Pedro Sánchez pretenia donar per tancades les explicacions sobre la corrupció que afecta el PSOE i el govern espanyol en dos moments clau amb el mateix discurs: la seva compareixença al Congrés i la del Comitè Federal. A totes dues va insistir que José Luis Ábalos, Santos Cerdán —ens imaginem que també Leire Díez— són "persones concretes que es van aprofitar de les seves posicions", tractant de desvincular l'Executiu i el partit de les actuacions investigades. Com si la influència en ambdues direccions —partit i govern espanyol— no fos el que els va permetre la corrupció.
El president aspirava a tancar el cas Zapatero amb un suport explícit al Congrés i a enterrar l'assumpte davant el Comitè Federal. Enfront de la seva intenció, la realitat. Dilluns expirava el termini perquè l'expresident documentés l'origen del lot de joies valorat en 1,3 milions d'euros, el front amb més dany reputacional de Zapatero, convertit en mem coronat de joies.
El govern espanyol també va tractar de centrar l'atenció en el polèmic abocament íntegre de l'agenda de Gertrudis Alcázar, històrica secretària de Zapatero durant més de 26 anys. La imatge política de dilluns ha estat una altra: la d'Alcázar compareixent a la comissió d'investigació del Senat i mantenint-se fidel a l'anunci que va fer tot just començar la seva intervenció: "Em mantindré en silenci". Un episodi més del particular plató polític que ha muntat el PP a la cambra alta a compte d'una comissió arreplegadora, tan cridada a omplir directes com estèril per a la investigació.
Sánchez dona per amortitzades les responsabilitats perquè encapsula els implicats amb l'argument que es repeteixen els principals en totes les trames Ábalos-Koldo-Cerdán-Díez, a més dels secundaris Vicente Fernández com a ex de la SEPI i Antxón Alonso, amo amb Cerdán de Servinabal, tots fora del govern espanyol i del partit. Però ha arribat Santiago Pedraz amb el nou escrit de cada dilluns per imputar l'actual presidenta de la SEPI, el cor de les empreses públiques de l'Estat, per cinc operacions de la subtrama de Leire Díez, Vicente Fernández i Antxón Alonso.
Per a Sánchez, el problema d'encapsular causes que dona per mortes és que després no sap què fer amb els vius
Per a Sánchez, el problema d'encapsular causes que dona per mortes és que després no sap què fer amb els vius. Va passar amb la directora de la Guàrdia Civil, Mercedes González, i passa ara amb la presidenta de la SEPI, Beatriz Gualda. La primera va mentir sobre les reunions amb Leire Díez i el president va decidir mantenir-la; la segona està imputada per la connexió entre el rescat de l'empresa basca Tubos Reunidos, el 2021, i l'interès de Leire Díez i el seu grupet de sempre —els del xat Hiroruk— que fos rescatada a canvi, suposadament, de cobrar-se el favor en forma de consultoria executada per l'anterior president de la SEPI, Vicente Fernández.
En aquest punt, no és fàcil per al lector seguir el minut i resultat de les operacions i les trames. Sí els seus protagonistes. A favor de l'estratègia d'encapsular el dany, cal assenyalar que no hi ha nous membres del govern espanyol implicats. Cap home més de Sánchez. El que succeeix —i per això la taca creix— és el desenterrament de les aventures del clan de Leire Díez durant els últims cinc anys: operacions avui sota sospita perquè el negoci era la seva influència, mitjançant comissions.
Tot el que van tocar és radioactiu —a més de presumptament delictiu. Això és el que li passa al PNB. La direcció del partit basc pot documentar la reunió amb Tubos Reunidos el 2025, anys després del rescat del 2021. Les seves actes internes recullen les peticions d'ajudes d'una empresa amb demostrat arrelament basc i avui gairebé en fallida. Donant per bona la cronologia —i no havent-hi res al sumari que desmenteixi el PNB—, la toxicitat ve de la presència de Vicente Fernández a la reunió com un més de Tubos Reunidos. Només un exemple per entendre el dany expansiu del clan Leire Díez. I el pitjor vindrà amb Santos Cerdán. Qualsevol anotació o document de l'exsecretari d'Organització portarà la marca del PSOE d'avui. Per això és un encapsulament pràcticament impossible. Perquè la causa s'assembla més a un pot de pintura vessat a Ferraz que a un parell de pomes podrides rodolant per terra.