Per començar, no sé si adreçar-me a vostè com a virrei o com a Molt Honorable, perquè sempre m’ha fet la sensació que exerceix el càrrec de president de la Generalitat com un eficaç funcionari de l’Estat espanyol. No és una percepció meva, sinó la de molta gent que l’ha vist exercint l’honorabilitat presidencial més preocupat pels beneficis d’Espanya que pels de Catalunya. Més preocupat per agradar a Sánchez que a Catalunya. Més preocupat per plaure als barons socialistes que satisfer els seus súbdits. Més preocupat pel que diran a la resta d’Espanya que pel que diuen de nosaltres els catalanòfobs de torn. No s’enganyi, senyor Illa: per molt bon català que sigui —ja m’entén, d’aquells que entren a la categoria del "no pareces catalán"—, a la cort madrilenya a vostè el veuen com un bon català de merda. Vostè, senyor Illa, no està exempt de patir catalanofòbia, per molta genuflexió borbònica que faci per tal de demanar disculpes a sa majestat pels fets de l’1 d’octubre. Sembla un acudit, però la vida és tragicòmica.
No sé quina Catalunya vol vostè, senyor Illa. Si creu també —com els orgullosament xarnegos— que la Catalunya real es troba a l’horterada firenca del Besòs, o si creu en el país que ha lluitat fervorosament per salvar els mots i la identitat de la barbàrie. Vostè, senyor Illa, s’emociona massa amb la victòria de la selecció espanyola i amb el símbol fàl·lic de Jean Nouvel revestit d’un condó rojigualdo, i massa poc amb les victòries d’aquesta petita i dissortada terra. Ben mirat, no hi ha res a celebrar si vostè és el primer a no creure-hi.
Amb polítics com vostè, tan políticament correctes a l’hora de defensar la identitat catalana, no s’estranyi de l’auge d’un partit com Aliança Catalana. Sé que li agradaria arribar a conclusions fàcils i creure que molts catalans s’han tornat de cop d’ultradreta. La realitat, encara que vostè no hi estigui d’acord, és que s’han cansat de ser vilipendiats, pel sol fet de ser catalans, per l’Estat que vostè representa, que no els vol i els tracta d’insolidaris, quan estan obligats a dedicar part dels seus impostos a construir comunitats autònomes que, essent justos, ja no necessiten cap mena de solidaritat territorial. Vagi per Andalusia i contempli el nivell de vida de què gaudeixen. Deu ser tan llustrós, que es permeten el luxe d’elegir un president que advoca per la baixada d’impostos. Allà on no arribin amb els seus calés, ja vindrem nosaltres amb la refotuda solidaritat territorial. D’això se’n diu "cornut i pagar el beure", senyor Illa.
Per molt bon català que sigui —ja m’entén, d’aquells que entren a la categoria del 'no pareces catalán'—, a la cort madrilenya a vostè el veuen com un bon català de merda
Si vostè fos una mica menys educat quan Díaz Ayuso fa mostra, una vegada rere l’altra, d’una catalanofòbia típicament ibèrica, li anirien més bé les enquestes. És una llàstima el seu posat de persona que es vol fer perdonar pel fet de ser català. Si més no, això és el que sembla quan vostè no respon amb contundència les mentides de la presidenta de la Comunitat de Madrid, que falseja impunement la realitat respecte als beneficis econòmics de Catalunya, quan és ella la representant d’una comunitat ultrafinançada amb anabolitzants financers que provenen de la perifèria del kilòmetre 0. Amb el seu silenci, senyor Illa, demostra que també forma part de l’engranatge de la menjadora madrilenya. El cert, senyor Illa, és que a vostè encara no li he sentit cap paraula respecte a les minses inversions de l’Estat a Catalunya, un 8,6% del total estatal, que, traduït en euros, són 1.321 milions. Si els comparem als 3.218 milions que s’han invertit a Madrid, és xocolata del lloro. Com a bon funcionari de l’Estat, deu ser que ja li sembla bé.
Vostè, que forma part del sector socialista perifèric del PSC, aquell que va voler eliminar qualsevol signe de catalanitat a les estructures del partit per convertir-lo en un ens orgullosament equidistant del catalanisme, diu que treballa per una Catalunya de tots i totes. I mira que viatja, vostè. Ara és al Vietnam, però alguns continuem tenim dubtes sobre si recorre el continent asiàtic pels interessos de Catalunya o amb el temor que, amb les seves accions, no s’emprenyin la resta dels representants d’aquesta Espanya de les autonomies. Un tema com el de la possible recuperació de peatges de l’AP7 mitjançant l’eurovinyeta em fa pensar si això només s’implantarà a la xarxa d’autopistes de Catalunya o si s’estendrà a la resta de les vies de la nació borbònica. Ens ho pot aclarir? Perquè em fa l'efecte que serà com sempre, i que l’eurovinyeta servirà per mantenir la gratuïtat de moltes de les vies de la resta de l’Estat, sobretot d’aquelles que porten els habitants de la capital del regne als indrets triats per passar-hi les vacances.
Hi ha gent que s'estima aquesta terra i té la sensació que se li està diluint com un terròs de sucre dins d'un got d’aigua, amb tanta tebiesa. I sembla que vostè, amb la seva actitud apocada, és més un enterramorts que un ressuscitador. És el que passa quan el representant màxim no té convicció de país perquè ha considerat la catalanitat com un mal menor; no com un dogma, quasi, de fe.
Benvolgut senyor Illa, decidir ser virrei o Molt Honorable és a les seves mans. Algun dia haurà de determinar si és carn o peix, i especialment quan governi a Espanya el PP, amb l’encomiable ajut de Vox. Si com a catalans sempre surt el 36 quan juguem a la rifa nacional, imaginis vostè el que passarà quan governin aquests nostàlgics de l’Espanya dels governadors civils, els grisos, els toreros, les tonadilleras i la puta cabra de la Legió: 36, 36, 36, 36, 36 i fins a la victòria final.
PD: Són masses els seus silencis, senyor Illa. Siguin per convicció o per poc coratge, els seus silencis són molt preocupants.