El mes de març, aquest mitjà publicava que els polítics independentistes implicats en la causa de l'1-O havien pagat gairebé un milió d'euros en fiances. Ara, amb l'última notícia acabada de conèixer, aquesta xifra puja exponencialment.

Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya, va haver de pagar 150.000 euros per poder sortir de presó. Avui torna a ser a un centre penitenciari d'Alcalá Meco, encara que es preveu que en els propers dies pugui ser traslladada a un centre a Catalunya.

Els altres membres de la Mesa del Parlament van haver de pagar 25.000 euros.

Sumant, sumant, arribava a la xifra de 960.000 euros pagats en fiances, als quals calia afegir els 5,2 milions d'euros que va imposar el Tribunal de Comptes pels costos de la consulta del 9-N del 2014.

La major part d'aquestes fiances s'ha sufragat gràcies a les aportacions de centenars de milers de persones, que a través de l'Assemblea Nacional i Òmnium van fer efectiva, entre d'altres, la fiança de 75.000 euros per a la sortida de Puigdemont de la presó de Neumünster. En aquell moment, a través d'un tuit, es deixava constància que la caixa de solidaritat ja havia pagat gairebé 4 milions d'euros en fiances. Van ser 2,2 milions els que van poder pagar-se a través d'aquesta caixa per l'organització del 9-N (la resta es va sufragar a través del patrimoni personal del president Artur Mas, dels exconsellers Homs, Rigau i Ortega i del secretari general Vilajoana).

Precisament això mateix va passar amb la fiança de Forcadell, que també es va pagar a través del fons de solidaritat, i en aquella ocasió, malgrat comptar amb la quantitat sol·licitada des de l'ANC, van haver d'esperar un dia més perquè Forcadell pogués sortir del centre penitenciari, ja que el pagament ha de realitzar-se mitjançant transferència bancària i, aquell dijous, era festiu, per la qual cosa l'expresidenta del Parlament va haver de dormir una nit més sense llibertat. Es pot recordar les declaracions que va fer Nuet en aquell moment: qui va ser també membre de la Mesa del Parlament, i a més, l'únic que no va haver de pagar fiança per no entrar a la presó, va manifestar públicament que les dificultats per poder realitzar el pagament de la fiança de Forcadell responien a l'interès que es tenia per part del Suprem que l'expresidenta passés per presó. El temps que fos, però que hi passés. Malgrat tenir la fiança llesta.

Quina culpa tenen les famílies de veure com el seu patrimoni familiar es compromet d'aquesta manera, quan encara no s'ha demostrat ni s'ha sentenciat a ningú?

Xifres que maregen. I ara arriba l'última de Llarena: els 2 milions de fiança que en concepte de responsabilitat civil exigeix als 14 membres del Govern de Catalunya que es troben processats en aquest moment. Els dona termini de 2 dies per aconseguir presentar la quantitat, de manera solidària (o sigui, entre tots), i els adverteix que, si no paguen en el termini establert, procedirà a embargar els seus béns personals. Recorreran aquesta decisió, per la qual cosa, de moment, aquesta urgència en el pagament no tindrà lloc probablement.

Si tot això no és una persecució en tota regla, és una cosa molt semblant. Un assetjament i intent de demolició. Una contínua manera d'asfixiar tant els polítics com les seves famílies. Quina culpa tenen les famílies de veure com el seu patrimoni familiar es compromet d'aquesta manera, quan encara no s'ha demostrat ni s'ha sentenciat a ningú? Qui pot donar suport a aquest tipus de decisions tan injustes, sumades a la situació a la presó i a l'exili que han de suportar persones sobre qui de moment no hi ha una sola prova d'haver comès ni un de sol dels delictes que se'ls imputen?

És lamentable comprovar que la política està en mans d'aquells disposats a ballar-li l'aigua a qui ho té tot lligat i ben lligat. En la mesura que intentes fer una cosa diferent, tota la maquinària del fang s'activarà contra tu i els teus.

Continuïn parlant de regenerar, però veient el que estan fent amb persones que, cada vegada més, demostren la seva innocència, aconseguiran que ningú honrat no vulgui sortir al que hauria de ser la gestió del bé comú. És evident que l'animadversió amb què s'està tractant els líders catalans no pararà fins a deixar-los nus. I això no és justícia, això és rancor i persecució ideològica. I així no es pot parlar de democràcia.