Context: l'ex-vicepresident del govern, Pablo Iglesias —ara candidat per Unidas Podemos a la presidència de Madrid—, el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, van rebre fa un parell de dies un sobre el contingut del qual eren unes amenaces de mort dirigides a ells i a les seves famílies, amb bales reals del calibre 7,62 x 51 (munició que diuen que és dels anys vuitanta, i utilitzada específicament per algun membre relacionat —en actiu o retirat— o en contacte estret amb les Forces Armades o de la Guàrdia Civil).
Com fa precisament uns dies que s'ha iniciat la campanya electoral a la Comunitat de Madrid, s'han començat a realitzar debats electorals. El primer va ser dimecres a la nit, i sembla que serà l'últim. Per què?
Doncs perquè en rebre's els sobres amb les bales dijous, tots els partits polítics han condemnat els fets tret de l'extrema dreta, que ha donat a entendre que, o bé és tot una estratagema, un possible engany organitzat per l'entorn de les mateixes víctimes per utilitzar-ho en campanya; o bé que no haurien "de somiquejar" després d'haver-ho "provocat". Aquest és el discurs que han enarborat els seguidors de Vox i els seus acòlits, o la mateixa Díaz Ayuso (separant-se de la línia del líder Casado o de Feijóo, que han condemnat sense embuts el succeït).
Divendres al matí estava previst un debat electoral a Cadena SER. Màxima audiència, focus mediàtic servit. Ayuso ja havia dit que ella no pensava anar més que a un debat: el primer, a Telemadrid. Per això, a la taula, al costat d'Angels Barceló, es van asseure Pablo Iglesias, Ángel Gabilondo, Mónica García, Edmundo Bal i Rocío Monasterio.
El debat en si mateix, tal com es tenia previst, no va tenir lloc. I no va succeir perquè tot just començar, Pablo va exigir que Monasterio condemnés la violència de les amenaces rebudes. Rocío va contestar que ella "condemna tota violència", així per fugir d’estudi. Però aviat revelar el discurs de la possible "bandera falsa" de l'atemptat. El nivell de les faltes de respecte tan rotundes de la candidata de Vox, va fer que Iglesias es plantés i marxés del debat. Àngels Barceló li va demanar que es quedés, i davant de la negativa de Iglesias, li va pregar que esperés en algun lloc contigu al plató, pensant que algú el faria tornar al debat.
Mentrestant, Ángel i Mónica esperaven, dubitatius, també esperant que Pablo tornés. Però no ho va fer. Així que una bona estona després (massa estona després), després de la publicitat, i en vista que Pablo no tornava a la taula i Rocío seguia en la seva línia, Gabilondo va anunciar que es retirava del debat. El va seguir Mónica, mentre Edmundo suplicava, implorava, pregava que no marxessin, que es quedessin a la taula. Per descomptat que pregaria Edmundo, l'Advocat de l'Estat que va ser relegat perquè es va retirar el delicte de rebel·lió contra els independentistes catalans de l'escrit de l'Advocacia en la seva acusació. Per descomptat que demanaria de genolls que no marxessin de la taula, si després que Ayuso plantés els participants ja estava menjant-se ell solet el merder de defensar la gestió de la Comunitat de Madrid, on Ciutadans ha estat soci de govern. Bal intentava fer d'"equilibrat punt mitjà, sabedor que si es trenca el binomi "esquerra-dreta", en expulsar del mapa els filofeixistes, Ciutadans quedarà retratat com el que veritablement és, de dretes. Per això plorava Edmundo (metafòricament). Perquè sense Vox a la seva dreta, la dreta es ell.
La polèmica estava servida: Iglesias sortint per la porta de Cadena SER, i Gabilondo i García acompanyant-lo, fent palès així la unitat dels tres, plantant cara al feixisme. Evidentment les possibilitats de l'esquerra d'un triomf a la capital van pujar ahir com l'escuma, després que dimecres Gabilondo fes una cop de timó i es dirigís a Iglesias: "Pablo, tenim dotze dies per posar-nos d'acord".
