Diuen els del diari El Mundo que no participaran en més rodes de premsa del Govern. Ho expliquen dient que "els mitjans de comunicació no som els titulars d'aquest bé tan preuat" —referint-se al dret a la informació consagrat com a dret fonamental— sinó que som "els vehicles necessaris perquè els ciutadans puguin accedir a informació veraç i formar-se el seu propi criteri".

La seva rebequeria continua dient que consideren la seva feina com a "tasca essencial" en unes circumstàncies com les actuals, les de l'estat d'alarma. I que El Mundo no pot continuar participant en el que consideren "una anomalia democràtica que ja ha adquirit la categoria d'autèntic escàndol com són els succedanis de les rodes de premsa que ha imposat el Govern amb l'excusa de la pandèmia".

Espera, estimat lector meu, espera estimada lectora meva: que n'hi ha més. Diuen que "el rigor professional, l'ètica periodística i el compromís amb els lectors" els porta a anunciar la decisió de "deixar de participar en farses en les quals des del president de Govern fins a l'últim dels seus tècnics estan incomplint amb la seva obligació de retre comptes a l'opinió pública".

La rebequeria és més llarga. Però rescatar aquesta part inicial m'és suficient per valorar si El Mundo és el més indicat per fer gala d'aquests valors i principis dels que presumeix.

A quin diari va publicar Javier Negre una entrevista que va ser inventada? Qui han condemnat a pagar 30.000 euros per aquest muntatge? Al diari El Mundo —i a Negre—.

A qui va condemnar l'Audiència Provincial de Mallorca per intromissió il·legítima en l'honor i per publicar informacions ofensives i difamatòries contra l'expresidents del Consell Insular d'Eivissa, Pilar Costa? Al diari El Mundo, dirigit llavors per Pedro J.

Quin diari es va oblidar d'informar en portada que hi va haver una campanya contra Victoria Rosell i un jutge va arribar a ser condemnat? Al diari que havia publicat totes les peces que formaven part de la campanya d'assetjament, el diari El Mundo. El que va ser el seu director llavors, David Jimenez, va reconèixer temps després haver-se equivocat.

Quin diari va condemnar l'Audiència Provincial de Madrid a publicar íntegre un escrit de rectificació sobre una informació falsa publicada per Pedro José Ramirez sobre la SER? El Mundo, el 2007.

Quin diari va tardar dos anys a publicar una sentència en la qual es condemnava a Pedro J. per dir "nazi" a Baltasar Garzón? El Mundo.

Quin diari va ser condemnat a pagar 30.000 euros al tinent coronel del Regiment Canàries 50 per publicar informació difamatòria? El Mundo.

Quin diari van condemnar per treure informació sense permís d'una víctima dels atemptats del 11-M, Laura Vega? A El Mundo.

Quin diari va condemnar el jutjat social de Madrid per vulnerar el dret a la llibertat d'expressió del seu redactor en cap després de la vaga general del 20-J? El Mundo.

Podria seguir, podria. Però aquestes mostres donen fe del rigor i de l'ètica que calcen els del diari.

Que parlin d'ètica els que van treure aquell reportatge infame assenyalant els professors d'un institut de Catalunya, que finalment van ser absolts; o el diari que publica peces en les quals s'afirma que els presos polítics són com en un hotel de luxe a la presó... Faria riure si no fos perquè, efectivament, els mitjans de comunicació han d'informar la ciutadania perquè aquesta pugui tenir accés a dades contrastades i així formar la seva opinió.

Que El Mundo faci una rebequeria em fa venir riure. Que es vulgui dignificar i digui que no anirà més a una roda de premsa del Govern, m'és absolutament igual. Que intenti posar-se medalles, és de vergonya aliena.

El paper que està fent aquests dies, segons la meva opinió, és lamentable, a més de perillós. Un acoso y derribo sense argument ni fonament, a més de donar informació dubtosa sobre mesures de protecció com són l'ús de les màscares.

Tant de bo quan el virus passi tinguem mitjans d'informació, amb diferents línies editorials, però llunyans de qualsevol tipus de claveguera. Haurem guanyat tots.