Quan Catalunya va tenir Quim Torra de president, aquest va arribar a verbalitzar renunciar a les competències d'ordre públic. Açò és, se suposa, desprendre's del Cos de Mossos d'Esquadra. Catalunya, la Generalitat i els Mossos d'Esquadra van sobreviure a la feliç pensada de l'ínclit president que ara segueix en actiu patint la insofrible càrrega d'un sou autonomista i d'una Oficina d'expresident vitalícia. Quin greu. També és veritat que només veritables patriotes com en Torra estan preparats per patir gran suplici.
Evidentment, hi té tant dret com qualsevol altre dels expresidents siguin o no tan íntegres. No caldria dir-ho. Només que en el seu cas deu ser un enorme sacrifici que no el deu deixar dormir. La qüestió és que si el president Torra hagués tirat endavant la seva renúncia a la Policia de Catalunya, ara el sindicat majoritari de la Guàrdia Civil no estaria tan enrabiat.
Als presidents —si més no a alguns d’ells— els hi convindria abans de prendre possessió, que gent amb sentit d'estat com en Miquel Sellarès Mariscal els hi fes una xerrada —o un seminari sencer. Per entendre què significa tenir una policia pròpia. Ara ja 18.000 agents, que aviat és dit.
La qüestió és que si el president Torra hagués tirat endavant la seva renúncia a la Policia de Catalunya, ara el sindicat majoritari de la Guàrdia Civil no estaria tan enrabiat
El cas és que Justicia Guàrdia Civil (Jucil) ha carregat contra els Mossos d'Esquadra per desplegar-se, també al mar, per vetllar per la seguretat de l’etapa d’inici de la Vuelta des de la platja de Barcelona. Jucil, segurament amb raó, hi veu la voluntat del Govern d’assumir totes les competències en seguretat. El que òbviament, pensen encara amb més raó, els convertiria en residuals a Catalunya. Que, certament, és l’obstinació del conseller Elena per fer dels Mossos una Policia integral. L’Elena és tossut, va per feina i potser perquè ve de Can Sociata és del morro fort.
També en Miquel Buch ho tenia clar, com en Sellarès, com l’Elena. Tan clar ho tenia que ni en el pitjor moment de les protestes pels judicis de l’1 d’Octubre se li va passar pel cap estalviar-se el marron d’estar a favor de la protesta i alhora ser el responsable polític dels Mossos d’Esquadra, que no sempre aquells dies van ser exemplars. Sobretot una Brimo que es va excedir no pas poques vegades. Però en Buch, ni per un instant es va plantejar regalar les competències al Ministeri de l’Interior per estalviar-se la bronca i algun moment —o més d'un— que devia viure amb una profunda incomoditat. És el mateix Buch —aquest sense Oficina autonòmica de cap mena— que ara espera sentència per presumptament haver utilitzat els Mossos per vetllar per la seguretat de Puigdemont.
Els temps han canviat molt. Però Torra —i d’això segur que n’és conscient— hauria de fer memòria i recordar què va significar el 19 de juliol de 1936 que la Guàrdia d’Assalt i la mateixa Guàrdia Civil estiguessin a les ordres del conseller Espanya i del president Companys. I no és que aquells Aranguren o Escobar —comandaments de la Benemèrita— fossin independentistes, sinó més aviat de dretes i conservadors. Ai en Torra!