Fa uns 15 dies l’investigador Joan Martínez-Alier va rebre el prestigiós premi de recerca internacional Holberg que atorga anualment el govern noruec des de l’any 2004 en reconeixement de les contribucions en el camp de les humanitats, ciències socials, dret i teologia. Amb aquest premi, a Martínez-Alier se li reconeixen les seves contribucions a l’economia ecològica, l’ecologia política i la justícia mediambiental. El blog 5centims.cat va recollir el parlament de la seva acceptació del premi, i aquesta setmana el mateix blog ha publicat també un article de Jordi Roca (catedràtic de la UB) sobre economia ecològica.
Martínez- Alier és conegut per ser crític amb la teoria econòmica establerta i amb les visions convencionals del que es coneix com a creixement econòmic. De fet, ell és un intel·lectual destacat del moviment que advoca pel decreixement, no pas pel creixement. També, entre altres coses, és l’ànima de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), un centre multidisciplinari de l’Autònoma dedicat a les ciències ambientals que té per finalitat investigar i formar en l’àmbit de la interacció entre els humans i els sistemes de la Terra, per tal de construir un coneixement integrador i aplicat per a un futur sostenible.
Per situar-nos, i explicat de manera breu, el gran desenvolupament econòmic que s’ha enregistrat al món en els darrers 100 anys ha descansat en l’extracció despietada de recursos de la terra, com per exemple els metalls o el petroli, que són limitats. El dia que s’acabin, no n’hi haurà més. Els combustibles fòssils els cremem i generem gasos d’efecte hivernacle, i els materials els utilitzem, però no els reutilitzem (reciclem) més que en una ínfima part. I això, en paraules de Jordi Roca, fa que el creixement indefinit de l’economia en termes físics sigui impossible en un món finit. No és sostenible a llarg termini i planteja qüestions de gran importància en matèries que van lligades amb el creixement, com ara com es distribueix socialment i geogràficament, el conflicte intergeneracional que genera (quin planeta deixarem als nostres descendents), la insostenibilitat de l’actual model d’explotació, etcètera.
El gran desenvolupament econòmic que s’ha enregistrat al món en els darrers 100 anys ha descansat en l’extracció despietada de recursos de la terra, com per exemple els metalls o el petroli, que són limitats.
Un dels productes més visibles de l’activitat de Martínez-Alier és l’Atles de la Justícia Ambiental (EJAtlas), del que ell n’és codirector. És consultable en obert i fàcil d’utilitzar a internet. El lloc web en qüestió visibilitza conflictes ambientals arreu del planeta. En té identificats i documentats 3.877, que no vol dir que siguin tots els que es produeixen. Es tracta d’un lloc que s’alimenta dia a dia, amb nous casos que s’identifiquen o amb aportacions de noves informacions sobre els conflictes que van sorgint. Convido el lector interessat en el tema a fer una visita a aquest lloc web. Vet aquí algunes característiques de la informació que proporciona: categoritza els conflictes segons l’àmbit ambiental al qual pertanyen (extraccions mineres, gestió de residus, gestió de l’aigua, conflictes industrials, turisme, etcètera), i permet seleccionar els conflictes per països per empreses implicades, per tipus de mercaderia/recursos (petroli, coure, oli de palma, ciment, terra, aigua, carbó, or, electricitat...) i per tipus de conflicte (desforestació, preses d’aigua, processament de minerals, toxicitat agrària, etcètera).
Per cada un dels conflictes, existeix una fitxa amb informació força exhaustiva, amb les dades identificatives bàsiques, dates rellevants, descripció del projecte i del conflicte, el seu impacte, la resistència que ha generat, els resultats, etcètera. Agafant el filtre de país, hom pot veure que l'Índia és el que en té més d’identificats i documentats (350), a distància del segon que és els Estats Units (209). Fins a arribar a Espanya (103 conflictes, el 8è país que en té més), un hi troba Mèxic (204), Brasil (175), la Xina (165), Colòmbia (134) i Indonèsia (111).
L’atles identifica per Catalunya vint conflictes que documenta, alguns del passat. Per a informació del lector i només a tall d’exemple, aquests són alguns que ens resulten familiars i propers: residus tòxics d’Ercros a Flix, complex lúdic de Tarragona (Hard Rock), ampliació de l’aeroport del Prat, Quart Cinturó, problema d’uralita de Cerdanyola del Vallès, contaminació de nitrats a Osona, i salinització del Llobregat deguda a les potasses a Súria i Sallent/Balsareny. Una mostra, doncs, que des de casa nostra també contribuïm a la injustícia ambiental. I, ui!, si miréssim enrere en el temps.