Traïdora és aquella persona que no compleix la seva paraula o que no guarda la fidelitat deguda.
Traïdora es considera l'acció realitzada per un poder públic quan actua "contra la pàtria o contra la disciplina sent militar". El Dret també contempla el terme "traïció" per referir-se als crims que recullen actes extrems contra un país. D'allà, els delictes d'"alta traïció", que en la llei anglesa, com en la majoria de cossos legislatius del nostre entorn, van ser eliminats dels codis. A Espanya, els delictes de "traïció" es regulen en el Codi Penal des de l'article 581 fins al 588.
De traïdors ha estat la història plena. Des de Judes Iscariot ja ens han vingut advertint que no ens fiem sempre de qui ens lloa, de qui ens besa, ja que poden tenir intencions fosques i contràries a les que mostren. Trenta peces de plata va ser el preu que va posar Judes a la seva lleialtat a Jesús. I un petó va ser la consigna per marcar l'objecte del seu lliurament. "Traditor", en definitiva, era "el que lliura" i ha d'entendre's, que ho fa "al contrari", al considerat "enemic".
Si hi ha una paraula que pot definir la història de la política espanyola és, precisament, la traïció. Als principis, a les normes, als companys, a la ideologia, a les promeses fetes. Per a la ciutadania, en general, la classe política és traïdora per norma. Entre els polítics, els dels altres partits, ho són. Per al dissident dins d'un partit, l'aparell ho és. Per a l'aparell, els contestataris, sens dubte ho són.
Per a (molts de) els falangistes, Franco també va ser un traïdor. Per a (alguns de) els franquistes, Joan Carles de Borbó, traïdor en jurar la Constitució. Per a (no pocs de) els demòcrates, també el Borbó és un traïdor en haver marxat mentre apareixen escàndols que deixarien en dubte la seva honorabilitat com a cap d'Estat. Per a (molts de) els socialistes, Felipe, un traïdor que va posar en mans del capitalisme les essències irrenunciables i va guardar silenci davant del presumpte terrorisme d'Estat. Per a (molts de) els "populars", Rajoy, un traïdor que per la seva desídia va caure davant de la corrupció.
Per a la joventut, els polítics són uns traïdors per haver venut el seu futur. Per als grans, els polítics són uns traïdors per haver destrossat les seves pensions. Per a la ciutadania, els gestors del públic són traïdors a l'haver desmantellat la sanitat, l'educació i les estructures fonamentals de l'Estat de Benestar.
Complir la paraula donada per a alguns s'està convertint en una gairebé heroïcitat. Perquè la diferència entre la traïció i el canvi de criteri és en la transparència
L'actual govern, traïdor en haver promès derogar lleis com la de seguretat ciutadana (mordassa), i en lloc de fer-ho, haver estès la seva aplicació a l'àmbit digital. Traïció del PSOE a Podemos. Com de Podemos al PSOE. Les bufetades al si del Govern estan a l'ordre del dia.
Com en Catalunya, on també fa olor de traïció. Als carrers, joves que diuen sentir-se indignats i enganyats pel sistema que no els escolta ni compta amb ells. Gent que es manifesta per la llibertat d'expressió i se sent traïda en ser represaliada amb brutals càrregues policials. Com hi ha gent que se sent traïda en veure actuar amb violència els qui pretenen desenfocar-ho tot perquè no es parli de les raons de les protestes. Mossos que se senten traïts pels dirigents polítics. I polítics que es traeixen contínuament.
Miri on miri jo només veig traïció. A la paraula donada, a les promeses fetes, als objectius marcats.
La configuració del Govern té sobre si l'ombra de la traïció. I la traïció pot ser per diferents raons: la independència, la sobirania, els drets socials.
Mantenir la coherència és ara, més que mai, un valor en si mateix. Complir la paraula donada per a alguns s'està convertint en una gairebé heroïcitat. Perquè la diferència entre la traïció i el canvi de criteri és en la transparència. Canviar d'opinió o de criteri, en alguns casos, és possible -i fins i tot sa-, sempre que no impliqui engany.
I precisament, si ens sentim traïts per tot arreu és perquè no han deixat d'enganyar-nos. Certament, quan a un li prenen el pèl una vegada, la culpa no és seva; això canvia quan l'engany es repeteix.
Quina serà la pròxima traïció?