L'informe Ábalos era la bomba de rellotgeria informativa que tantes persones esperaven per fer detonar el PSOE i després el govern espanyol. L'UCO deixa grans titulars però molt lluny del terratrèmol Santos Cerdán. D'aquí la desconnexió entre els escarafalls amb el finançament i sobresous clamats pel PP i la immobilitat absoluta de l'arc parlamentari del bloc d'investidura que sosté Pedro Sánchez. Per què amb Santos Cerdán el president es va plantejar dimitir i ara ni una trista petició de compareixença per guardar les formes? Per què es va veure forçat a comparèixer d'urgència aquella tarda i ara aquest immobilisme? Fonamentalment, perquè no hi ha sorpreses de pes. O així es percep.
La investigació patrimonial de l'exministre i secretari d'Organització xifra en 96.000 euros l'efectiu de procedència desconeguda, el 65% (més de 45.000 euros) coincidint amb la seva etapa de ministre. La resta d'ingressos, 1,5 milions en deu anys, quadra. L'UCO assenyala que l'assessor Koldo García i la seva dona gestionaven aquesta caixa negra d'Ábalos. Tots dos es finançaven en B i l'UCO creu que ho feien amb els sobres que movia Koldo i contractes manipulats de Santos Cerdán. Després hi ha els missatges entre Koldo i la seva dona, les xistorres, els enciams, tot l'imaginari de la corrupció intervingut en les converses.
Hi ha una acumulació d'informes que taquen Sánchez, però no hi ha terratrèmol perquè la corrupció entre Ábalos i Koldo es donava per sabuda. Més enllà del detall, no esquitxa nous actors. No hi ha un traspàs de comissions de cap ministeri al PSOE, ni n'hi ha indicis. Tampoc apareixen comissions en brut als comptes d'Ábalos. Una mena de 3% en forma de ics milions als seus comptes. Més enllà de la vulgaritat dels sobres, l'efectiu és del PSOE a Ábalos, no a l'inrevés. I si el que suposadament ha de cobrar per finançar-se (el partit) és qui paga, no hi ha caixa B.
Un cop descartat assumir responsabilitats polítiques, el govern espanyol entén que en res no el perjudica el que ja se sabia. Amb la celeritat d'aquests temps, amb el que hi ha, el sotrac d'Ábalos/Cerdán està amortitzat. Els tranquil·litza perquè una cosa són diversos corruptes i l'altra que es corrompi el partit. El "fet aïllat" al qual tantes vegades al·ludeixen els partits en aquests casos… I la caixa B que tants titulars acapara, no s'ha demostrat ni quantificat —res d'això no se cita a l'informe. Per més voltes que hi ha fet l'UCO, només veuen un desquadrament de caixa amb despeses de viatges i suposades dietes.
L'electorat progressista el dona per amortitzat i el conservador l'eleva a uns màxims en què la causa està molt lluny de ser-hi
L'impacte social de l'informe s'ha bifurcat en dos mons. L'electorat progressista el dona per amortitzat i el conservador l'eleva a uns màxims en què la causa està molt lluny de ser-hi. En això consisteix la polarització, exagerar els mals del rival i minimitzar els propis.
La ferida de Gürtel continua oberta al PP i per això l'estratègia va en dues direccions. Només implicant Pedro Sánchez poden forçar un avançament electoral. Per això el banc imaginari col·locat a la Moncloa amb els judicis al seu entorn familiar —el PP parla més de Begoña Gómez que dels secretaris d'organització. La segona, només amb un finançament B del PSOE, els populars podrien alleujar el forat negre on van caure en la moció de censura del 2018. Això ho ha entès bé VOX i deixa que el PP es cogui en la confrontació d'una corrupció de caràcter bipartidista. Un "I tu més" en el qual no entraran perquè tot silenci els fa sumar. Immigració i identitat tradicional. D'aquí no sortiran.
A l'"efecte Ábalos" l'ha superat el "moment VOX". Les enquestes han sigut més protagonistes de l'arrencada de setmana, per sobre de l'exministre i les seves xistorres. Pot ser que el CIS i Iván Redondo hagin introduït a l'opinió pública que VOX s'acosta perillosament al PP. No n'hi ha per a tant. Però totes les enquestes —també les d'aquesta setmana— deixen el mateix titular. A La Razón, El Mundo i El País puja VOX i el partit que vol governar li cedeix més d'un milió de vots. En totes elles hi governen les dretes amb un Sánchez rocós al voltant del 30% a costa de Sumar. VOX ja no baixa del 15% i el PP és el partit que menys fidelitat conserva. Una tendència explosiva que Génova 13 no comenta en públic, tot i que ho confirmen els seus números interns. L'agenda de Gaza perdrà força i tornarà la judicial amb el seu calendari de cites i nous informes. Més enllà de la bipolaritat amb què llegim l'actualitat, com més informes es publiquen, menys efecte fan en el canvi de tendència. El "moment Feijóo" no arriba.