Com ja vaig avisar i era profecia, el processisme organitzà el culebrot de les llicències d’edat al Parlament perquè el canvi d’un simple tràmit administratiu es publicités com un acte de renovació de la política, exemple moral de transparència i afegiu-hi tota quanta cursileria necessària. Catalunya és això, dona pel que dona, i s’ha convertit en un país en què els afers més importants són els sobresous i l’aguinaldo dels funcionaris. De la mateixa manera que hom s’exalta amb els zeros que cobren les maquilladores de TV3 i així s’estalvia de barrinar a fons sobre el desgavell laboral (i per tant, productiu) de la televisió pública catalana, això del Parlament ha esdevingut l’excusa perfecta perquè la seva cap de bidells, i una mesa formada per polítics tan incompetents que ni els seus respectius partits no els volien al Govern dels pitjors, puguin fer-se els bons samaritans de l’administració.

El serial de la cambra catalana ha cobert de flors l’autèntic excrement que tufeja la nostra vida política; a saber, la dels polítics en actiu (sic) que treballen pràcticament igual que els funcionaris prejubilats del Parlament, però que tenen la indecència de fardar d’una agenda pública estressant i radioactiva. Fixeu-vos en el conseller d’Interior, l’admirable Joan Ignasi Elena, que ha esmerçat pràcticament el viatge d’un part, vuit mesos de Govern, en fer un quelcom tan senzill com elaborar un equip directiu dels Mossos i oferir una semijubilació daurada al major Trap(Hero). Com si amb això no n’hi hagués prou, per escudar la seva absoluta inacció, Elena ha fet ús i abús de tot un clàssic, la bandera lila, dient que vol “feminitzar” un cos en què les dones continuen igual d’invisibilitzades que el català a can Netflix i on els mascles cobren un 9,11% més que les nostres franctiradores.

A la seva darrera compareixença parlamentària, Elena va fer allò tan propi de soterrar la seva migdiada perpètua a força d’inventar un nou vocabulari. De fa temps, quan els polítics catalans volen protegir alguna cosa es vanten d’haver-la “blindat”. Primer fou el català a les plataformes digitals (amb un èxit espaterrant) i ara el cap polític de la policia catalana ens ha assegurat que els nostres mossos, mosses i mossis, a banda de disposar de vehicles blindats, tindran “blindada” la sectorial Anticorrupció de la bòfia. Tenim sort que Elena s’estigués només quatre hores al Parlament, car si hi arriba a passar la nit, ens “blinda” el zoo i la Ciutadella. Per si no hagués rebregat prou el diccionari, el conseller va acabar afegint que els canvis de la cúpula no es limitarien a la “feminització”, sinó que també hi posaria una mica de “territorialització” i, de postres, ens regalaria una “cibercomissaria”.

Com a bon socialista, el conseller vol que la nostra policia encara depengui més dels jutges i fiscals del quilòmetre zero

Si fos per la classe política, la llengua catalana no només patiria de minorització, sinó que acabaria morta de tanta insignificança i blindatge, més encara després de veure la compareixença d’Elena al Parlament, quan, amb molta paciència, hom s’adona que el suposat “blindatge” de la policia exigí la presència estel·lar d’un altre mot estrafolari: el guanyador fou “protocol·litzar”, la paraula xupiguai que la resta d’humans coneixem com “elaborar” o “incorporar a protocol”. Doncs bé, tot aquest masegament de la llengua dissimula un fet que no és risible: la unitat Anticorrupció dels Mossos tindrà un protocol d’actuació coordinat amb la Fiscalia Anticorrupció i el Tribunal de Justícia de Catalunya (passat pel diccionari: amb els espanyols). Dit encara amb més claredat: com a bon socialista, el conseller vol que la nostra policia encara depengui més dels jutges i fiscals del quilòmetre zero.

Però tot plegat resulta encara més cínic i risible quan sabem que els Mossos, com qualsevol policia competent, ja tenen establerta una connexió regular amb la judicatura. Fixeu-vos si la cosa és així que el major Trapero va posar tot el cos (sí, tots els mossos, les mosses i lis mossis) a disposició del TSJC després de l’1-O, per si alguna toga dels enemics li demanava detenir el president Puigdemont. De coordinació, per desgràcia dels ciutadans, ja n’hi ha més que suficient; no cal ni protocol·litzar-la, ni perimetrar-la, ni territorialitzar-la, ni feminitzar-la, ni molt menys blindar-la. Si alguna cosa necessitem blindar urgentment és aquesta cúpula governamental que potineja el català per fer veure que treballa, una elit que es diu independentista i que no té cap problema en asseure’s al Parlament amb tota la panxota i sacsons de no haver treballat mai més enllà dels partits, tot per dir-nos que la nostra policia escriurà un full de ruta amb els jutges que opositen a Madrit.  

Quin goig que fa aquest Govern efectiu, estimats lectors i conciutadans! Oi que us venen ganes de blindar-lo? Comencem pel conseller Elena, us ho prego, perquè si ens protocol·litza més la policia, d’aquí a ben poc no li veurem la senyera ni les espardenyes.