Aigua beneïda ha caigut fa poques hores sobre 21.386 adults a França. És un gest insòlit i un fenomen creixent: s’ha incrementat el nombre de gent que, ja de gran, decideix ser cristiana, concretament catòlica, al país veí. I el dia d’entrar oficialment a l’Església és la vigília de Pasqua.  Els diaris en parlen, no és una notícia interna que interessi i sorprengui només els creients. 

La França laica encapçala a Europa aquest retorn a la religió (o redescoberta), també palpable a Bèlgica i a l’Estat espanyol. Fa unes setmanes que soc a Aix-en-Provence i observo cada dia el mateix: esglésies plenes a missa diària. Llibreries seculars amb volums sobre religió a les vitrines. Informació a la universitat (pública) sobre recessos i pregàries. A missa diària hi assisteixen sobretot joves, la major part de les vegades sols. Tota l’església amb gent, fins a la darrera fila. També hi ha el perfil de dona gran sola. Pocs homes grans. Quasi no hi ha famílies. Molta gent, individualment, s’acosta a la fe. El nombre de batejos a França s’ha triplicat en 4 anys. Més de 13.000 adults i 8.100 adolescents han rebut el baptisme aquesta Pasqua i el 40% afirma que han trobat la fe catòlica després d’haver patit una prova. Les dades són oficials i del mes de març de 2026, de la Conferència Episcopal Francesa. 

A l’Estat espanyol les dades que tenim són de l’any anterior, i segons la memòria també oficial dels bisbes, es van batejar 13.323 persones, entre adults i nens. La diferència amb França és que no han comptabilitzat els infants. El baptisme dels adults és una decisió i l’accés al sagrament ve acompanyat d’un procés. A Espanya, les darreres dades dels batejos d’infants són de  146.370 el 2024 (les dades de 2023 eren 152.426). 

La religió és, alhora, més visible i, sovint, en declivi. No es tracta d'un retorn a pràctiques ancestrals oblidades durant la secularització, sinó d'una reformulació del fet religiós

Entre els nous batejats adults, la proporció de 18-25 anys, composta sobretot per estudiants i "joves professionals", representa actualment el 42% dels catecúmens preparen (les persones que es preparen per rebre el baptisme) i, per tant, ha superat el grup d'edat de 26-40 anys, que fins ara representava el nucli històric dels catecúmens adults. Puja l’interès per la fe entre gent més jove. 

Paral·lelament a l'auge dels catecúmens, les diòcesis constaten, des del 2022, un augment substancial dels "confirmands" adults, sovint anomenats "recomençadors", és a dir, aquells que van ser batejats en la infància i que, després d'haver deixat de practicar per diverses raons, especialment durant l'adolescència, reprenen el camí de l'Església per aprofundir la seva fe, un cop adults. "Els catecúmens expressen una recerca d’identitat que no és identitària. L’Església els sembla tranquil·litzadora. És percebuda com una institució sòlida amb arrels profundes en la qual es pot recolzar" afirma el monsenyor Olivier de Germay, arquebisbe de Lió.

El pensador Olivier Roy defensa ja fa anys que el suposat "retorn" del fenomen religiós és en realitat una “il·lusió òptica” i que seria més apropiat parlar de mutació. La religió és, alhora, més visible i, sovint, en declivi. No es tracta d'un retorn a pràctiques ancestrals oblidades durant la secularització, sinó d'una reformulació del fet religiós. Aquesta tendència va acompanyada d'una voluntat d'aconseguir més visibilitat a l'espai públic, i fins i tot d'una ruptura ostensible amb les pràctiques i cultures dominants. El religiós s'exhibeix com a tal i es nega a ser reduït a un sistema simbòlic més. El que canvia és la relació entre religió i espai públic: el retorn ja no es produeix sota la forma d'una evidència cultural, sinó mitjançant l'exhibició d'un "pur religiós" o de tradicions reconstruïdes. 

Aquestes vint mil persones són una gota en un país com França, de 68,6 milions de persones. Però és un indici. El repte ara és que el baptisme no sigui només flor d’un dia, un ritual que acabi sense adhesió real. Aigua que rellisca i que no tingués continuïtat.