La presidenta de la Comissió Europea acaba de desplaçar-se a la capital ucraïnesa, Kíiv, per parlar amb el seu president, Zelenski, sobre "el camí europeu", és a dir, sobre la seva integració a la Unió. La visita de Von der Leyen no havia estat anunciada amb temps.
L'Executiu comunitari presentarà a finals de la propera setmana la recomanació sobre si Ucraïna hauria o no ser un país candidat a adherir-se a la Unió Europea. També es pronunciarà sobre Moldàvia i Geòrgia.
Una vegada que l'informe de la Comissió Europea sigui presentat, serà el Consell Europeu, compost pels caps dels Estats membre de la UE, qui haurà de votar sobre això. Només serà possible donar via lliure si tots els membres voten a favor. La data prevista per a la seva pròxima trobada és el 23-24 de juny.
La sol·licitud d'adhesió formal va ser presentada per Ucraïna el mes de febrer passat (el dia 28). Normalment, aquest procés sol durar anys, en els quals el país candidat ha d'emplenar les exigències de la Unió per poder formar-hi part. En aquesta ocasió sembla que el procés podria escurçar-se, encara que els missatges donats fins ara en sentit negatiu a la suma d'Ucraïna —com el que va donar Emmanuel Macron, president de França, que al seu torn és al capdavant del Consell per tanda rotatòria— no se'ls ha de deixar de banda.
En arribar a Kíiv, Von der Leyen va afirmar que "Les nostres converses d'avui ens permetran finalitzar l'avaluació per a finals de la propera setmana. El camí és conegut, és un camí basat en mèrits. És un camí en el qual aprecio els enormes esforços i la determinació d'Ucraïna. El poble d'Ucraïna ha demostrat una força, motivació i energia increïbles". Va afegir que Ucraïna "ja estava en el bon camí abans de la invasió de Rússia", que es tracta d'una "democràcia parlamentària sòlida" amb "institucions robustes i una administració que funciona en tots els nivells".
Però Úrsula va dir alguna cosa més: que els esforços d'Ucraïna s'han d'enfocar en la seva lluita contra la corrupció i la modernització de l'administració.
Zelenski, per la seva part, va contestar a les paraules de Von der Leyen apuntant que el futur d'Europa ("si és que hi ha futur"), dependrà de la suma d'Ucraïna en el seu club.
Nataliya Forsyuk, directora general de l'Oficina Governamental per a la Integració Europea i Euroatlántica de Ucrania, considera que si a Ucraïna se li dona l'estatus de candidata per adherir-se a la UE, "la guerra acabarà abans". Segons Fosyuk abans de la guerra el nivell d'implementació de l'Acord d'Associació era del 63 %.
Explica en una entrevista per a El Confidencial que pràcticament cada dia rep peticions des del Parlament (d'Ucraïna) preguntant-li quines lleis poden anar sent aprovades perquè es vegi "que anem seriosament amb l'estatus de candidat, i això tenint en compte que el Parlament té una capacitat limitada".
La directora general de l'Oficina Governamental per a la Integració Europea i Euroatlántica de Ucrania no esmenta que a finals de març el president Zelenski anunciava que el Consell Nacional de Seguretat i Defensa va decidir suspendre d'activitat deu partits de l'oposició basant-se en els poders que li atorga la llei marcial vigent (que ha prorrogat fins a l'agost).
Es va esborrar de cop els partits: 'Plataforma d'Oposició - Per la Vida', 'Partit Xaria', 'Nostre', 'Oposició d'Esquerra, 'Unió de Forces d'Esquerra', 'Estat', 'Partit Socialista Progressista d'Ucraïna', 'Partit Socialista d'Ucraïna', 'Socialistes' i 'Bloc de Vladímir Saldo'.
Va ser una decisió que es va prendre després de prohibir mitjans de comunicació que, segons el govern d'Ucraïna, feien "propaganda russa". Sens dubte que, tenint en compte el fet que els qui venim informant del que s'esdevé, preocupant-nos per la informació i les declaracions, així com versions que venen del costat rus se'ns ha acusat de "fer propaganda" deixa molt a desitjar el criteri per a aquesta etiqueta.
