Ara que hem arribat al súmmum de l'absurd, és a dir, que hi ha persones que creuen i afirmen —sense que els tremoli la veu i en castellà— que per ser català no cal parlar català i que exigir el català a Catalunya és ser un feixista cruel i sense sentiments, m'agradaria parlar-vos dels bombatxos d'en Gabriel Rufián. Dels que porta posats quan fa discursos sensacionalistes per convèncer els electors que el votin; no dels que porta quan és al Congreso o quan li ingressen la nòmina (molt modesta, per descomptat) a final de mes. Dels que porta quan diu, en un català de persona que no ha tingut gens d'interès a aprendre'l o directament en castellà, que els catalans som uns feixistes per exigir que els nouvinguts parlin català. Dels que porta quan es pregunta de què serveis (en comptes de serveix) parlar un català perfecte si no et poses uns bombatxos per treure el teu poble de la misèria mentre cobres un sou que podria treure de la misèria unes quantes famílies de les que dius que vols salvar. Dels que porta quan fa discursos íntegrament en castellà per no ofendre els castellanoparlants que viuen a Catalunya. Dels que porta quan diu una frase en català amb fonètica castellana i farcida de castellanismes perquè els catalanoparlants de Catalunya no puguin dir que no els té en compte. Dels que porta quan afirma en castellà que és independentista i que vol ser el president de Catalunya. Com diria cantant en Miki Núñez: Gabriel Rufián, no m'ho esperava! O potser sí.
D'aquests bombatxos us parlo. Dels que esdevindran el símbol més universal i reconeixible de la lluita i de l'alliberament del poble oprimit. De l'espanyol, vull dir; no del català, que tothom sap que sempre ha sigut l'opressor. Dels que es posa juntament amb una jaqueta texana per lluitar contra l'extrema dreta (el monstre que s'ha inventat per anar pujant graons a la Generalitat i a la Moncloa). Del monstre de l'extrema esquerra, en canvi, no en diu res. Com si no existís. Potser encara no s'ha manifestat amb prou intensitat i claredat. Potser li cal destrossar alguna botiga o algun edifici històric més. Doncs trobo que aquests bombatxos realcen molt la seva demagògia; tant o més que l'uniforme texà que es va posar en Pedro Sánchez per anar a La Revuelta a parlar de tot el que ha fet pel poble espanyol.
La gent no abandona tota la família i emigra a un altre país per reconstruir-lo, sinó per necessitat. I, per tant, el mínim que pots fer per agrair-los l'acollida i que puguis treballar i guanyar-t'hi la vida és aprendre la seva llengua i no anomenar-los feixistes
Ara, com és lògic, la pregunta que em ronda pel cap és: si en Gabriel Rufián, gràcies als bombatxos oversize, aconsegueix ser president de la Generalitat i declarar la independència de Catalunya (perquè entenc que, com a membre del partit independentista que és, la declararà), convertirà el català i l'occità en les úniques llengües oficials de Catalunya i en un requisit imprescindible per poder-hi viure i treballar, o acceptarà que el castellà també hi sigui oficial per no traumatitzar els castellanoparlants (que es veurien forçats a aprendre una llengua nova)? Em sembla molt que, per la seva història familiar, o per la història que s'ha muntat tot solet a dins del seu cap —la d'uns andalusos altruistes que se'n van anar d'una Andalusia pròspera i rica per aixecar una Catalunya plena de catalans prepotents que vivien en la misèria absoluta—, i pel fet que li costi tant parlar un català perfecte, es decantarà cap a l'espanyolització de Catalunya. Però sempre podria passar que els bombatxos li obrissin els ulls i entengués d'una vegada que, quan te'n vas d'un país, no ho fas per anar a salvar-ne un altre, sinó per sobreviure. Que la gent no abandona tota la família i emigra a un altre país per reconstruir-lo, sinó per necessitat (o perquè és l'excusa perfecta per no aguantar més la teva família). I que, per tant, el mínim que pots fer per agrair-los l'acollida i que puguis treballar i guanyar-t'hi la vida (o viure de les seves ajudes i fer servir tots els serveis públics sense aportar res) és aprendre la seva llengua i no anomenar-los feixistes. Però els bombatxos et queden molt bé, de veritat.