Pot ser que vostè no segueixi el tennis, però sens dubte deu haver sentit aquests dies parlar de Novak Djokovic, el jugador serbi, campió del món, que ara mateix és a Austràlia esperant que un jutge decideixi si pot o no quedar-se al país per jugar la setmana que ve l'Open.

El problema gira, aparentment, entorn del fet que el tennista no està vacunat contra la covid-19. Dic això d'"aparentment" perquè aquesta qüestió encara no està resolta: ha generat debat en l'àmbit sanitari, legislatiu, esportiu, social i polític.

En principi, el tennista hauria obtingut una exempció mèdica per poder accedir al país i, en arribar a l'aeroport, les autoritats de control de fronteres van determinar que el seu visat no era vàlid.

En aquell moment, el tennista tenia l'opció d'agafar les maletes i marxar per on havia vingut o quedar-se a l'hotel destinat als viatgers que han de passar quarantena i lluitar per via judicial per obtenir resposta. Subratllo que el tennista pot marxar del país quan li doni la gana, per això no em sembla correcte dir que ha estat "detingut". Partint de la legislació del país on ha arribat, s'haurà de resoldre si compleix els criteris establerts o si, al contrari, no és així. Aquesta és la qüestió i el debat, i menteixen aquells que han volgut generar una falsa polèmica sobre els suposats privilegis que té l'estrella del tennis. En cap cas no s'ha plantejat aquesta qüestió. Els fets cal valorar-los partint de la realitat i no de la seva manipulació

Novak ha elegit l'última opció, i serà un jutge qui ho dilucidi i prengui una decisió respecte de la permanència o no del tennista per poder jugar el Open d'Austràlia. El tennista va dir públicament l'abril del 2020 que estava en contra de la vacunació obligatòria. Va explicar que no "li agradaria ser forçat per algú" per haver de competir. Des d'aleshores, hi ha hagut un afany sistemàtic de voler mostrar una imatge del campió mundial de tennis d'"antivacunes", "negacionista" i ignorant en qüestions sobre salut.

El que ha passat a Austràlia aquests dies és un punt del camí que s'ha recorregut durant els últims mesos, des que la decisió de Novak ha estat la que no jugaria si se li exigia vacunar-se. Des d'aleshores, hem anat seguint puntualment com s'anava desenvolupant aquest "partit".

És important contextualitzar també en quin punt es troben els països que han entrat en escena, ja que Austràlia està sent un dels que ha adoptat mesures més dràstiques en els últims mesos davant de l'augment de contagis. Sèrbia, per la seva part, acaba de registrar el màxim nombre de contagis des que va començar la pandèmia i políticament continua el seu recorregut cap a la integració en la Unió Europea.

La polèmica generada arran d'aquest fet ha suposat ja un debat acalorat entre els qui consideren Djokovic un líder dels "antivacunes" i els qui consideren que "la llei s'ha de complir i Novak no és més que ningú per molt número u del tennis que sigui". Més o menys hem vist que la majoria de les veus en els mitjans de comunicació espanyols han optat per considerar el tennista serbi de "guillat", "un provocador", "un insensat" contrari a les vacunes, i alguns fins i tot s'han referit a ell com un ésser perillós que estaria disposat a exposar la població australiana al temut virus. D'altra banda hi ha els qui ja consideren Novak un referent gairebé religiós, un superhome que representa la defensa de la llibertat, de l'amor i de la llum.

L'assumpte de Novak no té res a veure amb el fet que sigui el número u del tennis, sinó més aviat amb una situació que podria afectar persones provinents d'altres països que, d'acord amb els seus drets, no s'han vacunat i es troben amb un conflicte en un tercer país

La polarització que voreja l'absurd en molts dels plantejaments públics, ha estat possible gràcies a l'ajuda inestimable de la premsa, que no ha deixat de donar una informació força esbiaixada i recoberta d'opinió en molts casos. I considero personalment que aquest cas ofereix debats molt interessants que ens estem perdent gràcies al fet d'haver silenciat opinions diverses en els principals mitjans de comunicació, així com informació rellevant que la població hauria de conèixer. Em refereixo a qüestions d'àmbit legal, dels drets, de les mesures sanitàries, de la indústria farmacèutica i de la confrontació social que estem patint.

