A l'extens informe de baixes de la recomposició del mapa polític català s'hi han de sumar en les últimes hores dues de noves: l'històric dirigent del PSC Joaquim Nadal i la secretària general de Podem a Catalunya, Gemma Ubasart. Nadal, 35 anys de militància socialista i una biografia atapeïda de presència pública que inclou des de l'alcaldia de Girona fins a set anys de conseller de la Generalitat i portaveu del govern tripartit, ha trencat el carnet per serioses discrepàncies amb el posicionament polític del PSC. Ubasart, gairebé una nouvinguda al món de la política de la mà de la nova formació Podem, de la qual n'era la seva secretària general a Catalunya, ha renunciat també al càrrec per l'escassa sintonia del projecte amb l'espai més catalanista. Nadal i Usabart, amb biografies i trajectòries molt diferents, expressen la dificultat d'aquestes dues formacions polítiques d'esquerra per mantenir-se en una posició equidistant –i cada vegada més estreta– entre l'empenta de l'independentisme i l'immobilisme de PP i Ciutadans.

Encara que la baixa de Nadal no és una sorpresa, sí que ve a certificar el final d'un cicle i d'una generació. El nucli dur del PSC que es va fer càrrec de la Generalitat el 2003 ja no hi és en el partit. Des del president Pasqual Maragall fins als exconsellers Montserrat Tura, Antoni Castells, Marina Geli, Ernest Maragall i Ferran Mascarell. Des del 2010 el degoteig ha estat imparable i a aquests dirigents se'n podrien afegir diverses desenes més. El detonador, l'allunyament del PSC del dret a decidir i, en conseqüència, l'alineament amb unes posicions més properes a les del PSOE.

En el cas d'Ubasart l'explicació s'ha de trobar en l'escassa autonomia de l'organització catalana de Podem respecte a Pablo Iglesias i que ha tingut com a resultat una campanya catalana molt pensada des de Madrid. Iglesias ha topat permanentment amb la seva base electoral pel seu desconeixement de Catalunya, la confecció de la candidatura de Catalunya Sí que es Pot va quedar a mercè dels partits i amb escassa influència dels moviments socials i el discurs estava mancat d'una pàtina de percepció de la realitat plebiscitària dels comicis. Així, és molt difícil que PSC i Podem ocupin avui la centralitat de Catalunya.