Avui, com a implicada, m'agradaria parlar dels radicalismes (tu no ets com jo: tu no pots existir), de la simplificació del pensament (incapacitat d'estructurar una frase i, per tant, incapacitat de fer raonaments complexos), del triomf de l'estupidesa i la intolerància i dels assenyalaments (boicot a qui no pensi com jo). No era difícil preveure que la decadència intel·lectual que fa anys que sembrem gràcies als bonistes happyflowers tard o d'hora donaria els seus fruits. Ara simplement els estem collint. Haver simplificat el temari escolar per no traumatitzar els alumnes i haver optat per una educació en què està prohibit dir que no, perquè, com va dir la Laura Gutman (escriptora i investigadora de la conducta humana) a Catalunya Ràdio, "Cap infant demana el que no necessita. Si un infant vol dormir amb els pares o amb un germà gran és perquè ho necessita" —és a dir, que si un nen vol dormir amb els seus pares fins als vint-i-dos anys i mirar YouTube en comptes d'anar a classe és perquè ho necessita i, per tant, se li ha de permetre perquè no es pensi que el món és un lloc hostil—, té aquestes conseqüències. Segons aquesta dona (si és que és cisgènere), són els infants els qui s'autoeduquen (ells decideixen si han de mirar YouTube o anar a classe). Un intercanvi de rols molt característic de la nostra era i amb conseqüències nefastes per als fills. Amb això no dic pas que no s'hagi d'escoltar els fills; al contrari, dic que —en una societat ideal en què tots els pares estan centrats i no arrosseguen traumes no resolts— els adults els han d'escoltar i decidir què és millor per a ells (no al revés). Un nen s'està formant: ha d'aprendre uns valors, unes normes de conducta; en definitiva, ha d'aprendre a conviure en una societat i a aportar-hi alguna cosa. Si deixem que els infants triïn el que —ells consideren que— necessiten en tot moment, tindrem una societat en què tothom viurà de subsidis (perquè ningú voldrà fotre ni brot) i en què, si no fas el que volen o tens una opinió diferent de la seva, et diran que ets una feixista i que no mereixes viure. Us sona?
No hi ha res pitjor per a la convivència que l'estupidesa, la intolerància, la manca d'empatia i la destrucció del debat
S'ha confós l'educació inclusiva amb la deseducació. I en pagarem les conseqüències durant anys. En el meu cas (i posaria la mà al foc que no soc l'única que es troba en aquesta situació), el raonament deductiu (poc elaborat, òbviament) per assenyalar-me públicament i marginar-me socialment i laboralment ha estat aquest. Primera premissa: Aliança Catalana és un partit racista (tot i que les persones que ho afirmen creguin que les races no existeixen). Parem-nos aquí un moment, perquè té nassos tot plegat. Segons el DEIEC, racisme és la "Tendència a considerar unes races humanes superiors a les altres i, consegüentment, a discriminar les tingudes per inferiors". Quines races considera inferiors Aliança Catalana? Crec que confonen no trobar compatible l'islam amb els valors occidentals amb el racisme, però jo no soc ningú per portar-los la contrària. Continuem. Segona premissa: ets seguidora d'Aliança Catalana. Aquí caldria definir què vol dir ser seguidor d'Aliança Catalana, perquè moltes persones es pensen que ser seguidor vol dir estar-hi afiliat i tenir tot el dormitori ple de fotos de la Sílvia Orriols. Però podria voler dir també que compartim valors o punts de vista o una mateixa visió de la realitat en alguns aspectes. Conclusió: ets una racista de merda que mereix desaparèixer d'aquest planeta i no trobar feina enlloc. És a dir: converteixes tot allò que el teu cervell limitat —per una neurosi ferotge provocada per una educació nefasta— considera que no encaixa amb la teva manera de pensar en un monstre i tothom qui s'hi assembla, en algú que cal destruir perquè t'incomoda i fa trontollar la teva estabilitat d'"es fa el que jo vull". I aquí comencen els assenyalaments, les humiliacions, els boicots, els insults i, en els casos més greus, les amenaces de mort. Una de les conseqüències de tenir un pensament limitat és que arribes a conclusions errònies perquè no tens en compte tots els factors (bàsicament perquè no ets capaç de percebre'ls i d'entendre'ls), perquè simplifiques la informació i perquè et bases en suposicions inicials que ja són errònies.
De veritat que volem una societat polaritzada d'individus mononeuronals que, d'una gamma infinita de colors, només en veuen els colors blanc i negre? No hi ha res pitjor per a la convivència (perquè, sí, hem de conviure tots plegats) que l'estupidesa, la intolerància, la manca d'empatia i la destrucció del debat. Pensem-hi (si encara en som capaços).