L'assumpte de l'autodeterminació del Sàhara Occidental ha estat sempre un maldecap per a Espanya. Especialment per al PSOE, que sempre ha adoptat una postura ambigua, sense voler posicionar-se clarament. Fins ara.

El problema de l'antic protectorat espanyol comença des de l'abandonament a la seva sort de la població sahrauí que va quedar en una situació indeterminada des de la sortida d'Espanya com a administradora. La trampa de la Marxa Verda provocada pel Marroc va deixar clar el joc brut d'Espanya, que mentre deia una cosa, permetia la contrària.

Des d'aleshores, Espanya ha volgut mantenir l'equilibri que li permetés intentar treure tots els beneficis possibles de la situació: el gas d'Algèria (principal defensor del Sàhara Occidental) i una relació òptima amb el Marroc.

Tanmateix, en els últims temps, tot s'ha precipitat.

Des que l'estiu passat va aparèixer el líder del Front Polisario per ser ingressat per Covid-19 en un hospital de La Rioja, la situació es va tensar. Perquè deixava en evidència el doble joc d'Espanya: el Polisario el va deixar en evidència.

Les tensions amb el Marroc es van agreujar i mentrestant, Espanya intentava continuar fent equilibris per mantenir bones relacions amb Algèria, que era el nostre principal subministrador de gas. Era. Perquè a finals de 2021 es va tallar un dels dos gasoductes (el gasoducte Magrib-Europa) que ens enviava el material, concretament el que passava pel Marroc. Espanya va aconseguir salvar el segon, que prové directament d'Algèria. Però aviat va començar a comprar el gas liquat a empreses nord-americanes consolidant-se així com a principals proveïdors d'Espanya a començaments de 2022.

Mentre aquesta operació es produïa, Espanya negociava també amb el Marroc l'establiment d'empreses de l'Ibex35 en un projecte d'obtenció d'energia en territori considerat "ocupat" pel Marroc. Pot dir-se que d'aquesta manera, Espanya passava pel cèrcol de Mohamed, i a canvi de poder establir empreses, el marroquí es comprometia també a controlar la immigració i a comprar el gas a Espanya.

El gas que Espanya enviarà ara al Marroc, donant un sentit invers al canal que es va tancar a finals de 2021, prové dels proveïdors "internacionals", però no d'Algèria. I és que l'enemic acèrrim del Marroc ha prohibit taxativament que una sola gota del seu gas vagi en mans del Marroc. D'aquesta manera, Espanya serà proveïdor de gas al Marroc, fent un gir a la història.

I és que l'enemic acèrrim del Marroc ha prohibit taxativament que una sola gota del seu gas vagi en mans del Marroc.

Des d'Algèria ja han cridat a consultes al seu ambaixador a Madrid considerant que s'està produint la segona "traïció històrica" al poble sahrauí per part d'Espanya.

De tot això ens estem assabentant sobre la marxa. Sánchez està operant amb absoluta "nocturnitat i traïdoria". Tan cert és que els seus propis socis de govern, Unidas Podemos, acaben d'assenyalar públicament el seu absolut rebuig per la decisió que ha pres Sánchez. Yolanda Díaz ha afirmat que la seva formació rebutja de ple l'inesperat gir d'Espanya respecte al Sàhara Occidental i aposta, com sempre ha fet, per la celebració d'un referèndum com a única solució al conflicte, respectant la lliure determinació del poble Sahrauí. La línia que se sustenta en les resolucions de Nacions Unides (MINURSO) sobre això.

El principal partit de l'oposició, el Partit Popular, també ha expressat el seu descontentament en haver-se assabentat d'aquesta decisió per mitjà de la premsa. Per això han exigit al president del Govern que comparegui de manera urgent per donar explicacions del succeït. Però no és unànime la postura del PP, ja que el president de Ceuta valora amb bons ulls aquest gir. Considera que d'aquesta manera es garanteix l'estabilitat, la sobirania i la integritat territorial dels dos països (Marroc i Espanya).

La jugada de Sánchez se suposa que té per objectiu establir-se com a punt neuràlgic per al subministrament de gas a Europa i també al Marroc. Si aconsegueix mantenir l'equilibri amb Algèria, Espanya podrà posicionar-se com a punt de subministrament per a països Europeus que no tenen línia directa per proveir-se.

Per fer aquest pas, Sánchez no ha comptat amb ningú del seu Govern. Però sí que sembla que ho ha fet comptant amb el suport de la UE, concretament amb el d'Úrsula, que donarà suport a les propostes d'Espanya davant dels 27 en la pròxima reunió del Consell Europeu aquesta setmana a Versalles.

Queda en evidència que, mentre s'acusa Rússia de ser el dimoni terrible de la història per haver "envaït Ucraïna", se li dona un cop a l'esquena a Mohamed VI per assetjar els sahrauís

Queda en evidència que, mentre s'acusa Rússia de ser el dimoni terrible de la història per haver "envaït Ucraïna", se li dona un cop a l'esquena a Mohamed VI per assetjar els sahrauís. No li importa a Sánchez la situació de la democràcia al Marroc, ni de la llibertat de premsa, ni dels Drets Humans. Mohamed no l'anomena sàtrapa i no li importa el que ha estat succeint als territoris ocupats. Al contrari.

A més, es pot recordar que el mateix PSOE en els seus Congressos i en el seu programa electoral deia: "Promourem la solució del conflicte del Sàhara Occidental a través del compliment de les resolucions de Nacions Unides, que garanteixen el dret d'autodeterminació del poble sahrauí. Per això, treballarem per assolir una solució del conflicte que sigui justa, definitiva, mútuament acceptable i respectuosa amb el principi d'autodeterminació del poble sahrauí, així com per fomentar la supervisió dels drets humans a la regió, afavorint el diàleg entre el Marroc i el Front Polisario, amb la participació de Mauritània i Algèria, socis claus d'Espanya, que l'enviat de l'ONU per al Sàhara Occidental està propiciant".

Evidentment, aquí el dret d'autodeterminació del poble sahrauí ja no importa a gairebé ningú. Es veurà si Algèria sucumbeix a l'interès econòmic que suposaria proveir de gas per via espanyola tota Europa, o plantar-se i tancar l'aixeta per la defensa del Sàhara.

Què pensa vostè que succeirà?