I sembla que van per bon camí. I això anima, és clar que anima, perquè l'ombra de la dreta és molt llarga, i a Madrid sabem de sobres com se les gasten per fer el que sigui necessari amb tal d'estar en el poder. Des del Tamayazo ningú no ha aixecat cap, i sembla que, per fi, ara es podria veure llum al final d'aquest túnel. I per això, calia anomenar a les coses pel seu nom, plantar-hi cara i ser justos.
S'ha generat alguna cosa de debat sobre si Àngels Barceló hauria d'haver fet fora de la taula Rocío Monasterio per negar-se a condemnar de manera rotunda les amenaces. S'ha acusat a la periodista, i també a la seva cadena, de "blanquejar al feixisme" i d'haver ara de intentar ballar al so de les circumstàncies.
"Ets una activista política" li va etzibar Monestir a Barceló. "Mirin, mirin, com agafa de la maneta a Iglesias". Mentrestant, la periodista, visiblement indignada, li contestava: "Soc activista de la democràcia". Així es va expressar minuts després (masses minuts després) quan Barceló va posar sobre la taula la necessitat de prendre una decisió sobre el debat en qüestió. Va ser en aquell moment quan va explicar que és ella "tan demòcrata" com per haver-li donat veu a Monasterio. Que la Cadena SER és tan democràtica que han donat veu a aquest gent. Això va dir. Mentrestant, Monasterio, en aquest to punyent i sense alterar-se, li recriminava no haver publicat les falques publicitàries que havien contractat, assenyalant que Cadena SER "els havia tornat els diners". Un punt interessant: perquè Cadena SER, en un moment donat, havia acceptat fer-los campanya. Una altra cosa és que, com va assenyalar Barceló, no posessin l'anunci per ser "un acte delictiu" (es referien als Menors Estrangers No Acompanyats). Però sembla ser que Cadena SER va arribar a acceptar els calés de Vox per la publicitat de la campanya. "Perquè ells són molt demòcrates", oh i tant.
L'enrenou va ser de tal calibre que a Madrid es respira aire de revolució, com si de sobte la gent hagués perdut la por d’anomenar els feixistes, feixistes. Com si de sobte tothom hagués comprès que donar veu als qui pretenen rebentar la democràcia, no és vàlid en democràcia. Sembla que tothom ho va comprenent. El debat d'ahir a les terrasses i a les cases era sobre si calia deixar que tothom s'expressi, "perquè estem en una democràcia", o si al contrari, hi ha determinats missatges que una democràcia no pot consentir.
Segons Rocío Monasterio, el fet que el debat se suspengués, era mostra de la "dictadura" en la qual vivim. On resulta que ara els filofeixistes no troben un espai que consideren els pertany. És lògic que ho considerin, perquè porten una llarga temporada campant al seu aire, llençant missatges d'odi, i veient com, a sobre, els va sortint bé. Perquè, almenys fins ara, així ha estat.
L'enrenou va ser de tal calibre que a Madrid es respira aire de revolució, com si de sobte la gent hagués perdut la por d’anomenar els feixistes, feixistes. Com si de sobte tothom hagués comprès que donar veu als qui pretenen rebentar la democràcia, no és vàlid en democràcia.
A l'editorial, Pepa Bueno va explicar que "això va de Democràcia" i que en aquesta no hi caben els missatges d'odi, ni les amenaces, ni qui les justifica. Un discurs realment bo, necessari i de sentit comú. Aplaudeixo el discurs, perquè efectivament "això va de democràcia". De fet, em sona el tema.
El 6 de novembre de 2017 vaig escriure aquest article d'opinió a Diario16, "Parlem de democràcia" (https://diario16.com/hablemos-de-democràcia/) Ja aleshores, amb la vista posada a Catalunya, alguns intentàvem explicar que el problema a Catalunya era, ni més ni menys, un problema de Democràcia.
La qüestió és que com s'ha volgut donar el missatge que el problema era posar urnes, l'independentisme i la sobirania popular. Han volgut donar a entendre a l'opinió pública espanyola que el "Constitucionalista" era el demòcrata. I no ha estat exactament així.
Perquè els que enarboraven la bandera "constitucionalista", els de la Foto de Colom, els del "a por ellos", tots aquests, van fer ús de la força, per imposar la seva visió d'Espanya. Res de democràcia. A bufetada neta contra els votants, a presó amb els líders, mentir i generar odi des dels mitjans de comunicació. Inclosa la superdemocràtica Cadena SER.
