Aquesta setmana hem vist algunes decisions polítiques que ens han cridat l'atenció al comú dels mortals. En primer lloc, la decisió del Govern d'anunciar la tornada de l'ús de la mascareta en exteriors, contra tot criteri dels experts en la matèria. Després de dos anys de pandèmia ja se sap per tots que la mascareta a l'exterior no és necessària quan guardes distància. Quan vaig escoltar la decisió em va sorprendre perquè em va semblar una decisió merament d'imatge, continuar anar donant pals de cec perquè tinguem la sensació que es prenen mesures davant de la gran incertesa de veure que amb una de les poblacions més vacunades, ens trobem submergits en una onada que ja reporta el major nombre de contagis.
Certament els contagis que ara mateix es registren no reporten morts com en la primera onada, i sembla que no reflecteixen tampoc la gravetat que en altres dates. És una bona notícia (encara que no podem fer tocar les campanes). En qualsevol cas, la mesura de posar-se la mascareta a l'exterior ha estat criticada per tot arreu, per ser absurda i per tenir bona part de la població —que ha complert religiosament tot— fins al campdamunt.
També hem vist canviar la mesura per part del Govern sobre les persones vacunades que han tingut contacte amb persones positives. En un moment havien de guardar quarantena i després de la decisió del ministeri de Sanitat en sentit contrari, van fer un gir radical. S'anuncien també aquests dies mesures molt diferents depenent dels territoris: mentre Múrcia o Catalunya tornen al toc de queda nocturn, en altres territoris això no succeeix. El passaport covid s'aprova a diverses regions mentre en d'altres, continuem tenint absoluta capacitat de decidir amb responsabilitat. El caos en el qual estem immersos a l'Estat espanyol és evident. Un tribunal superior de justícia diu una cosa, i el seu veí diu la contrària. Depèn, per tant, del territori en el qual et trobis, perquè puguis moure't, sortir a passejar encara que sigui tu sol, o prendre un cafè en una terrassa d'un bar.
Mesures útils? No ho semblen pas, ja que el passaport covid ja se sap que no serveix absolutament per a res en termes de pandèmia, tret de per pretendre assetjar als no vacunats i convèncer-los que es posin la vacuna. Entre tanta confusió perdem moltes vegades la noció de les mesures que s'apliquen, no sabem bé si podem sortir, entrar, pujar o baixar. I l'avorriment del personal fa que les institucions perdin credibilitat, que la gent acabi per fer més o menys el que li vingui de gust i que les mesures de seguretat acabin saltant-se i sent merament cosmètiques. I és que quan les decisions no es prenen partint de criteris estrictament de salut, tot pot erosionar-se ràpidament, com ja s'adverteix en països veïns on la població està protestant de manera bastant contundent davant de mesures abusives que atempten contra els drets més fonamentals de la població.
El discurs que consisteix a assenyalar qualsevol que protesti com a "negacionista" està deixant de funcionar.
Perquè no és cert: i és que en realitat, de les persones que es mostren contràries a les decisions que es prenen, en realitat, no hi ha un gran nombre de persones que negui l'existència d'aquest virus. Aquest grup ha estat molt reduït durant tot aquest temps. La immensa majoria de les persones a les quals se'n diu "negacionistes" en realitat són persones responsables, que han complert totes les pautes establertes i que senzillament estan veient fer aigües per tot arreu davant de les decisions, en la majoria de casos absurdes, que estableixen els diferents governs. Ho deia Owen Jones en un interessant article a The Guardian, i crec que té tota la raó: s'està trencant el consens social que existia fa dos anys, en l'inici de la pandèmia. Quan pràcticament ningú no es feia preguntes, aterrits tots per la por i la incertesa.
A mesura que passa el temps, anem notant l'aigua del calder cremar. Encara no som granotes, i encara ens adonem que cal saltar d'aquest brou perquè continuar així és insostenible. Els polítics (m'és igual el color, el partit, les sigles i el territori) estan demostrant ser absolutament incapaços de prendre mesures que atenguin a un mínim de sentit científic. Tan aviat fan com desfan. Tan aviat diuen com es desdiuen. Els experts estan farts de fer-los senyals de tota mena. I la ciutadania està ja farta d'obeir veient com ens fan complir normes que ja no hi ha manera de justificar amb una mínima lògica. El deteriorament tan brutal de les institucions, de les autoritats que estan trepitjant els nostres drets costarà molt temps arreglar-lo. Perquè si alguna cosa està demostrant aquesta pandèmia és que la classe política no està sabent estar a l'altura del que qualsevol ciutadà mitjà necessita.
Han rebentat la sanitat pública, quan més la necessitàvem. Han limitat els nostres drets quan no era necessari fer-ho si s'haguessin establert recomanacions i informació prou oberta com per adreçar-se a nosaltres com a persones responsables i amb capacitat de raciocini.
Ens estan donant dades absolutament esbiaixades per fer-nos creure el que no és. Ens estan inoculant por per tractar que ens empassem el que sigui. I a mesura que la cosa avança pretenen enfrontar-nos entre nosaltres perquè, senzillament no sortim massivament als carrers a dir-los que això no se sosté de cap manera.
La destrossa a diferents sectors suposa un cop del qual moltes famílies no es podran recuperar. L'esquinç per a les butxaques de les famílies que suposa el pagament de les factures de la llum és un altre dels dolors de les llars espanyoles. Mesures que bé podrien haver-se solucionat amb reials decrets veritablement contundents que ajudessin a protegir el públic, a protegir els negocis de la gent treballadora i les butxaques de les famílies humils. S'ha optat per injectar milers de milions a indústries farmacèutiques que estan nedant en la més que excessiva abundància en aquest exercici. I la població de bona fe inoculant-se les seves vacunes per veure si funcionen mentre els ingressos no cessen.
Ningú no pot posar ordre en tot això? Ningú no pot prioritzar i donar tranquil·litat a les persones que no deixen de complir, sense veure per cap costat la llum al final del tunel? Hi ha algú que veritablement s'estigui preocupant pel que està succeint a les llars de la majoria social espanyola?