Fa uns estius, el meu pare i jo, per passar l’estona en les llargues tardes estivals, ens vàrem posar a fer un arbre genealògic de la família Marfany. Aquest és un cognom poc freqüent, d’origen andorrà. Quan es busquen els orígens, és una pràctica habitual consultar els registres de les parròquies on consten l’any i els noms de casaments, batejos i decessos. A més, el meu pare tenia apunts dels noms i dates de tiets, avis i rebesavis. Resseguint aquests registres sabem que el primer Marfany del qual en tenim menció era un ciutadà del territori occità proper, nascut el 1650, el fill del qual va catalanitzar el seu cognom al casar-se amb una pubilla andorrana. El que va començar com una mena de passatemps, amb molt poca gent durant el segle XVII, va necessitar cada vegada més espai, incrementant el nombre de gent i de noms amb el pas de les generacions, fins a arribar als descendents actuals de la nostra branca familiar. És el que tenen els arbres genealògics, es van ampliant i ampliant fins que en perdem la perspectiva.
Quan parlem dels éssers vius, també estem acostumats a representar-los en forma d’arbre, tot i que moltes representacions han presentat l’home a la cúspide, cosa que no es correspon amb l’evolució dels organismes, ja que igualment evolucionats som nosaltres, com una mosca, per dir algun altre animal. Però per què representem la relació entre els éssers vius en forma d’arbre? Hi ha estudiosos que han analitzat l’ús de símbols i esquemes per a visualitzar dades. Sembla que el primer intel·lectual que va utilitzar l’arbre com a símbol del coneixement va ser Ramon Llull (1232-1315), ja que els filòsofs abans d’ell utilitzaven esquemes més lineals per representar el creixement en el coneixement, el que avui dia anomenem “branques” o àmbits. Fixeu-vos com usem el concepte “branques” tal com ho va fer Llull en una de les seves grans obres, “L’Arbre de la ciència” (Arbor Scientiae), en què ordenava el coneixement de l’època en 16 grans arbres (com ara el de la física, la botànica, la biologia, però també de la política, la moral i fins i tot, dels àngels) en què les arrels eren els principis bàsics, el tronc l’estructura, i les branques les diferents disciplines dins de cada àmbit. La similitud del coneixement amb un arbre forma part del nostre imaginari cultural col·lectiu.
Imatge de l’Arbre de la Ciència (Arbor Scientiae, de Ramon Llull, edició del 1515) / Font: fons bibliogràfic patrimonial digitalitzat de la Universitat de Barcelona, amb una gran quantitat de llibres antics digitalitzats, de lliure accés.
De fet, aquest tipus d’ordenació estructurada i jeràrquica de tots els conceptes coneguts en forma d’arbre, proposada i argumentada abastament per Llull, va fer fortuna, i altres científics i filòsofs ho van incorporar dins del seu bagatge intel·lectual. Per això no és d’estranyar que quan Charles Darwin va fer anotacions pel seu llibre sobre l’origen de les espècies, dibuixés explícitament un “arbre de la vida” per il·lustrar les relacions d’ancestralitat comuna, en contra de la visió imposada pels creacionistes. Mireu quin inici més prometedor de la pàgina, “Penso”, “I think”, per parlar de l’evolució de les espècies (segons les seves paraules, “transmutació” de les espècies).
Dibuix de Charles Darwin, amb les seves anotacions / Font: Wikimedia Commons
Doncs bé, ara imagineu que volguéssim posar totes les espècies conegudes d’éssers vius en un veritable Arbre de la vida. Seria gegant, perquè estem parlant de 2.235.322 espècies diferents, totes elles relacionades segons la seva posició de proximitat filogenètica. Imagineu que aquest Atles/Arbre gegant sigui una enciclopèdia, on podeu trobar la informació i les imatges que tenim d’aquests éssers vius… Doncs aquest projecte es va iniciar el 2012 i ha arribat a la seva compleció el desembre del 2021. Aquest projecte similar a un “Google Earth” dels éssers vius, un arbre de família de tot allò que està viu, és d’accés lliure, perquè tothom pugui navegar i descobrir-hi les seves espècies preferides, amb un visualitzador molt agradable que et permet endinsar-te en una branca concreta, o veure les relacions filogenètiques entre les espècies, des de més lluny, de forma molt dinàmica. Us recomano vivament que entreu a onezoom.org, us sorprendrà! Per exemple, podeu veure i consultar on estem localitzats els humans, que evidentment no estem a la cúspide, sinó que som una fruita menuda dins d’un petit branquilló, molt ben acompanyats per altres simis. A més, si cliqueu en cada espècie, s’obrirà la imatge i la informació de la corresponent entrada a la Wikipedia (si l’entrada existeix, és clar!). És un atles dinàmic, modern, digital, atractiu per a tothom, que us recomano per mirar en família i amb els més petits, però també pel professorat de primària i secundària que em llegiu. Teniu material per a treballar amb l’alumnat per temps!
Aquest Arbre de la Vida (Tree of Life) em sembla una tasca ingent, però tan maca i poètica, tan biològicament real i alhora tan estèticament atractiva i dinàmica… que m’ha semblat molt escaient per poder celebrar el que és el meu article número 250 a ElNacional.cat.