Un dia qualsevol després de l'inici d'un parlament qualsevol, en un lloc d'Espanya qualsevol. Una conversa.

Se sent poc, però cada vegada s'escolta més.

El més més gran, eixancat, amb les mans enllaçades entre les cames. Els peus que marquen les deu i deu. Els colzes, damunt els genolls. I una mata de cabell blanc, ondulat, reflecteix la brillantor de la llum blanca del vagó. El que sembla el seu fill, amb un cert toc intel·lectual, descurat, però amb cada detall mesurat, aparentment deixat a l'atzar. Recolzat sobre el respatller, cama creuada, i mentre gesticula molt amb la mà dreta, l'esquerra s'agafa a la barra taronja que queda vertical al costat de la porta.

A - Com? Que no serà president de mesa algú de Ciutadans?

B - No, no tenen prou vots.

A - Però... No havia guanyat les eleccions Inés Arrimadas?

B - No, Arrimadas va ser la llista més votada. Però les eleccions les ha guanyat el bloc republicà.

A - Bloc independentista, deus voler dir, davant el bloc constitucionalista.

B - No, bloc republicà davant bloc monàrquic. És que no és el mateix...

L'home més gran s'estreny les galtes i un parell de vegades el nas, com rascant-se, com desemmandrint-se. Es frega l'ull dret i respira profund.

A - Esclar que no és el mateix. Perquè "aquests" volen trencar Espanya, se salten les lleis, no respecten res.

B - Trencar Espanya... Què és trencar Espanya? Quines lleis se salten? Què és el que no respecten, exactament?

A - No em maregis. Vejam: Qui ha guanyat les eleccions a Catalunya? Arrimadas, no? Doncs que governi la llista més votada!

B - No, és que no és així. Ciutadans ha obtingut una mica més d'un milió de vots. ERC, juntament amb JuntxCAT, n'han obtingut al voltant de dos milions.

A - Però aquests ja no es presentaven junts, així que és trampós sumar-los! A més, es porten a matar, així que no sumaran una altra vegada...

B - Es van presentar separats perquè així obtindrien més vots. I les dades confirmen que ha estat així: han tingut gairebé mig milió més de vots presentant-se separats que a la mateixa llista, com van fer a les anteriors... No és cert que hi hagi enemistat ni que es portin a matar. Són diferents formacions, però han posat com a objectiu la república. Per això sumen 66 diputats. Amb el suport de la CUP arribaran a 70, que suposa passar de 68, que són els necessaris per a la majoria.

A - I Arrimadas? Els constitucionalistes? Què passa amb ells? Per què no governen ells si han guanyat les eleccions?

B - Doncs el que passa és que no les han guanyat (repeteixo). El bloc monàrquic, format per Ciutadans i Partit Popular, suma 41 escons. Els seus amics, el PSC, podrien donar-los-en 17, cosa que sumaria 58 diputats. Per molt que es posin de puntetes, encara els en faltarien 10 per poder arribar als 68... I sens dubte els Comuns no els donaran els seus vuit diputats... i tot i així, tampoc no arribarien a sumar...

A - Això és tot una presa de pèl. Aquí hauria de governar la llista més votada i santes pasqües. És més, aquí, qui no respecti les lleis, no hauria de poder presentar-se a les eleccions. A més, això que els d'ERC donin suport als corruptes de Convergència...

B - En això estem totalment d'acord. Per cert, Convergència ja no existeix. Ara alguns d'aquells han format el PDeCat, però Convergència com a tal ja no existeix.

A - I què hi fa com es diguin? PDecat o PDecot... Què hi fa? Tots lladres, fora! Qui hagi robat, a la presó...

B - Molt encertat. També entenc que el Partit Popular, aleshores, hauria de ser considerat il·legal... perquè tenen uns vuit-cents imputats per corrupció, no?

A - No em desviïs el tema...! Mira com sou, els secessionistes, sempre enredant i portant l'aigua al vostre molí!

B - No, no. No et confonguis. Jo no soc secessionista. Jo soc republicana, i no soc independentista. Defenso una Espanya Republicana Federal... Però no desviïs l'atenció. El primer de tot això hauria de ser plantejar-se molt seriosament què hi pinta al govern del país un partit assolat per corrupció, no ho trobes?

A - Sí, caldria plantejar-s'ho. Quant ens està robant, aquesta gent? Això se sap?

B - Bé, segons dades publicades, ens estan robant uns 85.000 milions d'euros l'any ...

A - Quina barbaritat! De tota manera, a Catalunya és on més roben, eh? Mira el cas Palau!

B - Tots els lladres han d'anar desfilant i tornar el que no és seu. M'és igual d'on siguin. Aquests no estimen la seva pàtria, ni el seu poble. Per cert, sembla que en el cas Palau falta per explicar quants diners es van emportar la fundació FAES, la d'Aznar, saps?

A - No fotis que Aznar també hi té a veure, amb això! Els del PP també estan ficats en la corrupció de Catalunya?

B - Això diuen... Que des de temps de Pujol els sobres anaven i venien, es posaven a la jaqueta de dirigents del PP de Catalunya...

A - Doncs encara m'ho poses millor! Ja ho va dir Arrimadas l'altre dia, que era una vergonya que ERC donés suport a un partit corrupte per governar Catalunya.

B - El PDeCat no és corrupte... de tota manera, estic molt d'acord amb tallar en sec amb la corrupció. Però em xoca que la senyora Arrimadas, de Ciutadans, digui això quan precisament Ciutadans va ser fonamental per investir Rajoy com a president del Govern a Espanya (el Partit Popular és el partit més corrupte de tot Europa), i també van ser fonamentals per investir Susana Díaz a Andalusia (amb el PSOE assolat com està per l'escàndol dels ERO).

