Junts per Catalunya ha donat un fort cop a la legislatura espanyola. Ha anunciat que presentarà esmenes a la totalitat a totes les lleis pendents —excepte a tres—, als pressupostos i a qualsevol iniciativa nova que vingui del govern de l’Estat. Si el PSOE es pensava que l’avís de la setmana passada era només escenificació preelectoral, ahir va comprovar que no. El que alguns van interpretar com un advertiment retòric, s’ha convertit en una estratègia de bloqueig total al Congrés.
El trencament no ha estat sobtat. Fa temps que Junts denuncia l’incompliment de la llei d’amnistia, el no traspàs de competències en immigració, la manca de llei contra la multireincidència i el fracàs de l’oficialitat del català a Europa. Cal recordar que fa un any Junts ja va avisar. Volia fer una moció de confiança a Sánchez, però el mediador internacional va recomanar aguantar un any més, en espera d’algun èxit. L’any s’ha esgotat i els incompliments s’han acumulat sense remei.
Tampoc no hi ha avenços en altres carpetes. El sistema de finançament autonòmic —en mans de la candidata del PSOE a Andalusia— no avança, Rodalies continua en col·lapse, les inversions a Catalunya segueixen amb dèficit i a Madrid, amb superàvit. Mentrestant, el PSOE ha anat ajornant fins a 21 lleis que, pel que sigui, no li venia de gust negociar amb Junts. Les ha anat encallant fent filibusterisme parlamentari. Ara Junts diu prou: bloqueig al present, al futur i als pressupostos.
Els darrers pressupostos aprovats per un govern espanyol són els del 2023, votats el 2022. La nova legislatura, iniciada el juliol del 2023, viu de pròrrogues. Cap nou pressupost. Una pràctica irregular que contrasta amb la crisi del 2019. Aquell any, recordem-ho, es van convocar eleccions perquè el PSOE no va aconseguir els suports necessaris per aprovar els pressupostos després de la moció de censura a Rajoy. Ara, en canvi, amb una situació semblant, Sánchez viu de pròrrogues. Quines opcions té el PSOE? Cercar noves aliances és gairebé impossible. Canviar d’estratègia per complir amb Junts sembla tard. Qüestió de confiança? La perdria. Governar per decret? Ja ho fa, i és una mala praxi que afebleix la democràcia.
Junts diu prou: bloqueig al present, al futur i als pressupostos
Sembla que l’estratègia escollida per fer front als problemes judicials que envolten el partit socialista i l’entorn familiar de Pedro Sánchez ha sigut mantenir-se al poder a qualsevol preu i tirar a còpia de decrets llei i de pròrrogues. Però a tot això ara s’hi afegeix la investigació de l’Audiència Nacional sobre un possible finançament irregular del PSOE i el bloqueig de Junts. Dos nous elements que poden condicionar molt qualsevol estratègia de continuïtat de Sánchez.
També cal tenir present el calendari polític: s’acosten eleccions autonòmiques a Extremadura, Castella i Lleó i Andalusia, totes governades pel PP. Un escenari que pot reforçar el poder territorial popular i debilitar encara més el PSOE. A més, caldrà veure com evoluciona la situació del País Valencià, també sota control del PP. Si acaba en unes eleccions a principis del 2026 i, després de tot el que ha passat, el PSOE no és capaç de guanyar-les, seria un fracàs important.
No és un paisatge agradable el que veu Pedro Sánchez cada matí quan es lleva. Si continua amb el seu manual de resistència, sembla que l’opció escollida serà assumir un bloqueig total del que queda de legislatura a canvi de tenir el poder. Però també ens té acostumats a girs de guió inesperats: mocions de censura, repeticions electorals, aturades per reflexionar i pactes amb qui va dir que mai no pactaria. No es pot descartar, per tant, que estigui considerant avançar les eleccions. Ha dut a terme moviments estratègics per mirar de garantir-se suports de l’esquerra i a Catalunya, que és d’on beu principalment el PSOE quan guanya eleccions: llei d’amnistia, Palestina, enfrontament amb Trump. El menú està servit, bloqueig o eleccions.