Ara mateix és una incògnita saber què passarà amb el present polític més immediat de Pedro Sánchez, per tant del govern espanyol, per tant de la legislatura, per tant de l’estabilitat a Espanya. Encara més, ningú a hores d’ara pot tenir una fotografia completa de la situació perquè no hi ha ningú que tingui tota la informació sencera. Koldo García té molts àudios, sí, però no els té tots. L'UCO de la Guàrdia Civil té molta documentació, sí, però —malgrat l’escorcoll de divendres a la seu del PSOE— encara no la té tota. I altres actors de la teranyina també disposen de material que podria sortir a la llum en qualsevol moment.

A més, hi ha una qüestió d’idoneïtat: gravacions que temps enrere haurien passat desapercebudes, ara poden cobrar molt interès perquè encara que es puguin considerar menors, afegeixen caldo a les dues tasses i acaben de construir el relat que el PSOE, la Moncloa i el president espanyol estan sobrepassats i a punt del col·lapse. Santos Cerdán no sap en quantes gravacions surt, ni quantes hores, ni des de quan i fins quan se l’ha estat gravant. Però sí que sap que va ser secretari d’organització d’un partit i que això implica, per força, parlar amb moltíssima gent. A més, si ets el secretari d’organització del partit que està al govern (va ser nomenat el 2021 i Pedro Sánchez és president des del 2018) les interlocucions es multipliquen perquè els llocs de poder a omplir dins de l’administració també. Però per si això fos poc, des de l’estiu del 2023 i fins a la setmana passada, Santos Cerdán era l’home a qui Pedro Sánchez havia confiat la intermediació amb, ni més ni menys, que la bèstia negra de l’Espanya actual, Carles Puigdemont, i per extensió Jordi Turull, Míriam Nogueras i una part important de la direcció de Junts.

Fins ara, els àudios filtrats parlaven de corrupció, falten els de qüestions polítiques

I intermediació vol dir que es parla amb l’altra part però després es trasllada el missatge als teus. Dubto que hi hagi gravacions de Santos Cerdán a Suïssa o Bèlgica, però ja no posaria la mà al foc pel fet que hi hagi gravacions de Santos Cerdán a Madrid o a Pamplona quan, tornant de negociar amb Junts, exposava el posicionament de la formació independentista a persones de la seva confiança, com el mateix José Luis Ábalos o Koldo García. I és en aquest punt on el cas de les gravacions pot cobrar una altra dimensió. Fins ara, els àudios que s’han filtrat i que hem pogut escoltar o llegir-ne la transcripció han tingut sempre un contingut relacionat amb la corrupció: que si una adjudicació per aquí, que si una comissió per allà, però mai han tingut un rerefons ideològic.

Es comença a donar per fet que a més de converses sobre quin tant per cent de la renovació de l’autopista A11 es quedava cada part del triangle KAC (Koldo-Ábalos-Cerdán), també hi ha hores de gravació de converses amb contingut polític. Converses on Santos Cerdán, que fins fa deu dies era una de les persones amb més informació d’Espanya, explica què ha escoltat a Brussel·les i a Zúric, quin és el seu parer però també fins on està disposat a arribar el PSOE i quina impressió li han causat els dirigents independentistes. Cal recordar que en aquestes converses hi eren el mediador internacional, Francisco Galindo, el seu equip i, per part del PSOE, a més de Cerdán, la seva mà dreta, Juan Francisco Serrano i l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. Tota la discreció i confidencialitat que des de fa un any i mig han envoltat aquestes converses se’n poden anar en orris si les revelacions personals de Cerdán surten a la llum. No serien ben bé les gravacions de les converses a Suïssa però sí les de les converses que posteriorment tenia Cerdán amb el seu cercle de confiança.

Una gravació on sortís Santos Cerdán dient la paraula 'referèndum' seria una bomba política 

Preparem-nos, doncs, per escoltar les impressions de l’intermediari en cap del PSOE amb la seva pròpia veu. Hi pot haver de tot: des d’un simple traspàs d’informació, a impressions personals sobre què li han semblat les converses i els seus protagonistes, a informació molt nuclear respecte al pacte polític que des del novembre del 2023 manté Pedro Sánchez a la Moncloa. En aquest punt cal recordar que abans de la investidura del president espanyol, l’agost del 2023 ja hi va haver una negociació molt forta perquè la socialista Francina Armengol pogués sortir escollida presidenta del Congrés. De fet és allà, la matinada del 17 d’agost del 2023, d’on neix la petició —refermada amb un burofax in extremis— perquè el govern espanyol reclami a la UE l’oficialitat del català. Qualsevol fragment d’aquest bloc de gravacions podrà ser, i serà, utilitzat com a eina de desgast cap a Pedro Sánchez amb un triple objectiu: erosionar-lo encara més davant de la ciutadania espanyola, augmentar la divisió dins del PSOE i trencar ponts amb la direcció de Junts. I és que una gravació en què Santos Cerdán faci mofa dels seus interlocutors independentistes podria acabar de destruir l’ara molt feble confiança entre les parts.

Però una gravació en què Santos Cerdán expliqui si s’estan satisfent les peticions de Junts o, vaig més enllà, en què avanci la possibilitat que es parli d’un referèndum podria ser una bomba política a l’opinió pública espanyola, a la catalana i, especialment, dins del PSOE que és, a hores d’ara, l’únic partit que paradoxalment pot fer caure Pedro Sánchez de debò (ja va passar l’1 d’octubre del 2016 i el 5 de juliol hi ha comitè federal). Malgrat tots els escarafalls que de manera cíclica es fan a Espanya sobre els casos de corrupció, ningú té cap dubte que la ciutadania average tolera molt més una frase tipus “50 para ti, 10 para mí” en què es reparteixin comissions, que no pas una frase que inclogui la paraula referèndum. És igual de quina manera surti, el context o la informalitat del moment: si algun mitjà titula amb la paraula referèndum entre cometes i posat en boca de Santos Cerdán la crisi per la qual passa el PSOE escalarà i augmentarà de dimensió. De fet, és possible que —aleshores sí— els socialistes, el govern espanyol i l’estat en general entri en una altra dimensió, concretament la dimensió desconeguda.