El debat sobre les quotes dels treballadors autònoms ha ocupat un bon espai en l’agenda econòmica de les darreres setmanes. El motiu va ser la pretensió del ministeri d’augmentar-ne, a partir del 2026, les cotitzacions mensuals en funció de llurs rendiments nets. La proposta no era cap invent, descansava en la reforma de la Llei de l’Estatut del Treball Autònom (LETA), un mandat legal que venia de principis de l’any 2023, segons el qual la protecció dels autònoms ha de convergir a la protecció que reben els assalariats en matèria d’aportacions (cotitzacions), de drets i de prestacions (sobretot, pensió de jubilació). Es tracta d’una llei que es va implantant a poc a poc, per etapes, durant un període de nou anys, amb l’objectiu d’acostar autònoms i assalariats.

Bé, doncs la proposta de la ministra del ram era fer un pas endavant en la línia d’apujar les cotitzacions, per tal que, a la llarga, cada autònom contribueixi en funció del que realment guanya. El col·lectiu amb rendes més baixes va reaccionar amb dures crítiques, tot titllant la proposta d’abusiva i desconnectada de la realitat. I la reacció va fer efecte. A la pràctica, els autònoms que guanyen menys patiran uns increments de quota molt moderats, de manera que els augments proposats pel ministeri afectaran, en essència, els rendiments alts i mitjans.

Sense entrar a fer cap valoració de la proposta i de la marxa enrere per part del govern espanyol (el català no hi té res a dir, en aquesta matèria), el cas m’ha fet pensar que era oportú fer-se ressò d’algunes dades del sector que recull cada any el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC, d'ara en avant). Ho fa en el seu número 7 de la Col·lecció Estudis i Informes, titulat “Situació del treball autònom a Catalunya 2024”, que inclou una gran quantitat de dades i de documentació sobre l’evolució del sector l’any passat.

Som davant un col·lectiu que té una rellevància innegable, tant en termes quantitatius com qualitatius. Començant pels quantitatius, estem parlant de més de mig milió de persones a Catalunya que són autònomes, i representen un percentatge sobre l’ocupació total de l’economia d’entre el 14% que diu l’enquesta de població activa (havia arribat al 17% a mitjan dècada anterior) i el 15% que diu el registre d’afiliats a la Seguretat Social. La gran majoria dels autònoms es poden considerar empresaris sense empleats (gairebé un 70% no té cap persona contractada). Les branques d’activitat amb més presència relativa d’autònoms són, en primer lloc, les activitats professionals, científiques i tècniques, on representen el 27% del total d’ocupats a Catalunya; la segueix la construcció, amb un 22% de tota l’ocupació, i entre el 16% i el 18% hi figuren el comerç i reparació de vehicles i l’hostaleria i activitats recreatives. La meitat dels autònoms tenen estudis superiors.

Som davant un col·lectiu que té una rellevància innegable, tant en termes quantitatius com qualitatius, a Catalunya

Siguin nacionals o estrangers, tenen el mateix pes sobre el total de persones ocupades. Per cert, al marge de l’anuari, les dades del primer trimestre d’enguany indiquen que a Catalunya cotitzen a la Seguretat Social 103.000 estrangers, una tercera part dels quals són de la UE i les dues terceres parts són de fora la UE, amb clar predomini dels provinents del Pakistan.

L’informe del CTESC aporta una gran quantitat d’estadístiques, normatives que afecten el treball autònom, detalls a escala comarcal, per franges d’edat, per gènere, per sector d’activitat, programes de foment i consolidació, etcètera, i també compara Catalunya amb altres comunitats autònomes. En definitiva, un document que fa una dissecció del sector d’interès general i, sobretot, d’interès per als autònoms.

També aporta dades relatives a la protecció social. El 2024 els autònoms han rebut una pensió mitjana de 908,20 € —de 1.064,70 € en el cas dels homes i de 769 € les dones. Comparada amb la pensió mitjana del règim general, la dels autònoms és un 37% més baixa, una diferència que es manté al llarg dels anys amb poques variacions. L’edat de jubilació dels autònoms és als 66,2 anys, enfront dels 65 anys dels que han cotitzat en el règim general.

Entre els aspectes qualitatius, implícits en el treball del CTESC, destaca una característica fonamental del col·lectiu, una mena d’ADN econòmic que defineix l’autònom. Em refereixo al fet que és una persona que s’organitza ella mateixa i fa servir els seus propis mitjans de producció per a produir béns o oferir serveis, que no té cap relació laboral de dependència (és empresari), que la seva renda es deriva del capital i del treball, que aquesta renda està subjecta a un notable nivell de risc. I que, en contrapartida, l’autònom té el control total de les decisions (horaris, preus, etcètera).

En tots aquests aspectes, l’altre col·lectiu majoritari del món del treball en aquest país, que és la persona assalariada, és, per a bé o per a mal, exactament l’antítesi, justament el contrari, i ambdós conviuen en el mateix mercat.