L'1 d'octubre va canviar la vida de molta gent. Dels pobles i els barris que van participar en un acte de democràcia massiva, de desobediència civil, de dignitat. Molta gent sent que aquell dia va néixer alguna cosa i res no va tornar a ser igual: al seu poble, al seu barri, al seu país. Hi va haver ferits que van tardar a recuperar-se. Per fora i per dins. Per la por, per la frustració, per l'angoixa. Hi ha qui no recuperarà mai el que va perdre, i hi ha qui continua lluitant per aconseguir anar a un lloc on hi hagi molta gent sense sentir pànic.

Una de les persones que ha patit dia rere dia les conseqüències de votar va ser la Marta. Una jove compromesa amb els valors del progrés, del republicanisme, de la llibertat d'expressió. Aquesta dona que anava a votar l'1 d'octubre amb un vestit de flors, sense més arma que la seva papereta. La policia va tombar la Marta i la va arrossegar per terra mentre la tiraven escales avall i li retorçaven els pits. Ella es recargolava de dolor, de frustració, de por. Li van doblegar els dits de la mà, fins al punt d'ocasionar-li capsulitis (un dolor molt semblant a la ruptura).

La vaig conèixer perquè em va arribar un àudio on explicava el que acabava de passar-li, aquell mateix diumenge a la tarda. I el vaig compartir amb una prestigiosa periodista que per a mi és referent: esperem que arribessin les imatges per contrastar. No van tardar a arribar i va ser impossible veure-les sense plorar de ràbia i impotència. El vídeo del maltractament a la Marta en mans dels agents en un col·legi electoral es va fer viral. I de seguida les ànimes més retorçades i brutes van començar a burlar-se de Marta.

Els vents es van desencadenar quan l'informe de metge no deia "ruptura" sinó "capsulitis". Va ser el tret de pistola per acusar-lo de mentir, cosa terriblement injusta sobretot quan tots vam veure el tracte bestial que va rebre. A partir d'aquell moment la Marta va començar a rebre missatges d'amenaces, insults; l'incloïen en grups de gent només per insultar-la. Ara ja sabem que algun dels que feien això eren guàrdia civils. I entre els seus col·legues algun va quedar-se pel camí. Una autèntica aberració. Aquesta informació no l'ha donat Susana Griso, ni Ana Rosa Quintana, les mateixes que en el seu dia van tractar el tema de la Marta amb una frivolitat lamentable i van pretendre culpabilitzar a la víctima.

La Marta ha patit molt: ha passat por. I encara que la gent que la vol en té cura, és inacceptable que des de les institucions de Govern no s'hagi fet res. És més, aquell que fora Delegat del Govern de Rajoy a Catalunya, Enric Millo, va tenir la poca vergonya de mentir sobre Marta. Així respon l'Estat espanyol quan els seus agents agredeixen una dona innocent: menyspreant-la, i, en el cas del Guàrdia Civil, a més, assetjant-la.

Marta, no estàs sola. Qualsevol que tingui sentit de la justícia, de la dignitat i de la democràcia, estarà encantat de caminar amb tu.