Què s'analitzarà exactament en seu judicial?

Aquesta nit de diumenge, hora espanyola (matí de dilluns a Austràlia), tindrà lloc el judici que resoldrà la situació del tennista serbi Novak Djokovic.

Es farà de manera telemàtica i podrà ser vist en directe pel públic que tingui interès a saber el que es posa sobre la taula. Si vostè té interès a seguir-lo, ha de llegir les instruccions que es faciliten.

El judici haurà d'analitzar què ha passat amb el visat, que sembla que va ser donat en virtut d'una exempció mèdica prevista en la legislació australiana (haver passat el virus en un temps previ establert) i que va ser denegat en el moment d'arribar a l'aeroport. Però hi ha una puntualització: la legislació a Austràlia xoca en aquest assumpte. El que exigeix l'Estat de Victòria, on es disputa l'Open de tennis, podria anar contra la llei estatal. I aquí és on s'amaga gran part del problema.

Segons la informació disponible fins ara, l'organització que gestiona l'Open d'Austràlia va atorgar permís al tennista serbi partint de la normativa vigent a l'Estat de Victòria (on es desenvolupa la competició). L'excepció tindria la base en el fet d'haver passat el virus en els sis mesos previs. És una de les causes d'exempció per presentar passaport de vacuna contra el SARS-COV-2 a l'Estat de Victòria. Tanmateix, les qüestions de control fronterer són d'àmbit federal i, tot partint de la normativa estatal, aquesta excepció no estaria prevista.

Tennis Austràlia i el govern de l'Estat de Victòria han acusat el govern federal d'haver generat una situació de confusió sobre les pautes necessàries.

La ministra australiana d'Interior, Karen Andrews, va assenyalar que "si bé el Govern de Victòria i Tennis Austràlia poden permetre que un jugador no vacunat competeixi en l'Obert d'Austràlia, és el Govern d'Austràlia el que farà complir els nostres requisits a la frontera".

El primer ministre d'Austràlia, Scott Morrison, ha estat també contundent: "No hi ha casos especials. Les regles són les regles, especialment quan es tracta de les nostres fronteres (...) Ningú no està per sobre de les regles", va afirmar.

Des del govern de Sèrbia també s'han pronunciat. El president, Aleksandar Vucic, va afirmar que va parlar amb el tennista: "Li he dit al Novak que tot Sèrbia està amb ell i que els nostres organismes estan fent tot el possible perquè la persecució del millor tennista del món acabi immediatament". A més, el Ministeri d'Afers Estrangers va convocar Daniel Emery, ambaixador d'Austràlia a Sèrbia, perquè donés explicacions sobre la situació.

El secretari d'estat al Ministeri d'Exteriors serbi, Nemanja Starovic, va declarar que Sèrbia no vol influir en la decisió de les autoritats judicials d'Austràlia, encara que també va deixar caure l'"esperança que el govern australià es mantingui en l'esperit de les bones relacions bilaterals d'Austràlia i Sèrbia, i en conformitat amb les seves competències, permeti Djokovic que passi el Nadal ortodox en un allotjament millor".

És evident que aquí s'ha obert la porta perquè la política aparegui i, pel que es veu, ningú no ha volgut perdre l'oportunitat de "posar el seu granet de sorra".

I enmig d'aquesta tempesta, el tennista, que sempre s'ha caracteritzat per una personalitat forta, pendular segons alguns, que no ha deixat passar oportunitats per demostrar el seu recel cap a les polèmiques. Amb el seu pare com a portaveu, els titulars estrambòtics han estat sobre la taula atiant la tensió en una qüestió que podria haver-se tractat com un "problema burocràtic" sense més ni més. Perquè l'assumpte de Novak no té res a veure, com he dit abans, amb el fet que sigui el número u del tennis, sinó més aviat amb una situació que podria afectar persones provinents d'altres països que, d'acord amb els seus drets, no s'han vacunat i es troben amb un conflicte en un tercer país. Un problema que es donarà, per desgràcia, molt freqüentment si els estats no posen sentit comú i escolten els experts sobre mesures absurdes davant dels contagis (com el passaport vacunal davant de la covid).

Segons han apuntat alguns mitjans esportius, hauria estat la direcció i organització logística del torneig (Tennis Austràlia) qui hauria donat pautes incorrectes als jugadors sobre les exempcions. S'ha assenyalat un error burocràtic pel qual el tennista hauria sol·licitat el visat incorrecte.

