És normal que el Govern més nefast de tota la història democràtica de Catalunya certifiqui la seva esgotadora agonia aixecant el confinament municipal per assistir a mítings electorals. Hi ha quelcom de lògic, i fins i tot diria que de justícia poètica, en el fet que la ineptocràcia independentista expiri el seu darrer alè regalant-se un absurd privilegi que només alimenta l’ego de la partitocràcia i la seva soferta militància d’autobús i entrepà. Si tinguessin un mínim de vergonya, els consellers del Govern dels pitjors salvarien la seva inexistent gestió assegurant un nivell de seguretat pura i clínica com les anques de la Verge Maria en uns comicis que han tingut mig any per preparar i que han pretès adormir-los en un futur hipotètic mitjançant un nyap jurídic que passarà a la història dels despropòsits nacionals. No és el cas; esgotaran la mamella fins al darrer minut només per anar d’excursió.
Posats a pixar-se una mica més en l’ànima dels ciutadans, proposo solemnement que convergents i republicans organitzin els mítings centrals de campanya a l’Empordà o la Cerdanya i, si pot ser, a altes hores de la nit. A casa, particularment, ens aniria bé qualsevol marge a tocar de Vall-llobrega, no més lluny de Tamariu, i si cal trescar una mica per fer un cremat a Cala s’Alguer, doncs no patiu que ja durem una mica de pica-pica i una amanida de pasta amb olivetes, que va de conya per afartar la canalla. Cal reconèixer al processisme una força quasi miraculosa per sorprendre’t setmana rere setmana fins al paroxisme delirant. Tu penses que, en un entorn on la pandèmia contraataca i amb els metges advertint que les UCI vessen de malalts, els nostres polítics tindran la decència de pactar una campanya streaming, amb debats accessibles a tothom en formats propis del segle XXI. Doncs no! Fes-te un certificat de pacotilla, signa-te’l tu mateixa i vine al míting, reina!
Tu penses que, en un entorn on la pandèmia contraataca i amb els metges advertint que les UCI vessen de malalts, els nostres polítics tindran la decència de pactar una campanya amb debats accessibles a tothom en formats propis del segle XXI. Doncs no!
Té tot el sentit del món que la consellera Budó, que en el seu breu però fructífer regnat ens ha regalat rodes de premsa antològiques, fonamentés la decisió d’aixecar el confinament afirmant que “bé que podem a anar al teatre amb un 50% d’aforament”. Primer, perquè ja té gràcia que una administració que està deixant morir el sector cultural encara tingui els collons de posar-se el teatre a la boca. I després, Meritxell, perquè com sap fins i tot un napbuf, els teatres tenen personal especialitzat i unes mesures de seguretat que els mítings fan gairebé impossibles, començant pel control d’assistents, un recurs que la trobada política no pot controlar, encara més si es converteix en excusa per esquivar la restricció. Torna a llegir la frase anterior, Meritxell, i fes-ho ben a poc a poc.
Jo et diré el que és teatre, estimada Meritxell, i un teatre que no fa gens de gràcia. Teatre és veure com el Govern de la Generalitat somica tothora per les imposicions del Gobierno (quan, com ja vaig escriure, que se celebrin les eleccions el 14-F no té res a veure amb cap decisió de Madrit) quan ERC i Junts per Catalunya van aprovar i abstenir-se davant l’establiment d’un estat d’alarma que ha retirat les competències de la Generalitat durant set mesos. Els polítics que fan el ploricó perquè no podem votar en les millors condicions són els mateixos que han renunciat a qualsevol sobirania no ja en termes hipotètics d’estat, sinó de la simple Catalunya-Autonomia. Plorar pel que tu mateix has prostituït sí que és una forma nefasta de fer teatre, consellera Budó, i que ara relaxeu les restriccions només perquè el comú vingui a escoltar-vos recitar la salmòdia no és teatre; és sainet.
Sortosament, la major part de la ciutadania no tindrà prou estómac per sortir del municipi per veure com Aragonès ens promet el millor finançament de la història, com Laura Borràs ens explica el seu naixement brollant directament d’una urna de l’1-O o com Dolors Sabater ens anticipa un referèndum d’autodeterminació per a l’any 2056. Amb aquesta gent i per moltes ganes que tinguis de sortir de casa, sempre serà millor quedar-se al sofà. Escolteu-me, conciutadans, no els feu cas i aprofiteu la campanya per quedar-vos a casa el màxim de temps, voteu massivament per correu i si feu una visita al col·legi electoral, que sigui el màxim d’esglaonada possible. I fem-los fora ben aviat, per l’amor de déu, que això cada dia és més inaguantable.