M’ha sorprès molt la poca reacció que ha tingut la proposta de Junts per Catalunya per mirar de justificar l’allargament d’aquesta legislatura morta i que alhora intenta no posar en safata de plata una victòria electoral a PP i Vox. La setmana passada vaig escriure que el que es fa ara és el que decideix el que passarà d’aquí a un any, si no hi ha avançament electoral. I, de moment, els únics que han fet alguna cosa són Junts per Catalunya. L’immobilisme de la resta espanta. Bé, també ha mogut fitxa el Partit Nacionalista Basc, fidel al seu estil. Molt més discret, expert en la tramoia. És curiós que, davant una crisi greu de la democràcia espanyola moderna, els únics que hagin mogut peça siguin Junts i PNB.
Els bascos no han plantejat una acció de salvament, sinó una sortida digna al mandat, que sembla que els socialistes han acceptat de bona gana: “Proposa uns pressupostos que et permetin fer campanya. No els aprovarem i tu convoca eleccions”. És a dir, donen una excusa a Pedro Sánchez que li permeti convocar unes eleccions una mica anticipades per una qüestió de qualitat democràtica, com és no tenir pressupostos, en un moment en què el PSOE és al fons del pou de la corrupció. Això seria impecable en els moments en què la política tolerava les ombres. Però la qüestió és que Pedro Sánchez governa des de l'inici de la legislatura al límit. Sense acords parlamentaris —governa a cop de decret— i, evidentment, sense pressupostos. El govern del PSOE no ha aprovat cap pressupost d'ençà de l'inici de la legislatura. Això és un problema. Però, a més a més, et trenca la coartada que et proposa el PNB. Perquè, en un país normal, és normal convocar eleccions si no aproves pressupostos. Però si has estat tota la legislatura sense aprovar la llei més important i això no t’ha semblat un problema per negociar millor amb els socis de la investidura o per convocar eleccions, no cola que ara pugui ser un motiu vàlid per convocar-les.
Junts són els únics que han fet una proposta per treure la política espanyola del femer on està instal·lada força temps
Descartada la via PNB com a argument acceptable. Inexistent la via Sumar i ERC, que assumeixen una corrupció perquè és d’esquerres i sempre serà millor que una corrupció de dretes (patirem!), de la majoria de la investidura queda Junts. I com que el que es fa ara és el que decidirà què passa d’aquí a un any, han proposat un moviment interessant. Coincidint amb la setmana en què el primer ministre del Regne Unit va dimitir pels interessos del seu país, demanen a Sánchez que es decanti. Almenys algú ha proposat alguna cosa! Pot no agradar. Pot semblar poc. El que vulguin. Però s’ha de reconèixer que Junts són els únics que han fet una proposta per treure la política espanyola del femer on està instal·lada força temps.
Sánchez no ho ha acceptat. S’equivoca. A nivell polític li demanaven la vida, és veritat. Però la sortida és prou digna. Sobretot veient el pou de fems on es mou i es mourà. Però Junts no s’ha de quedar quiet per la negativa o algunes crítiques. La frase feta ens diu que hi ha una alternativa, si vols conservar la vida. És que has de lliurar la bossa. I aquest ha de ser el següent pas. Fixar clarament quines condicions imposes a un govern ofegat per possibles casos de corrupció. Quins beneficis pots treure d’una manera clara i ràpida per a Catalunya d’un govern espanyol que s’ensorra en un Estat en total descomposició. I tot això sent conscient que tolerar la corrupció està malament. No hi ha matisos. Malgrat el deep state. De fet, hi ha una altra cosa a fer: una consulta a tota la ciutadania. Rajoy va pagar la corrupció amb una moció de censura. Sánchez, de moment, se'n salva perquè diu que vindrà Vox. En té prou la gent? Què en pensa, realment, la ciutadania? Potser cal una consulta.