D'un error burocràtic a un conflicte social

A mesura que la tensió ha anat en augment i, lluny d'intentar mantenir la informació objectiva, la majoria dels mitjans han volgut utilitzar aquesta qüestió per atacar el tennista i menysprear-lo per no ser favorable a les vacunes. La polarització ha arribat fins al punt en què la família del tennista denuncia estar davant de "l'escàndol esportiu diplomàtic més important de la història".

La falta absoluta de punts mitjans, d'explicar tota la història completa, està generant que la figura del tennista sigui considerada tant un "heroi" com un "brivall".

Segons la meva opinió, poc ajuda a valorar aquest assumpte amb calma el fet que el seu propi pare el compari amb Jesucrist o la seva dona, Jelena Ristic, aparegui afirmant que "l'única llei que hauríem de respectar és l'amor".

Evidentment, també em resulta absurd voler considerar-lo algú perillós per a la salut, com estan fent no pocs comentaristes públics amb gran influència.

Quan falten els grisos, s'acaben cometent injustícies i dient moltes barbaritats com en aquest cas.

26 sol·licituds d'exempció mèdica

Segons va explicar Craig Tiley, el director de l'Open d'Austràlia, han estat 26 els esportistes que han sol·licitat exempcions mèdiques per poder participar en la competició. Però sense especificar quants, va assenyalar que "només els va ser concedida a alguns d'ells". Va afegir en la seva explicació que ho van posar "extremadament difícil per als sol·licitants, per garantir que el procés era el correcte i assegurar que els experts mèdics ho estudiaven de manera independent".

El cas de Novak no ha estat l'únic, encara que amb notables diferències en el cas al qual em referiré.

La tennista russa, Nata Vikhlyantseva, s'ha quedat ja sense jugar en l'Open malgrat estar vacunada. El motiu en aquesta ocasió és que la vacuna russa Sputnik no està aprovada en territori australià.

Que serveixi aquest detall per adonar-nos que això de Novak no va de privilegis, i pel que es veu tampoc atén al fet en si mateix de la vacunació. Sinó que, a més, ha de ser una vacuna determinada, d'unes marques concretes entre les possibles existents. És un fet que no es pot passar per alt, perquè oblidem amb massa freqüència un debat necessari: partint de quins criteris uns països han apostat per unes marques, n'han retirat d'altres, o establert canvis de producte en les dosis administrades sent això una cosa inusual en la pràctica mèdica? Un altre debat interessant que podria haver generat el tema de Novak i Nata. Però, òbviament, no interessa posar el focus en això, no fos que ens preguntem per l'eficàcia dels diferents preparats, els diferents possibles efectes adversos, i per què no, també el seu cost, ja que l'hem pagat entre tots. Potser sap vostè la diferència de preus entre els diferents vials i la possible influència d'aquest factor en l'elecció entre unes o d'altres vacunes?

En tota aquesta història hem deixat de parlar de l'interès econòmic, dels beneficis de les farmacèutiques i els seus adlàters i de la situació generada a les borses cada vegada que apareixia una variant nova. Això per desgràcia no va només (ni principalment) de salut. Obrim els ulls d'una vegada.

Novak hauria passat el virus

Els advocats del tennista, per la seva part, afirmen que Novak va rebre permís des d'Immigració. Han presentat com a prova un document en el qual el Departament d'Immigració australià havia avaluat l'expedient de l'esportista i afirmava per escrit que "complia els requisits per poder procedir a una arribada a Austràlia lliure de quarantena". La carta, segons els advocats, data de l'1 de gener. Per aquesta raó, el tennista hauria anunciat a les seves xarxes socials que aniria a jugar a Austràlia perquè disposava d'"una exempció mèdica".

És una qüestió que posa sobre la taula una sèrie de qüestions rellevants: no només per al tennista, o per a Austràlia o Sèrbia. Es plantegen preguntes per a qui vulgui fer-se-les sobre qüestions de gran rellevància que ens afecten a tots

Això que anunciava el tennista el dia 4 de gener va ser confirmat per la Federació de Tennis d'Austràlia mitjançant un comunicat: "Va demanar una exempció mèdica que li ha estat atorgada després d'un rigorós procés de revisió dut a terme per dos comitès d'experts mèdics". En aquell moment ningú no sabia quina era la raó per la qual aquesta exempció s'havia concedit, i s'assenyalava a la protecció de dades clíniques per no aprofundir més en la qüestió.

