Té broma que avui sigui 28 de desembre. El dia dels Innocents. El dia en què sembla estar ben vist colar alguna bola, amb l'excusa de la broma. Avui és un dia en què, si te n'adones i te'n recordes, estaràs dubtant de tot una mica.

Avui, potser podria servir per mirar totes les altres coses, les d'ahir i les de demà amb una mica d'aquesta mirada. Amb aquesta sensació de mirar el telenotícies buscant la notícia falsa. I el més trist és que la majoria de les vegades ens estan explicant boles i la majoria de la gent no hi pensa. Per més que després reconegui que tot està podrit. Però no en són conscients del tot.

Com que gairebé ningú no ho és quan parla de corrupció, de lladres, de retallades. Es parla en general, però no s'analitza de manera conscient què vol dir llençar a les escombraries més de mil euros per persona a l'any. Perquè això és l'equivalent dels noranta mil milions d'euros a l'any en corrupció que ens han pres de les butxaques per no destinar-los a la inversió en salut, en pensions, en educació, quan és precisament per això que paguem. No, parlem de la corrupció, com qui diu que el seu equip ha perdut el partit. Més o menys enfadats, però sense que sembli que són conscients de les coses que en realitat ens afecten.

I d'això se n'encarreguen els que han aconseguit banalitzar-ho tot a través de les seves mentides. És com el conte de Pere i el llop. Una vegada i una altra. Cada vegada més descarat. I pobre de tu si dius que el rei va nu. Perquè t'assenyalaran amb el seu dit acusador, t'intentaran pressionar perquè no arribis ni tan sols a insinuar que potser les coses no són del tot com ens les expliquen.

Escoltar Pablo Casado parlant sobre un dels seus mítings, com si s'hagués trobat enmig d'una batalla campal, per veure després les imatges que mostren què va passar realment fa estupor. Com entrar a fer un tomb per les xarxes socials, infectades de baixesa i bogeria en tumult, desbordades d'hordes de persones malaltes de maldat. Perquè una cosa és no estar-hi d'acord, pensar diferent, i una altra, insultar, amenaçar, calumniar i dir barbaritats que no entren al cap de ningú amb un mínim de sensatesa.

Com aquest vídeo de la nena gallega que circula. Una aberració que és la mostra del fracàs d'Espanya, de la seva Transició, de la seva feina a l'hora de crear una societat democràtica, oberta i respectuosa. Una filla, neta, besneta del franquisme que no té cap problema per gravar-se deixant anar el discurs més salvatge que mai no hem sentit. Xenòfoba, masclista, irresponsable i ignorant. Aquesta és part d'una societat que se sent representada en els que avui han entrat de manera oficial en les institucions andaluses.

Avalats per gairebé mig milió de persones que se suposa que estan d'acord amb aquests plantejaments. I, com que ser demòcrata vol dir respectar-ho tot, fins i tot els qui no respecten la democràcia, aquí els tenim. El que no sabem és on és l'esquerra. Ni on ha estat aquests quaranta anys, sabent que vivíem envoltats del que mai no va deixar de ser, i encara així s'han permès el luxe de passar-se el dia trencant-se la cara entre ells.

El Suprem, mentrestant, reconeixent a mitges que no és competent del tot per jutjar els independentistes. Que a uns sí, però a d'altres no. I d'aquesta manera, delega en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'assumpte relatiu als membres de la Mesa del Parlament, excepte Forcadell, la seva presidenta. I així continuen bussejant en les profunditats del més absolut caos processal.

Mentre Puigdemont camina per Europa fent política, en llibertat i sabent que a Espanya no hi pot posar un peu sense que el detinguin, on tant cal la política, els nostres polítics es dediquen a obrir la porta a l'extrema dreta, i encara no s'han adonat de la necessitat urgent que hi ha per cridar a la mobilització de tots els demòcrates.

Quan se n'adonaran, serà tard. I haurem tornat a perdre.