Tot i que gairebé sempre escric sobre actualitat política, si algú llegís els meus darrers articles en aquest diari podria dir que escric sobre tot allò del franquisme que ha arribat als nostres dies. Pot sorprendre —o no—, però és ben bé així. Sigui per parlar de RENFE, empresa fundada per Franco; de la festa de la Hispanitat, declarada festa “nacional” i batejada amb aquest nom per Franco; o, com en el cas que avui ens ocupa, per parlar del canvi d’hora de Pedro Sánchez.
Posats a parlar de la nova pastanaga que el dirigent espanyol s’ha tret del barret per distreure el personal de la crua realitat política i judicial que l’envolta, fem-ho des de diferents àmbits per veure què s’hi pot fer, incloent-hi ell. La idea d’ordenar les hores a escala mundial es fa realitat l’any 1884 a la Conferència Internacional del Meridià, celebrada a Washington D. C., on van participar 26 països. L’aparició del ferrocarril i el telègraf exigien sincronització. Fins a aquell moment, cada ciutat o regió feia servir la seva hora solar local, basada en la posició del sol. Quan el sol estava al punt més alt, aquell moment era el migdia. Aquest criteri implicava que cada lloc tenia una hora lleugerament diferent.
Aquesta Conferència Internacional va prendre tres acords: 1, Establir Greenwich (Londres) com a meridià zero; 2, Dividir el món en 24 fusos horaris de 15 graus cadascun; 3, Adoptar un sistema universal i coherent per comptar el temps. S’acorda que cada país és sobirà per decidir quin fus horari adopta. No hi ha cap obligació legal global, només recomanacions de coherència geogràfica. Espanya, l’u de gener del 1901, va adoptar oficialment l’hora del meridià de Greenwich (GMT). L’any 1918 es fa servir per primera vegada l’horari d’estiu, com feien altres països europeus, per aprofitar més bé la llum. Entre els anys 20 i 30 es va alternant entre el GMT i l’horari d’estiu (GMT+1), segons els governs, fins a la Guerra Civil. El 7 de març del 1940 el règim franquista avança una hora de manera permanent, per adoptar el fus horari de Berlín i alinear-se amb Hitler. Des d’aleshores, mai no s’ha tornat al fus de Londres, tot i ser el més coherent geogràficament.
Si alguna cosa afecta més les hores de llum i la salut que avançar o retrocedir una hora el rellotge un cop l’any, és estar permanent fora del fus horari que et correspon
Amb l’evolució de la indústria, de la il·luminació i de l’energia, sembla que el benefici del canvi d’hora segons l’època de l’any és mínim i aquesta decisió ha perdut sentit. Deixar-ho de fer sembla lògic. I més si pot afectar-nos la salut. Per tant, està molt bé que Pedro Sánchez proposi a la UE aquest canvi. Espanya no ho pot decidir unilateralment, ja que el règim actual està fixat per una directiva europea que garanteix que tots els països UE canvien l’hora al mateix moment. Però si alguna cosa afecta més les hores de llum i la salut que avançar o retrocedir una hora el rellotge un cop l’any, és estar permanent fora del fus horari que et correspon geogràficament per una decisió política del franquisme, suposo.
Canviar això sí que deu ser complicat, us deveu pensar. Si per canviar l’hora cal l’acord de tots els països de la UE, per canviar de fus horari… doncs no. És tan senzill com modificar un article del Reial decret que regula l’hora legal a l’Estat. No cal ni una llei nova ni passar pel Congrés. No cal mirar Europa i esperar l’acord dels 27, com en el cas de l’oficialitat del català. Treure’ns d’un fus que ens situa una hora per davant del sol a l’hivern i dues a l’estiu es pot fer ja. Només cal que el govern socialista decideixi prescindir de la voluntat política de Franco que volia estar alineat amb Hitler. Vendre fum o fer canvis? Berlín o Londres? Em fa l'efecte que tots en sabem la resposta. Distreure per no fer res.
Cal dir, a més, que el més rellevant d’aquesta qüestió no és ni avançar l’hora ni el fus horari, sinó aplicar nous usos més racionals del temps. Hi ha moltes propostes d’experts sobre la taula per recuperar l’equilibri entre feina i vida personal. Però aquestes potser sí que Sánchez no podrà aplicar-les, ja que el que sí que sembla que s’acaba és el temps dels incompliments. Ves que, a més d’un canvi d’hora aquesta tardor, a Espanya no hi hagi també un canvi de govern.