A - Doncs sí... ¡¡És que no hi ha un punyeter partit en aquest país que no hagi robat!!!

B- Sí que n'hi ha: Podem, ERC, CUP...

A - Però tots aquests són uns bruts! No fumis que han de venir aquests a salvar la nostra democràcia...

B - Salvar quina democràcia, exactament? Perquè em sembla que no podem anar presumint precisament de tenir una democràcia consolidada...

A - Vinga, va! El que s'ha de sentir! Ara resulta que no vivim en una democràcia? Sens dubte, no teniu ni punyetera idea del que és una dictadura. Esclar, així teniu la poca vergonya de comparar..., perquè no respecteu res, absolutament res de tot el que hem fet. Us hem donat de tot i ara, esclar!, no ho valoreu. Si sabéssiu el que és córrer davant dels grisos...

B - Bé, en realitat, l'1 d'octubre vam veure alguna cosa d'això, no et sembla?

A - I què fem quan algú pretén saltar-se la llei? L'aplaudim? És cert que la violència de la policia va ser agressiva, però algú ha de posar una mica d'ordre en aquest país. Això de pujar als cotxes de la Guàrdia Civil, de tirar-se a l'esquena el que diguin els jutges... Això no pot ser!

B - Si és que... Els Jordis van pujar al cotxe, després de demanar permís a la Guàrdia Civil, precisament per demanar a la gent que tornés a casa i deixés treballar la policia i els jutges...

A - Mentida. Això no va ser així. Això és mentida. Jo ho he vist a la tele. Ho han dit mil vegades. O tu et penses que els portaran a la presó si són monges de la caritat?

B - Doncs... més o menys. El cas és que representen organitzacions que mobilitzen moltíssima gent que "fa coses" i això ara mateix és perillós. Tot és absurd, però és perillós que puguin animar tants milers de persones. Com tota la gent que va anar a votar l'1 d'octubre. Dos milions van sortir a rebre pals, fins i tot els que no van votar també van rebre. De veritat creus que aquesta gent feia res tan dolent perquè ens hàgim gastat uns 135 milions d'euros a intentar esclafar-los? O em diràs que Junqueras és perillós i un delinqüent? Ni tan sols ha pogut anar a votar al Parlament!

A - Això, això, tornem al Parlament. Perquè Déu n'hi do: que si els llaços grocs, que si el discurs d'aquell senyor de la mesa... Com s'embolica la troca, mentre el Puigdemont està escapolit a Brussel·les...

B - És allà perquè si ve aquí el detenen, no està escapolit.

A - Doncs alguna cosa deu haver fet, no et sembla?

B - I a tu no et sembla estrany que si hagués fet alguna cosa pogués ser a qualsevol país del món passejant lliurement mentre a Espanya, si hi posa un peu, el porten a la presó?

A - Doncs haurà de baixar, dic jo. Si pretén presidir un país, hi ha de ser. O és que en aquesta nova república resulta que els presidents poden viure en un altre país a milers de quilòmetres?

B - O podrà fer-ho per videoconferència.

A - Molta Guerra de les Galàxies has vist tu...

B - Si puc assistir a una reunió de feina des de casa, si puc fer pagaments i firmar contractes a través d'internet... On hi diu que no puc investir-se president una persona en circumstàncies extremes com aquestes?

A - Siguem una miqueta més seriosos, perquè la democràcia és tan important en el fons com en les formes. Cal mantenir les tradicions, respectar les institucions. Si és investit com un holograma, segur que es posarà un recurs per part dels constitucionalistes davant del TC i llavors se suspendran els efectes de la investidura.

B - No tinc dubtes que els monàrquics faran el que sigui a les seves mans i faran servir totes les institucions que els protegeixen. El que passa és que, si ho fan, deixaran en evidència cada vegada més la seva ràbia. Perquè, al cap i a la fi, el que volen deixar clar és que volen detenir Puigdemont, impedir com sigui que sigui investit president i debilitar així la persona potser més valenta que ha tingut la república en els darrers anys.

A - Sens dubte us tenen el cervell ben rentat, aquests trencacoses. Us heu llorejat el Puigdemont aquest, que en realitat és un corrupte. Com tots els seus.

B - Quins seus? Aquest senyor no està acusat de corrupció, i s'ha presentat per una llista que es diu Junts Per Catalunya, és a dir, que ni tan sols no és la candidatura del PDeCAT. A més, segons diuen, els del PDeCAT volen pressionar-lo perquè faci un pas al costat.

A - Si fos assenyat és el que hauria de fer. O és que vol que tot això voli pels aires? Fins on està disposat a arribar? Ni els seus el recolzen ja... Imagina't els d'ERC, que tenen el seu candidat a la presó, mentre "l'altre" pot prendre cerveses i menjar musclos. Al final Puigdemont no torna, però no per Rajoy, sinó perquè tindrà tot Catalunya emprenyada.

B - Mare meva! Precisament els qui tenen molta estima a aquest senyor són els votants. Gent que, fins i tot sent d'esquerra, ha decidit votar la llista que encapçalava aquest senyor. Per la seva coherència i honestedat.

A - Així que a tu et sembla honest i coherent independitzar-se, trencar amb Espanya, deixar-la allà i mirar cap a una altra banda. Això per tu és normal, és una cosa que cal aplaudir. En lloc de valorar la unió, la solidaritat, la història de la nostra nació... Fill, de veritat que no sé què us ensenyen ara a l'institut ni a les universitats. Què us han ficat al cap?

B - La democràcia, papa. Ens heu ficat al cap la democràcia.