Rubí és la viva estampa sociològica de la Catalunya metropolitana. Bastió socialista. Ni amb l'auge de Ciudadanos se li va resistir al PSC.

Aquesta és la Catalunya que dona per perduda el món postconvergent, la que pretén ignorar, la que tracta com si no existís. Perquè és l'única manera de quadrar amb el país que prediquen i al que apel·len. A Rubí provoca hilaritat algun dels clàssics del no surrender com l'inquietant ‘us passarem pel damunt!’.

Els socialistes només tenen una amenaça a Rubí, només una. Per la resta poc han de patir. I molt menys pel nosurrendisme que a Rubí ni té representació ni la tindrà. I el més gros és que si la tingués seria per entronitzar de nou l’alcaldessa socialista. Tal com passa a Sabadell. Allí on el PSC té dificultats metropolitanes està trobant una crossa, dòcil i abnegada: el nosurrendisme postconvergent que projecta com ningú la fe dels conversos.

Xavi Corbera encapçala l’única llista que pot fer bastant més que pessigolles a l’alcaldessa de Rubí. La mateixa que no va dubtar a liderar una protesta populista contra l’obertura d’un centre d’acollida de Menas. Hi ha qui quan té els migrants travessant el Mediterrani correria a fer-s’hi fotos i que quan són aquí va a fer-se la foto amb els qui no els hi volen. Tan surrealista com oportunista i immoral.

La llista republicana de Corbera i Marta Esparza González va fer 7 regidors el 2019 mentre el PSC —el que en plenes eleccions es manifestava contra un centre per aixoplugar menors migrants— en va fer 10.

Junts no només ha tirat la tovallola allí on és imprescindible guanyar per reeixir. És infinitament pitjor. La màxima estratègica amb la qual opera és abans socialista que republicana. En el fons tant els és la metropolitana Rubí. Per contra, rabien fort davant l’alcaldessa Mireia Ingla de Sant Cugat del Vallès. La primera, perquè és republicana. La segona, perquè Sant Cugat sí que forma part de la seva Catalunya que tàcitament viuen dual. El món postconvergent s’ha especialitzat amb brandar l’estelada amb fúria com a basa electoral. I òbviament aquesta manera de fer pot ser útil contra ERC, però no només és inútil contra l'electorat de frontera, és que genera rebuig. Però tant els hi és.

Només la Catalunya republicana pot dibuixar la República Catalana. Perquè aquesta és Sant Cugat però també Rubí. Sense una i l’altra no només no hi ha projecte d’un sol poble. És que sense ambdues realitats és inviable la República Catalana. I qui pretén ignorar-ho i alimenta la Catalunya dual podrà servir a determinats interessos. Però en cap cas a generar les condicions per construir la República Catalana.

D’aquí que l’adversari a batre pel postconvergentisme no sigui l’alcaldessa socialista de Rubí sinó la republicana Mireia Ingla a Sant Cugat del Vallès.