Tots estem expectants a les notícies que a partir d'ara vinguin d'Alemanya respecte a l'extradició del president Carles Puigdemont.

De moment, ja sabem que la majoria dels alemanys rebutja l'extradició. No és una qüestió menor, ja que l'opinió pública juga un paper fonamental en tot aquest conflicte: Espanya, per la seva part, fa temps que va posar en marxa la maquinària dels mitjans d'informació, arribant fins i tot a felicitar-los públicament per part de la cap de premsa del president del govern espanyol per la seva col·laboració amb el govern. Això suposa, com ja hem dit moltes vegades que, de manera alineada, es cregui de forma intencionada una opinió pública basada en fets dubtosos, no contrastats, o de vegades fins i tot, directament falsejats (com quan Antena3 a les seves notícies ha presentat imatges d'aldarulls violents ocorreguts en altres països i presentant-los com si fossin de les manifestacions catalanes d'aquests dies).

Però què és el que sabem respecte de la situació de Puigdemont a Alemanya i de la internacionalització del procés sobiranista català?

Mitjans internacionals de reconegut prestigi s'han posicionat també en contra de la situació dels presos polítics i això és una cosa que està enfadant molt alguns polítics i escriptors espanyols

El president va ser detingut diumenge al matí quan arribava a terra alemany, en el seu propi vehicle, des de Finlàndia (sigui dit de passada que el seu advocat veu irregularitats en la detenció realitzada). La detenció no ha estat només del president, sinó que, també posteriorment, s'ha posat a disposició judicial les persones que l'acompanyaven, acusant-los d'encobrir Puigdemont. Van ser detinguts i posats en llibertat.

La detenció es produeix perquè prèviament s'havia reactivat l'euroordre contra ell i es dirigia a la seva residència actual, a Bèlgica, després d'haver participat en una sèrie de conferències a Finlàndia. A Alemanya va ser posat a disposició judicial i la jutgessa de primera instància va dir a la seva interlocutòria que l'extradició sol·licitada podria ser improcedent, per la qual cosa podria ser denegada. Però aquesta jutgessa no té la competència per decidir sobre això, sinó que la seva funció es limita a identificar Puigdemont i prendre-li declaració, assegurant que no s'ha fet una detenció incorrecta (a una persona equivocada).

Qui s'ha de posicionar sobre això és el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein i, en última instància, haurà d'autoritzar-se per la fiscalia. Està previst que no en tinguem notícies fins, com a mínim, la setmana vinent, encara que aquest procés podria durar fins a dos mesos. Mentrestant, es troba en "custòdia continuada" a la presó de Neumünster, amb autorització per utilitzar comunicació fent ús de noves tecnologies.

Durant aquests dies s'han produït força notícies en l'àmbit internacional: el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides ha admès a tràmit la demanda presentada per Puigdemont contra la vulneració dels seus drets polítics a Espanya. Això ha passat just després que aquest mateix òrgan exposés que el govern espanyol ha de respectar els drets polítics de Jordi Sánchez (resolució que JxCat ha portat davant el Tribunal Constitucional).

Per la seva part, 55 diputats flamencs han demanat per escrit a Rajoy la retirada dels càrrecs a tots els encausats pel referèndum de l'1 d'octubre. El diari francès Le Monde ha publicat un manifest per l'alliberament dels presos polítics catalans. I a Escòcia, el ministre de Justícia, així com membres laboristes del Parlament, s'han pronunciat públicament respecte a la seva preocupació pels presos polítics, així com rebutjant l'extradició sol·licitada per Espanya. A més, en el Parlament portuguès es debat sobre els presos polítics catalans.

Manipular un poble per justificar la repressió contra els qui de manera democràtica i pacífica estan intentant fer política

Respecte a les ordres d'extradició dels altres exiliats, també han arribat les notícies: Clara Ponsatí es queda a Escòcia, i així ho ha celebrat The National. Per pagar la seva defensa jurídica es va realitzar una campanya d'aportacions voluntàries que, en només un dia va aconseguir 200.000 lliures. En aquest mateix sentit, Puigdemont i els consellers han obert un web per poder recaptar fons amb la mateixa finalitat. La fiscalia belga aquesta setmana ha decidit mantenir en llibertat Serret, Comín i Puig.

