Adam Tomàs va guanyar les darreres eleccions ampostines amb 16 dels 21 regidors del Consistori. És el resultat més esclatant d'un alcalde en una capital de comarca. Els republicans van vèncer clarament a Amposta a les darreres eleccions catalanes. Però és que Adam Tomàs va fer 30 punts més a les municipals. No es pot pas negar que l'Adam i la seva llista no sumin un plus a les sigles que representen. En aquest cas, les d'ERC.

Hi ha altres casos encara que no tan sonats. I de gairebé tots els colors. El PSC governa Granollers amb majoria absoluta. També va guanyar a les catalanes però gairebé amb vint punts menys. A les catalanes, l’independentisme hi va sumar pràcticament el 50 % dels sufragis.

Si fos per Amposta i Granollers (malgrat el resultat de l’alcalde Mayoral) l’independentisme seria hegemònic. I, en canvi i sobretot, no ho és perquè hi ha una regió metropolitana que vota socialista i on l’independentisme té notables dificultats per avançar. D’aquí també el mite de Tabàrnia que brandava Ciudadanos quan conjunturalment va fer un sorpasso al PSC i va devorar el PP.

De totes les grans ciutats del país, la que sempre s’ha mostrat menys receptiva a votar formacions indepes —que no és el mateix que hostil— ha estat Santa Coloma de Gramenet. Aquesta legislatura és la primera que ha comptat amb 3 regidors explícitament indepes. 3 de 27, els 3 d’ERC. Junts va superar, per sota, el ja paupèrrim darrer resultat de CiU que va fer el 3,62 % dels vots el 2015. El 2019 Junts feia un pas més cap a la irrellevància amb el 2,09 % dels vots. D’aquí la voluntat de Junqueras de posar tota la carn a la graella volent que Gabriel Rufian lideri la llista republicana a Santako.

Pontificava un dels ministres del Consell per la República que les sigles republicanes ja no li fan patxoca i que no són l’eina que (ens) cal. La pregunta, en rigor, és si no és no ja necessària sinó imprescindible una eina capaç d’arrasar a l’Amposta d’Adam Tomàs i alhora tenir una progressiva capacitat de penetració a Santa Coloma de Gramenet? O al conjunt de les ciutats metropolitanes per extensió, que és el gran repte de futur, de país. A Amposta o a Verges la partida ja l’ha guanyat l’independentisme. La qüestió cabdal quan s’aspira a una victòria de país, nacional, és com es fa per capgirar —que no es fa ni en una ni en dues legislatures— una situació tan adversa com la d’aquestes ciutats metropolitanes.

A cop de tuit sembla que no acaba de funcionar. El bon cop de tuit sembla, si de cas, la millor via per generalitzar el camí cap a la marginalitat que un determinat espai polític ha emprès allí on més imprescindible és sumar.

Una manera de fer que té els seus referents i estrelles al ciberespai, però que quan aterra ens ofereix imatges tan estripades com l’escridassada iracunda a les portes del Parlament o la penosa protesta del 17-A a la Rambla.

Segur que sempre es pot millorar l’eina. De fet, hauria de ser una obligació tenir-la sempre ben esmolada i procurar maximitzar la seva eficàcia. Ara el que realment sembla esperpèntic —en nom de no se sap quina estratègia ni quina altra eina eficaç— és resoldre tota frustració a cop de tuit contra l’única eina que s’erigeix permeable allí on és un repte i un deure sumar.

PS. Vist com va tot ja serà molt que l’irredemptisme no es consolidi com la crossa dels "carcellers del 155". Atent Gabriel Fernàndez, que Sabadell no sembla que hagi de ser l’excepció. Quina paradoxa, no?