Després de celebrar que uns bandolers caguetes enderroquessin una estàtua d’alt valor patrimonial al Born, ara els barcelonins festegen encantats de la vida que Jaume Plensa els hagi cedit de franc i durant vuit anys la fantàstica escultura Carmela. Aquest és el nivell cultural de la tribu, contenta amb el vandalisme d’uns bergants ebris i orgullosa d’un crim molt pitjor: acceptar l’obra d’un artista sense pagar-li l’esforç ni recompensar son talent. Heus ací la gasiveria insofrible dels barcelonins, el seu esnobisme més palmari, al qual Plensa ja s’ha resignat i del què ja fa lustres va fugir santament per trobar escalf en altres països i ciutats del món on tenen la curiosa deferència de pagar la feina als artistes. Avui podem gaudir de Carmela gratis, no ho dubteu, perquè Plensa ha pogut menjar mercès a nacions molt més generoses amb els artistes que aquí encara gosem anomenar de casa.

El cinisme dels catalans amb la cultura, de la qual es vanten a diari com un fet diferencial de la nació, és una de les seves característiques més repulsives. La gent que palpa entusiasmada la bella cara de Carmela i s’hi fa selfies impostant ganyotes d’alegria sideral és la mateixa que arrufa el nas quan ha de pagar vint euros per entrar en un museu o comprar-se un DVD de l’última genialitat narrativa d’HBO, la idèntica caterva d’individus que no tenen cap problema a gastar-se milers d’euros en un banquet de noces mentre que discuteix el sou dels músics que amenitzen la festa. Amb Plensa, res de nou: una de les quatre escultures del barceloní de què pot gaudir la ciutat, Dell’arte, ja va ser donada a la ciutat per la Fundació Privada Vila Casas i es pot visitar al Museu Can Framis. Si hagués estat per l’administració barcelonina o pels seus ciutadans exquisits, encara seria una massa informe de ferro al taller.

Avui dia, se sap encara poca cosa de l’escultura marítima gegant que l’alcalde Trias va encarregar a l’artista i que havia de redefinir l’skyline de la ciutat, un projecte d’una trentena de milions d’euros sufragats per mecenes que l’Ajuntament va deixant morir tot i que no li havia de comportar ni un sol euro, només faltaria que es gastessin calers en art! Efectivament, si tenim escultures gratis, per què collons hem de fer l’esforç de pagar-ne una altra o fomentar que les empreses hi inverteixin? Si tenim música de franc a la festa major o pagant una misèria al senyor Spotify, per què recoi hauríem de molestar-nos a exigir un salari mínim per als professionals de la música? Tenim l’escultura de franc per vuit anys i a més pot atreure turistes al Palau? Doncs tu tira, xato! I si l’escultor ja té la vida resolta perquè exposa a tot arreu, doncs fot-li i aprofita-te’n! Que pagui Plensa!

Quanta garreperia, quina tribu més avara, quanta sobredosi de cínics. Ai, Carmela, jo de tu fotria el camp, per la cara.