Ahir es va fer pública per part dels advocats del tennista la raó principal de l'exempció: haver passat el virus recentment. Però aquesta qüestió també ha portat polèmica: en quina data ha passat el tennista el virus?

Resulta que hi ha polèmica també sobre la data: els seus advocats haurien afirmat que el tennista va donar positiu el passat dia 16 de desembre. Sis dies després del límit establert per l'organització de l'Open d'Austràlia per presentar les exempcions mèdiques de cara al salconduit d'entrada al país. Primera ombra.

Si amb això no n'hi hagués prou, sembla que aquell mateix dia el tennista hauria estat en un acte públic celebrat a Belgrad en honor seu. I l'endemà també se'l va veure en un esdeveniment organitzat per la Federació de Tennis de Belgrad, on va estar sense mascareta en el lliurament de premis. No són detalls menors i hauran de ser aclarits en les pròximes hores.

A més d'aquesta qüestió de caràcter "burocràtic", el fet que el tennista hagués passat la malaltia en els últims sis mesos planteja necessàriament el debat sobre la valoració dels anticossos generats de manera natural davant la protecció de les vacunes. Per què no considerar vàlida una anàlisi que demostri que una persona ha passat la malaltia en lloc d'un passaport vacunal? Per què preval l'una sobre l'altra quan és possible fer un test sobre la presència d'anticossos? Un altre debat que no he vist en els mitjans.

El que sí que he vist, tanmateix, abans de saber-se que el tennista hauria superat la infecció recentment, era que es considerava que una persona no vacunada podia ser perillosa, i que aquesta era la justificació perquè no se li permetés accedir al país. I aquest debat ha donat lloc que alguns polítics, com Gabriel Rufián a Espanya, hagin afirmat que la vacunació no és una decisió individual, sinó que és una obligació moral de la societat en el seu conjunt. Una afirmació que posa de manifest el desconeixement del fet gens menyspreable que les persones vacunades encomanen i s'encomanen de la mateixa manera que són susceptibles de fer-ho les no vacunades. Ha quedat ja demostrat i reconegut per tots que les vacunes, si bé protegeixen les persones que se les inoculen ―especialment persones vulnerables― davant una infecció greu o la mort, no immunitzen. I el fet que les vacunes no siguin esterilitzants fa que sigui potencialment igual de contagiosa una persona inoculada que una altra sense inocular. Dependrà de cada cas específic i de la seva resposta immune davant del virus. Un altre debat que no he vist, al contrari: la criminalització dels no vacunats i les afirmacions falses per generar odi.

Quines conseqüències podria tenir si el jutge rebutgés la presència a Austràlia de Novak?

En termes esportius, si Djokovic no pot jugar, ens quedarem amb les ganes de saber si podria arribar a ser el màxim guanyador del Grand Slam de la història del tennis, superant la marca de Rafa Nadal o Roger Federer.

En termes jurídics, segons les autoritats frontereres australianes, en resposta a la pregunta plantejada per The Associated Press sobre això: "Una persona el visat de la qual ha estat cancel·lat pot estar subjecta a un període d'exclusió de tres anys que impedeix la concessió d'un nou visat temporal". "El període d'exclusió es considerarà com a part de qualsevol nova sol·licitud de visat i s'hi pot renunciar en determinades circumstàncies, tenint en compte que cada cas s'avalua segons els seus propis mèrits." Si això succeís, Novak podria estar fins a tres anys inhabilitat per poder trepitjar terra australià.

Una qüestió que posa sobre la taula una sèrie de qüestions rellevants: no només per al tennista, o per a Austràlia o Sèrbia. Es plantegen preguntes per a qui vulgui fer-se-les sobre qüestions de gran rellevància que ens afecten a tots. Per això alguns hem volgut posar el focus en això aquests dies: no perquè siguem antivacunes, no perquè adorem ningú, sinó perquè ens fem moltes preguntes que ningú no sembla voler-nos respondre. I el cas de Novak ho posa en evidència una vegada més.