Tenim tant soroll al voltant, tantes preocupacions per intentar sobreviure, que de vegades no coneixem notícies com la que aquests dies ens ha arribat des d'Alemanya. Suposo que no interessa gaire que es faci públic el que ha passat a Berlín, sobretot en un lloc com l'estat espanyol, on el maó suposa beneficis per a les butxaques dels poderosos.
L'Ajuntament de Berlín acaba d'anunciar la compra de 14.750 habitatges i 450 locals comercials a les immobiliàries Vonovia i Deutsche Wohnen per un valor total de 2.460 milions d'euros. Un acord al qual han arribat les parts després una llarga negociació i que haurà de ser ratificat diumenge de la setmana que ve pels ciutadans amb passaport alemany residents a la capital. Amb aquest acord, que prové d'una iniciativa popular, els habitatges passaran a formar part de les empreses públiques Berlinovo, Howoge i Degewo.
Aquesta iniciativa respon a l'estratègia assumida per les institucions berlineses, concretament pel Senat, que té com a objectiu aconseguir regular els preus del lloguer. La coalició de l'SPD juntament amb els Verds i l'Esquerra sembla donar fruits en plenes eleccions. Aquesta solució és la que finalment s'ha adoptat davant la problemàtica que nosaltres coneixem molt bé: l'augment del preu de l'habitatge, que estava ja en mans en la majoria dels casos d'empreses privades. Mentre passa això, l'oposició brama mirant de buscar tota mena d'errors en l'acord: que si els habitatges no se sap en quin estat es troben, que si el Parlament no n'ha estat informat... La qüestió, en definitiva, és governar per aportar solucions davant del cul-de-sac en què ens trobem: els abusos de les grans empreses; o posar-se al seu costat per protegir-les.
Hem caigut en la trampa de pensar que s'ha de pagar per tot. Que fins i tot hem de continuar contribuint a un sistema que ens deixa constantment de banda
El mateix que estem vivint amb l'abús de les hidroelèctriques, on al final el perjudicat és l'usuari, qui necessita la llum per poder mantenir els aliments frescos, per cuinar-los, per dutxar-se amb aigua calenta i tenir calefacció a l'hivern. El mateix que paga impostos, dels quals després emanen les grans subvencions per continuar augmentant els ingressos multimilionaris d'aquestes empreses, o per rescatar una banca que amb pràctiques usureres s'enriqueix perquè nosaltres puguem, senzillament, tenir un lloc on viure.
Hem caigut en la trampa de pensar que s'ha de pagar per tot. Que fins i tot hem de continuar contribuint a un sistema que ens deixa constantment de banda, que ens utilitza com a excusa per prendre mesures en contra nostra. Tan lluny queda la capacitat de pensar que poden fer-se les coses d'una altra manera? Que es pot generar energia sostenible per a tota la població gràcies a la llum del sol, la força del mar, del vent; que podríem tenir tots un habitatge sense patir. Que amb la riquesa que generem, si es pensés en el bé de tota la població, n'hi hauria de sobres perquè ningú no passés fam, ni fred, ni nits sense dormir pensant en com afrontar tot això.
Perquè no se'ns encengui aquesta bombeta, cal que notícies com la de Berlín no apareguin gaire. No fos cas que exigim als nostres ajuntaments que inverteixin els diners de tots en el que realment necessitem.