Començàvem la setmana amb la ressaca de la gala dels Goya. Els comentaris, principalment, eren unànimes: sobre els presentadors (Joaquín i Ernesto), el seu "especial" sentit de l'humor, les reaccions del públic, els pentinats dels perruquers i les denúncies sobre els drets de les dones. Aquella reivindicació tan preparada, tan "de ventall", tan de hashtag. Tanmateix, pràcticament ningú no es va pronunciar sobre l'actualitat política o social d'Espanya. Ningú no va comentar absolutament res sobre la situació de Catalunya. I es va trobar a faltar, encara que ja se sap que en aquest país opinar costa car, de cada vegada més. El món de la cultura i l'art s'autocensura, es limita, es posa les mordasses ell solet. Això és el que ha aconseguit insistir-nos sistemàticament: al final la censura se l'acaben aplicant automàticament els que precisament haurien de fer gala de la llibertat d'expressió com a bandera.

Va ser Carles Francino, locutor de la cadena SER, qui ho va assenyalar. Sí, al seu programa de ràdio va denunciar la sorpresa que li havia causat que ningú no fes al·lusió a aquestes persones que són a la presó sense haver estat jutjades. I jo, personalment, li ho vaig agrair, perquè va ser com respirar una mica d'aire net. A poc a poc van apareixent veus que traslladen el parer de moltíssimes persones que habitem la pell de brau.

És important que se sàpiga que existeixen, que existim, malgrat que tractin de silenciar-nos o ens assenyalin com en aquella portada de Crónica Global que obria amb les nostres cares, "acusant-nos" a alguns de ser "còmplices de la independència catalana", com si l'independentisme fos delicte.

Al final la censura se l'acaben aplicant automàticament els que precisament haurien de fer gala de la llibertat d'expressió com a bandera

El que és cert és que, si jutgem per les interlocutòries de Llarena, sembla que ho és, ja que davant la sol·licitud de posada en llibertat de Jordi Sànchez el jutge ha considerat que no procedeix perquè Sànchez manté les seves idees independentistes. En la mateixa línia anava la interlocutòria anterior sobre l'exconseller Forn. Es va constatant que a Espanya pensar és delicte. Així que, a partir d'aquí, pot passar qualsevol cosa i, de fet, passa qualsevol cosa.

Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat estan en peu de guerra i ja planten cara a Zoido i al seu govern. La seva lluita és la de l'equiparació salarial respecte de les policies autonòmiques. I una vegada més, malgrat que es tracti d'un fet històric —en què la Guàrdia Civil i la Policia Nacional s'han unit per una mateixa causa— els mitjans de comunicació —portaveus d'aquest règim— s'entossudeixen a donar a entendre a la ciutadania que en realitat van contra els Mossos. I no és cert. És més: des del col·lectiu que s'ha creat per exigir la igualtat salarial, JUSAPOL, es manifesta que senten un profund respecte pels Mossos, que fan la feina amb màxima professionalitat, i a més els agraeixen l'ajuda i col·laboració per organitzar la passada manifestació a Barcelona el 20 de gener. Poc en parlen, els mitjans, del fet que són més de cinquanta les manifestacions de tots els policies i guàrdies civils recorrent tot Espanya. No, el que és important és que sembli que només hi va haver la de Barcelona; i, de passada, per si algú s'adona que és una protesta massiva contra el govern del PP, allà s'hi planta Albiol, com si la cosa no anés amb el seu partit. Una vegada més, tractar de mentir-nos a tots i enganyar, mentre de passada s'utilitza les Forces i Cossos de Seguretat per polititzar les seves exigències legítimes.

Dit sia de passada que els que estan alçant la veu, assenyalant Zoido i plantant cara a totes les irregularitats i injustícies que s'esdevenen dins la policia, estan rebent mesures disciplinàries. Així li ha passat aquesta setmana a Alejandro León (Jandro Lión a les xarxes socials): un famós agent que a través d'internet aconsegueix donar veu a milers de policies que volen fer la seva feina d'una manera diferent.

D'això es tracta: d'emmordassar-nos, censurar-nos i penalitzar els nostres pensaments perquè la República es vol obrir camí

I és que, segons Zoido, els agents haurien de callar i agrair-li els dies de relax que els regala una cadena hotelera a Múrcia per haver anat a repartir hòsties a Catalunya l'1 d'octubre. Poc sap aquest home, segons sembla, el que estableix l'article 422 del Codi Penal, on es deixa molt clar en què consisteix el suborn impropi.

Tothom calladet. Això és el que volen el Partit Popular i els seus còmplices. I per això se serveix dels seus col·laboradors necessaris, com ho és la Direcció de la Ràdio Televisió Espanyola, que va emetre una circular dimecres i que divendres ha hagut de retirar. En aquesta normativa d'ús intern per als treballadors de la Corporació es donaven les pautes per a l'ús dels suports informàtics, com també de la informació que contenien. Concretament, s'arrogava a la direcció la potestat de monitorar els correus electrònics de la plantilla, de manera que es pogués controlar a totes hores la informació que es gestionava, cosa que atempta clarament contra els drets fonamentals dels professionals de la comunicació, emparats per l'article 20 de la Constitució Espanyola.

I per si hi hagués dubtes sobre l'interès de censurar, Cospedal manifesta públicament que, en cas que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució continués vigent, haurien d'intervenir la Ràdio Televisió pública de Catalunya. Precisament perquè no volen que coses com la xirigota dels mafiosos (https://www.youtube.com/watch?v=wUA861wCUg8) es puguin veure.

D'això es tracta: d'emmordassar-nos, censurar-nos i penalitzar els nostres pensaments perquè la República es vol obrir camí i les últimes acaballes del règim faran tots els possibles per intentar frenar-la.