La proposta més recent plantejada ha estat la d'eliminar milions de llibres escrits en rus que fins ara es trobaven a les biblioteques d'Ucraïna. Es consideren "obres de propaganda russa" i segons la informació publicada aquesta "mesura", suposaria l'eliminació de la meitat dels llibres del patrimoni públic del país.
"Els llibres són una arma: tant per atacar com per defensar-se", va dir aquest dilluns Oleksandra Koval, la directora de l'Institut del Llibre d'Ucraïna, en una entrevista amb l'agència Interfax en la qual va defensar la necessitat de retirar de les biblioteques públiques del país "més de 100 milions" de llibres d'autors russos, entre ells clàssics de la literatura mundial. Entre les obres a eliminar hi hauria les de Pushkin, Dostoyevski o Tolstoi (aquest últim, autor de la novel·la antibèl·lica Guerra i pau).
Fa una setmana, reapareixia l'excancellera alemanya, Angela Merkel en un mitjà de comunicació per ser entrevistada. Era la primera vegada que ho feia des que al gener es va retirar de primera línia de la política havent-se consagrat com una líder, no només d'Alemanya, sinó d'Europa.
Merkel va fer una anàlisi interessant sobre la postura que va prendre quan era cancellera d'Alemanya, de la mà de França, defensant els acords de Minsk i entenent que durant aquell temps Ucraïna no podia comptar amb el suport necessari per ser acceptada a la Unió, entre altres coses per la seva corrupció. Angela va dir no sentir-se culpable per la seva postura davant de la guerra, que ha estat molt prudent.
Evidentment l'excancellera alemanya ha condemnat la invasió de Rússia i ha subratllat que no hi ha cap justificació per a això. Tanmateix, ha recordat també que l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN no era un plantejament encertat i que per això a Alemanya no li havia semblat mai una opció assenyada.
Forsyuk assenyala precisament Alemanya i França com els possibles esculls per obtenir la unanimitat necessària en el Consell. I és que els xocs amb Alemanya estan sent continus, amb insults inclosos.
Precisament en els últims dies Dier Spiegel ha publicat informació que revela la desconfiança de l'executiu alemany, especialment del canceller Schultz respecte Zelenski pel que fa a l'enviament d'armes. Sospiten els alemanys que el govern ucraïnès podria desencadenar un problema a nivell internacional llançant míssils al territori rus.
Aquesta era la raó amagada en el retard de l'enviament de les armes promeses.
Lavrov, ministre d'exteriors rus, està convençut que això és, precisament el que Zelenski vol aconseguir: que el conflicte entre el seu país i Rússia transcendeixi i comprometi la UE. Aquí caldria plantejar-se seriosament si és veritablement Zelenski qui té això al cap o si, al contrari, és qui és darrere de tot el que succeeix: l'administració nord-americana.
I és que en els últims mesos hem vist que mentre Biden apareixia per anomenar "carnisser" a Putin, Macron no queia en el joc i mantenia un tènue punt d'equilibri. Frenada que va fer sortir a la Casa Blanca a matisar les paraules de Biden.
Hongria ha demostrat també la seva postura davant de les sancions contra Rússia. Igualment ho ha fet Bèlgica anunciant que de moment, cal donar un respir i veure quines conseqüències tindrà tot això per a Europa. Una decisió prudent, que ve a dir de manera tèbia que per a la UE està sent un suïcidi "sancionar Rússia" seguint el ritme que ens marquen els nord-americans.
Tot això succeeix amb molt de cinisme, ja que pocs coneixen que els Estats Units van augmentar la seva compra de barrils de petroli a Rússia el mes de març passat.
Els Estats Units s'han convertit també en el principal subministrador de gas a Espanya des de finals de l'any passat, desbancant la nostra examiga Algèria. Això sí, ens ven un gas liquat de moltíssima pitjor qualitat a un 40% més alt de preu.