Així que, com a resum, fins ara, ja tenim alguns posicionaments internacionals (perquè ho sàpiguen aquells que proven de ridiculitzar els sobiranistes dient-los que estan sols): el govern d'Escòcia i la seva justícia rebutgen l'extradició de Ponsatí i denuncien la situació dels presos polítics; a Bèlgica, el rebuig es manté, com a Suïssa, que ja ho va avisar quan el president va fer unes conferències allà fa uns dies. Mitjans internacionals de reconegut prestigi s'han posicionat també en contra de la situació dels presos polítics i això és una cosa que està enfadant molt alguns polítics i escriptors espanyols.

Què passarà a partir d'ara? Com diu el meu col·lega Iu Forn, és difícil fer-ne un avançament perquè, veient el que ha passat, qualsevol cosa pot succeir. El meu amic planteja 3 opcions, i en totes elles els resultats són tremends.

Tremend seria que Alemanya rebutgi l'extradició i Puigdemont torni tranquil·lament a la seva residència a Bèlgica. Això suposaria un bon cop per a Espanya, per a la seva justícia, però també per als seus mitjans de desinformació i per als seus jutges. Plantejaríem els següents escenaris amb un president molt més reforçat i els suports internacionals continuarien venint en cascada. Seria un suport tremend per als qui defensem la democràcia i denunciem la quantitat d'irregularitats que s'estan vivint a Espanya. Sens dubte, seria una alegria. Seria tremend, en el mal sentit per a Rajoy i en el bo per a tots els altres.

S'està destrossant la llibertat d'opinió, la llibertat d'expressió

Tremend seria que l'extradició es produís únicament pel presumpte delicte de malversació (cosa que Llarena s'ha hagut de plantejar i per això ha presentat una altra petició d'extradició només per aquesta qüestió, no sigui que l'hi tombin tot). En aquest sentit, a mi m'agradaria fer arribar al jutge que hagi de decidir aquest vídeo on Mariano Rajoy confirma en seu parlamentària que NO s'ha destinat un sol euro del Fons de Finançament de Liquiditat Autonòmica per celebrar l'1 d'octubre. I que, de passada, li posin també les declaracions que el Ministre d'Hisenda va fer explicant el mateix, però d'una manera més rotunda: ja que com els comptes de la Generalitat havien estat intervinguts abans de l'1 d'octubre, ell mateix va haver d'explicar que no s'havia destinat un sol euro per realitzar el referèndum. Si us plau, que algú ho ensenyi als alemanys.

Segurament si veiessin això, l'opció per corrupció i malversació de diners públics tampoc seria acceptada.

La pitjor opció que planteja l'Iu Forn és la que tot surti fatal, rematadament malament i que els alemanys vegin la violència que no va existir, la corrupció de la qual tampoc no hi ha proves i decideixin extradir Puigdemont i que sigui jutjat a Espanya per tot el que s'entossudeixen a acusar-lo. Seria tremend. No només per al president, sinó per a tots els que considerem que no pot succeir tot el que està passant. Perquè aquí no es parla ja d'independència, ni tan sols del referèndum. Es parla de com un Estat pot perseguir i tractar de reprimir per tots els mitjans haguts i per haver els qui no pensen com ells consideren que s'ha de pensar.

S'està destrossant la llibertat d'opinió, la llibertat d'expressió. Sentim i veiem veritables feixistes campant al seu aire i no passa res, mentre persones innocents són a la presó o a l'exili demanant ajuda i provant de donar a conèixer la situació en la qual ens trobem a Espanya: perquè aquí, a més de robar-nos cada any 90.000 milions d'euros en corrupció, ens han deixat sense sanitat, sense educació, sense feina i sense ajuts, afegint la desinformació a què estem sotmesos. Manipular un poble per justificar la repressió contra els qui de manera democràtica i pacífica estan intentant fer política.

Necessitem ajuda i, sincerament, espero que aviat tinguem bones respostes. No només per a Puigdemont, sinó per a tots els demòcrates. I per a això, la resposta que ens doni Alemanya serà fonamental.