cas, s’accentua perquè escampa sospites i sembra dubtes infames sobre el cos de Mossos d’Esquadra. Almenys Torra —que segueix ben calent d'armilla— només feia el mec.

La qüestió és que el torrista Sàmper va fer seva la tesi del socialista Salvador Illa que no va tenir cap més ocurrència en el seu dia que fer d'altaveu de l'intendent Rodríguez ‘el Egipcio’, home que va ser substituït pel conseller Elena en optar aquest per Ramon Chacon al capdavant d'Investigació Criminal.

Més ressentiment. En aquest cas d’un comandament del nucli dur del plenipotenciari Trapero, un home poderós i influent com cap altre que va ser nomenat comissari el 2013 pel conseller Espadaler, avui a les files d’Illa.

En què pensava Sàmper quan per apuntar-se al pim pam pum contra Elena va apuntar actituds delictives al CME que ell mateix havia dirigit políticament fa poc més d’un any?

L’exconseller Buch va fer una repassada antològica a Sàmper al Fax de 8TV. De traca i mocador. Cert que el torrista Sàmper li havia posat fàcil. Però cal admetre que Buch va evidenciar un rigor que per si sol ja el fa gran davant un Samper que es va fer tan petit com la verborrea que va malbaratar en una intervenció radiofònica que pretenent llençar una pedrada al seu antecessor —i de retruc al seu successor— l’ha cobert d'aquella glòria efímera que al final se’t gira en contra.

En què pensava Sàmper quan per apuntar-se al pim pam pum contra Elena va apuntar actituds delictives al CME que ell mateix havia dirigit políticament fa poc més d’un any?

Però com se li va acudir —precisament a Sàmper que a més és penalista— de sumar-se a una bola de neu per generar la sensació que comandaments del CME i consellers estaven conxorxats en pràctiques delictives?

Però en quin cap entra aquesta praxi que, a més, obliga a una pregunta: Per què Sàmper com a conseller no va fer res de res si creia que existien pràctiques corruptes a Interior?

Que s’expliqui ja o aporti alguna mena de prova. I si és així que vagi corrent als jutjats a presentar denúncia i acte seguit demani perdó per fer el que no va fer quan tocava. O en defecte que calli perquè ara ja qualsevol paraula de més és sobrera.