Podria pensar-se que Europa ha caigut en la trampa que els Estats Units venia ordint des de 2014. L'Euromaidán, els àudios filtrats que demostren la seva ingerència, la relació entre la família Biden i l'oligarca Kolomoishky (que va finançar el batalló paramilitar nazi Azov, productor de Zelenski i principal suport econòmic per aixecar-lo des dels platós a la presidència del govern) fan de tot aquest tèrbol context un panorama realment interessant per ser analitzat.
Des d'Ucraïna amenacen "subtilment" amb l'energia i els aliments si obtenen un no per resposta i ofereixen mà d'obra barata i abundants beneficis per a les empreses estrangeres a l'hora de reconstruir un país que està sent destrossat —amb les armes que els enviem, entre d'altres.
De moment Rússia està aconseguint part del territori. S'han anunciat referèndums en regions de l'Est per declarar la seva independència respecte a Kíiv i en algun cas, passar a integrar-se a la Federació Russa. Podria dir-se que Ucraïna, en aquest sentit, va perdent.
Com també podríem vaticinar que la seva integració a l'OTAN no li sortirà bé. Turquia ja ha tirat del fre de mà per a l'adhesió de Suècia i Finlàndia i està molt clar què opinaran alguns socis sobre Ucraïna. Es veurà què succeeix en la pròxima cimera de l'OTAN, que per cert acull Madrid, encara que tot apunta que Ucraïna aquí també perdrà.
Analitzant els fets, no les versions ni "la propaganda", el panorama no sembla gaire positiu per a les aspiracions de Zelenski. Almenys per a les que deia tenir.
Què oferirà ara per aconseguir reduir la seva corrupció? La situació a Ucraïna és pitjor que fins i tot als països més corruptes de la UE. Segons l'Índex de Percepció de la Corrupció de Amnistia Internacional, la puntuació d'Ucraïna el 2021 va disminuir 1 punt en comparació amb 2020 i ara és de 32 en una escala de 100 punts. Bulgària, el país més corrupte de la UE segons l'índex, té una puntuació de 42.
I amb la democràcia? L'Índex de Democràcia compilat per la Unitat d'Intel·ligència de The Economist classifica Ucraïna com un "règim híbrid". Aquesta definició s'aplica a nacions amb frau electoral regular, pressió sobre l'oposició política, poders judicials no independents i altres factors que els impedeixen de ser considerades democràcies plenes.
Una cosa que per a Forsyuk és un al·licient per a Europa, en realitat revela una cosa preocupant: "El salari mitjà és menys de la meitat del que reben al país més pobre de la UE, Bulgària" segons l'analista noruec Holm-Hansen fent referencia a les dades de Worlddata.
Justificaria la situació actual d'Ucraïna, que ve macerant-se des dels últims vuit anys pels Estats Units, l'entrada per la via ràpida d'un país que no ha presentat els estàndards necessaris? Quin missatge estaríem donant als altres països que, com Montenegro o Macedònia del Nord estan complint els passos fins ara establerts? Pot passar per alt la UE el filonazisme existent a Ucraïna? Pot passar per alt les atrocitats comeses al Donbass?
Crec que Zelenski en això té raó: la decisió que prengui la UE posa en joc el futur d'Europa. Tanmateix jo ho veig en el sentit diametralment oposat al qual Volodímir planteja. Segons la meva opinió, el paper que està jugant la Unió Europea en aquest trist capítol de la Història, preferint actuar de manera seguidista amb els nord-americans en lloc de posicionar-se amb contundència per la resolució pacífica del conflicte, i pels interessos de la ciutadania europea, han fet que el projecte europeu s'erosioni.
Ja ha passat i la intenció d'adherir aquesta Ucraïna d'aquesta manera i en aquestes circumstàncies, seria, segons la meva opinió, una banderilla que podria empènyer Europa cap al seu suïcidi polític i existència com a realitat sociocultural.