En aquell moment van enviar missatges amenaçadors a Carles Puigdemont, que jo també vaig rebre, amb imatges de bales. En aquell moment rebem suport i solidaritat, sí. Però no es va explicar a la SER. No es va alertar el govern i sens dubte no s'omplien editorials posant el focus sobre l'assumpte. Es veu que les amenaces al llavors president de la Generalitat i a la seva família no tenien importància. De fet, la denúncia que jo vaig presentar "es va perdre" i va haver de presentar-se de nou. Aquesta va ser la democràcia que vam veure.
Va ser llavors quan Iglesias va acusar els independentistes catalans "d'haver despertat al feixisme". Quan en realitat, el feixisme era despert, discret, però alimentat entre altres coses, pels “xiringuitos” on els ubicava Esperanza Aguirre. Estaven esbotzant actes de Puigdemont, portant-li unes esposes, concretament Rocío Monasterio, mentre titulaven a les notícies que es tractava d'"una ciutadana espontània".
Ara es descobreix a Madrid que els discursos de l'odi, de la mentida, de la difamació, de l'assetjament, de criminalització als immigrants, als d'esquerres i en definitiva als Drets Humans i als pilars de la Democràcia, haurien de delimitar-se i limitar, perquè atempten directament contra la democràcia.
No els va semblar sospitós apallissar gent per anar a votar? No els va semblar tremend veure la Guàrdia Civil cantant en sortir de les seves casernes "a por ellos" caminet de Catalunya? No els va semblar prou bestial el judici a la Sala Segona del Tribunal Suprem? No els sembla prou burrada la condemna a líders independentistes en un judici on VOX ha exercit de part acusadora? No els sembla al·lucinant que Edmundo Bal fos Advocat de l'Estat en aquest judici i avui aparegui com a candidat de Ciutadans? No els sembla aberrant que les amenaces de mort als qui hem defensat això de la democràcia a Catalunya —i de manera especial a Carles Puigdemont— no tinguessin la condemna ni l'atenció deguda? No recorden els dispositius que van posar al vehicle del President per rastrejar els seus moviments?
La llista és molt llarga. Indignament llarga. Però per ser justos la llista ve d'abans. Serveixi l'evidència del judici de Bateragune, la condemna, la presó dels dirigents polítics, la resposta d'Estrasburg considerant que allò no va ser un procediment amb garanties ni just, i que ara alguns pretenguin repetir el judici de nou. Allò del País Basc també té a veure amb la Democràcia. I allà s'ha actuat en masses ocasions donant l'esquena als principis fonamentals de l'Estat de Dret, de la transparència i de la justícia necessària. Allò també va de Democràcia. I com es veu que als de sempre sembla fastiguejar-los el discurs que ETA ja no existeix, ells se la continuen inventant. Per si convencen algú.
En definitiva, que sí, que tot això va de democràcia. De la que no tenim del tot construïda, precisament perquè mai no hem estat capaços de posar els feixistes al lloc que els correspon. Perquè malgrat que la llei de partits bé possibilita aplicar-se i deixar anés del mapa a aquestes organitzacions filofeixistes i totalitàries, no s'aplica en aquest cas. Per què? Ja sabem la resposta. I allà hi ha el problema. Aquest és el problema.
Dit tot això, és lògic i normal que ara des de Catalunya diguin allò de "doncs ens agafa lluny" (en resposta a quan Iñigo Errejón va contestar el mateix en preguntar-li pel conflicte català). És lògic però no és just ni és intel·ligent. Perquè quan Catalunya va començar a patir la repressió brutal d'aquests últims anys, els bascos han reaccionat immediatament ajudant-los, malgrat haver estat rotundament sols quan els va succeir a ells.
Sempre ho he tingut clar: la independència, procés que arribarà per la via democràtica, necessita tenir de l'altre costat, una estructura democràtica que sàpiga fer les coses com s'estan plantejant en països democràtics de veritat. I per a això, hem de donar-nos un cop de mà: sense demòcrates a l'Estat Espanyol, continuarem veient com es destrossa la llibertat de persones innocents. I això, efectivament, un demòcrata no ho pot tolerar.