La flotilla ha estat un èxit: en aquesta afirmació hi ha pocs dubtes. Però, a partir d’aquesta evidència, la pregunta següent té càrrega de profunditat. Èxit per a què?, per a qui?, a favor de qui?

És en les respostes on hi ha el parany d’una operació que té més a veure amb la propaganda ideològica que no pas amb la solidaritat humana. I no només amb la propaganda de les esquerres habituals, que han fet del tema palestí un talismà per a dominar el relat públic i aconseguir acòlits. També del mateix Hamàs, que, segons els documents publicats pel Ministeri d’Exteriors israelià, suposadament tindria vincles amb alguns promotors de la flotilla. La informació ha estat, en aquest sentit, precisa. Per exemple, cartes del finat cap polític de Hamàs Ismail Haniyeh cap a la Conferència Palestina per als Palestins (PCPA), que opera sota aparença civil, però és considerada l’òrgan representatiu de Hamàs a l’estranger, “responsable de mobilitzar accions contra Israel, incloses manifestacions violentes, marxes i les mateixes flotilles”, segons el document. O els noms de membres de la PCPA, com Saif Abdelrahom Abukeshek, CEO de Cyber Neptune, una empresa amb seu a Espanya, “propietària de desenes de vaixells que participen en la Sumud”. O Zaher Birawi, membre clau de la flotilla i cap de la secció britànica de la PCPA. El 2010 ja va ser portaveu de la flotilla turca Mavi Marmara i apareix en múltiples fotos amb membres de Hamàs. Per cert, en una d’elles també hi surt Greta Thunberg. Voldria dir que els activistes estan vinculats a Hamàs? Sincerament, no ho crec. Però sí que voldria dir que Hamàs ha utilitzat el seu activisme.

Els actes de la flotilla no van en favor dels palestins, sinó en favor del lideratge de Hamàs, la qual cosa és una catàstrofe per al futur dels palestins

Més enllà dels interessos del grup terrorista, responsable de la massacre del 7-O i de la guerra posterior, i responsable directe de la seva duració, en negar el retorn dels segrestats tancats als túnels de Gaza, cal preguntar-se pels interessos i els objectius dels activistes d’esquerres que han liderat la flotilla. I novament les preguntes són capcioses: l’èxit propagandístic que han tingut per a què ha servit? Per aconseguir la pau, en absolut. Ans al contrari, en dirigir el seu rebuig —i odi— únicament cap a Israel, i plantejar el conflicte en termes maniqueus, les Colau, Gretas i companyia blanquegen l’horror dels grups gihadistes que dominen Gaza i que han sotmès la població a anys de dictadura i repressió. Alhora, banalitzen els actes terroristes que han comès i converteixen les víctimes del 7-O en victimàries del conflicte. Ras i curt, condemnen els habitants de Gaza a no sortir mai del cercle d’infern al qual els ha sotmès Hamàs. Com ha denunciat el mateix Mahmud Abbas, president de l’Autoritat Nacional Palestina, amb Hamàs no hi ha sortida per als palestins. Però els actes de la flotilla no van en favor dels palestins, sinó en favor del lideratge de Hamàs, la qual cosa és una catàstrofe per al futur dels palestins. La prova és l’embolic retòric de tots ells quan parlen del "poble palestí". A qui es refereixen? Als de l'ANP? Als líders de la mateixa Gaza que s’han revoltat contra Hamàs? Als emirs del West Bank que volen pactar amb Israel? No. Sempre, tal com parlen, es refereixen a Hamàs. I, tanmateix, cal dir-ho totes les vegades que calgui: Hamàs no és l’alliberador dels palestins. És el seu botxí.

Altrament, no deixa de ser esperpèntic que, al mateix temps que s’obre una finestra per a la pau, avalada per tots els països musulmans de la regió, aquests continuïn amb la seva lletania, com si res no estigués passant.

Si l’objectiu no és la pau, potser cal entendre que l’objectiu és la propaganda ideològica, convertida la causa palestina en el lífting que li faltava a una esquerra revellida que s’havia quedat sense pancartes eficaces. De fet, la causa palestina està servint per a tapar, amagar, recuperar, liderar, o el que calgui, en les carreres polítiques d’uns quants. Per exemple, amb la flotilla, Colau s’ha muntat una gran campanya electoral. Amb la flotilla i el tema palestí, els de Podemos i companyia han recuperat part del lideratge perdut al carrer i han apuntalat el seu envit a Sumar, que fa temps que està despistada. I amb la causa palestina, el gran tafur Pedro Sánchez ha tapat misèries, ha despitat notícies, ha intentat inflar el seu inexistent paper internacional i s’ha venut com un Mandela en rebaixes. N’hi ha dels seus que fins i tot el volen fer sant. Potser Illa n’haurà parlat amb el sant pare, en la seva trobada recent.

Tot plegat, un trist, evident i mesquí aprofitament d’un conflicte complex i tràgic en favor dels interessos polítics i ideològics de gent mediocre que, sense la propaganda, no tindria gaire més recorregut. De fet, és tan evident l'ús propagandístic de la causa palestina, que ara ja sabem que la flotilla ni tan sols portava ajuda humanitària, perquè mai no va ser aquest l’objectiu. Tot plegat, un domini precís de les xarxes socials, una capacitat d’imposar la demagògia populista per damunt dels fets i la seva realitat, i l’aval d’uns polítics en hores baixes que necessiten aferrar-se al tema per no naufragar. En tot cas, la flotilla i la seva demagògia no és part de la solució. Ans al contrari, perpetuen la tragèdia, validen els culpables i eternitzen el conflicte.