Miquel Buch, qui fou Conseller d’Interior en el primer Govern post 1 d’Octubre, afronta ara una pena de presó de sis anys i d’inhabilitació de per vida. 27 anys! Segons la Fiscalia, va contractar un agent dels Mossos d’Esquadra com a assessor, una contractació que en realitat encobriria —presumptament— un servei d’escorta a Carles Puigdemont a Bèlgica.

És curiós que el principal damnificat d’aquest afer, Miquel Buch, fos destituït fulminantment pel president Torra, el qual el va substituir per Samper. Tot seguit, el nou conseller de Torra va restituir el Major Trapero. Ja fora de la política, en una intervenció a can Basté, l’exconseller Samper va sembrar tota mena de dubtes sobre l'exconseller Buch i el que havia estat el seu entorn. Samper, aquell dia, també va deixar com un drap brut el cos de Mossos d’Esquadra, i encara que se’n va haver de desdir l’endemà amb la boca petita, no va semblar gaire penedit.

La Fiscalia apunta indicis contra Buch. Però no ha aportat cap prova de càrrec. Tampoc el principal testimoni de la Fiscalia, l’intendent Rodríguez, proper a l’exmajor Trapero. Rodríguez admet no tenir cap prova concloent, però manté la tesi que estem davant d'un delicte de prevaricació. Val a dir que tant Rodríguez com Trapero van ser destituïts pel conseller Joan Ignasi Elena, una decisió molt protestada —entre d’altres— per l’exconseller Espadaler, ara a les files del PSC. Espadaler és l’home que, en el seu dia, va promocionar Trapero a comissari que, camí de l’1 d’Octubre, seria ascendit per Puigdemont a Major, una decisió personalíssima que el president va justificar amb un ‘l’he mirat als ulls i me l’he cregut’. Trapero, com d’altres comissaris, tenia un bon currículum. El que no va semblar tenir és sentit de la discreció en compartir públicament festes i guitarra amb qui l’havia nomenat.

A Miquel Buch li van fer un sentit homenatge a Premià, just abans del judici que ara té en marxa. Hi van anar, entre molts d’altres, els presidents Pujol i Mas. Qui no va aparèixer va ser el president Torra, que tampoc no es va presentar a les portes del Tribunal Superior de Justícia a mostrar-li la seva solidaritat. El president Torra devia haver d’atendre vitals qüestions de país al capdavant de l’Oficina d’expresident autonòmic que regenta. El primer és el primer, s’ha de ser diligent.

A Miquel Buch li van fer un sentit homenatge a Premià, just abans del judici que ara té en marxa. Hi van anar, entre molts d’altres, els presidents Pujol i Mas. Qui no va aparèixer va ser el president Torra, que tampoc no es va presentar a les portes del Tribunal Superior de Justícia a mostrar-li la seva solidaritat

L’altre acusat és un agent dels Mossos, Escolà, que està impedit físicament per fer d’escorta. Puigdemont el va descriure com un gran patriota, qüestió que ningú havia posat en dubte. També ha de ser un bon policia encara que la virtut de la discreció tampoc no l’hagi acompanyat. Deia Francis Bacon que la discreció és una virtut sense la qual les altres deixen de ser-ho.

És curiós que finalment qui ara pugui pagar amb presó una decisió patriòtica sigui un home que, com Quim Forn, va exercir el seu càrrec amb lleialtat i servint un ideal. Val a dir que amb més discreció que no pas vanitat. I sense escarafalls. En un moment molt complex. Les protestes que van seguir el judici del Suprem als presos de l’1 d’Octubre van posar a prova les inevitables contradiccions. Per a d’altres, en canvi, el tema de la discreció i el capteniment deuen ser valors decadents, vist que des de les seves talaies no han cessat de brandar l’estelada amb tanta fúria que cal vigilar que no arrenquin un ull als que són més a prop.

La Fiscalia no acusa pas Buch d’haver-se embutxacat ni un euro, sinó de voler ajudar el president exiliat que exigia un servei de protecció —d’acord amb allò que li correspondria com a expresident— però que la Generalitat no podia prestar perquè tenia al damunt l’amenaça dels intèrprets del Codi Penal. És això, en definitiva, tant com això.