Els convergents són uns éssers únics i extraordinaris que Déu ens envià fa molts de lustres per posar a prova els límits de la nostra incredulitat. La condició de convergent no es limita a l’òrbita de la militància ni dels votants d’allò que els cursis anomenen “l’antiga Convergència”, car la seva genètica s’escampa a electors i líders d’Esquerra, de la CUP i darrerament, com ha estat notícia, als exmembres del Front Republicà. Aquesta mateixa setmana hem conegut un fet típicament convergent; a saber, el flamant fitxatge de Roger Español, el músic que va perdre un ull a causa de les agressions policials de l’1-O, com a cap de llista de Junts Per Catalunya al Senat. Fa mesos, com recordareu de sobres, Español formava part de l’amanida progressista amb què Albano-Dante Fachin es presentà a les darreres eleccions al Congreso: Som Alternativa, Poble Lliure i Pirates de Catalunya.

El primer tuf convergent d’aquesta notícia plenament convergent, de fet convergentíssima, és la perícia i la naturalitat amb la qual els convergents han estat capaços de fitxar un activista-polític que el passat 26-M (ull a la dada: menys de sis mesos abans de les properes eleccions!!!) va presentar-se a uns comicis defensant un ideari proper a la unilateralitat i amb una agenda d’esquerres quasi bessona de la CUP. Per aquelles coses de la vida, Español formarà part d’un espectre polític on no només hi regna la meva estimada Laura Borràs (que darrerament s’abilla amb collaret esplèndid on hi diu “Laura” per si algú no la reconeix pel carrer), sinó que inclou un especialista en el gas pebre i la porra com aquest pobre noi d’en Miquel Buch: la màgia dels convergents, en definitiva, ha aconseguit que un ferit per la policia convisqui amb el cap de la bòfia catalana.

Això sí que és eixamplar la base, estimadíssims lectors! Però la cosa no acaba aquí, perquè l’argument d’Español per justificar aquest creuer ideològic és tan convergent que ni el mateix Astut l’hauria pogut dir millor: "La meva voluntat –va dir en la presentació de la seva candidatura– és sempre representar la idea d'unitat independentista. En aquest cas Junts per Catalunya és qui s'ha prestat més a aquesta idea d'unitat i front unitari i jo simplement intentaré fer el millor possible per demostrar que aquesta unitat pot funcionar i pot ser efectiva”. És extraordinari! Hom voldria apostar per la unitat de l’independentisme (que només pot ser efectiva amb una candidatura única o en unes primàries conjuntes obertes a la ciutadania) i s’acaba apuntant... a la llista d’un partit que segmenta el vot indepe i fomenta la competència entre partits. Alehop! N’aprens ràpid, Roger.

El president Torra serà inhabilitat per aquella insurreccioneta de la pancarta, i poc després tindrem una llista “de país” que els convergents voldran trufar amb tots els Molt Honorables inhabilitats o a l’exili i encapçalada per la nostra divina Laura

Però si tot això encara us ha semblat poc convergent us regalo la prova final del cotó, perquè –d’ençà que vàrem conèixer la notícia– l’entorn d’Español, l’Albano i el mateix protagonista ja s’han afanyat a escarnir tot aquell qui pot considerar convergent el músic i activista de l’1-O. I aquesta és la prova definitiva que ens certifica l’existència del cromosoma convergent en el cas que ens ocupa! Perquè de fet, ni en els temps gloriosos de les majories absolutes d’en Pujol, hom podria trobar un sol ésser bípede que s’identifiqués com a convergent. El fenomen era certament extraordinari: ja podies cercar-lo en valls, muntanyes, cales o pantans... que ni un putu convergent aconseguies pescar. Aquesta, estimats amics, és la genialitat dels convergents: acabar comprant les ànimes de tot un país sense que ni una sola persona llueixi l’uniforme de la secta i el corresponent tiquet de compra.

D’aquí a ben poc, quan es convoquin eleccions a la Generalitat, veureu que la màquina convergent continua produint miracles que ni havíeu somniat possibles. Penseu que el president Torra serà inhabilitat per aquella insurreccioneta de la pancarta, i poc després tindrem una llista “de país” que els convergents voldran trufar amb tots els Molt Honorables inhabilitats o a l’exili i encapçalada per la nostra divina Laura. El millor de tot, ja ho veureu, és que l’experiment els sortirà bé i Esquerra haurà de veure com, novament, només guanya les enquestes. Tot això us semblen desvaris, però qui us havia de dir, fa ben pocs dies, que n’Español s’uniria a la causa del partit de l’ordre?

Benvingut al món convergent, Roger. Com si fossis a casa teva.