Quan es menteix durant molt temps a molta gent, al final acaba per no funcionar. I la gent acaba adonant-se'n, comença a estirar el fil, i les mentides van caient com cartes en un castell de naips.

Certament, durant el temps que duri la mentida, els interessats en ella i a mantenir-la hauran tret el benefici que pretenien. Poc els importa que tot caigui si ells marxen ja amb les butxaques plenes (que sol ser el que interessa als qui aposten per mentir sistemàticament).

Durant els últims anys hem consumit mentides per sobre de les nostres possibilitats. Les mentides constants sobre el procés, on els mitjans de comunicació han mantingut el relat espanyolista, generador d'odi envers el català; on els polítics han alimentat la maquinària de la repressió fonamentada en enganys; on les togues han picat amb base en denúncies construïdes sobre invents. L'imperi de la mentida va trepitjar amb força.

I d'aquesta mentida, es desgranen d'altres. Les promeses dins de l'independentisme, que no s'anaven a complir. La de mantenir la lleialtat, la unitat, la transparència i l'esforç per l'objectiu comú, que se suposava era crear un projecte de república. Ara es veu que hi ha hagut un ús de la informació i de la comunicació, fonamentalment intercessor de la mentida, per generar il·lusió en una societat que ja sembla haver-se adonat del joc d'alguns.

I aquest joc no és cap altre que buscar la independència dins d'un àmbit autonomista, però sense fer el necessari per aconseguir-la. Perquè es viu molt bé sent l'indepe de l'autonomisme i en aquest espai, qualsevol que s'ho prengui seriosament, qualsevol que vulgui fer efectives les promeses, sobra. La història recent és plena d'exemples en els quals hem vist saltar les promeses entre els principals referents; on els hem vist dir una cosa i fer la contrària. On hem comprovat com s'ha deixat a gent pel camí, com s'ha enganyat a uns i humiliat a d'altres.

I per evitar que s'informés dels abusos produïts i, especialment, els que es cometen ara i els que estan per venir, res millor que l'apagada informativa. La censura i la imposició de l'entreteniment en lloc de la informació. Xim pum.

Durant el temps que duri la mentida, els interessats en ella i a mantenir-la hauran tret el benefici que pretenien. Poc els importa que tot caigui si ells marxen ja amb les butxaques plenes

La mentida ens ha governat durant la pandèmia. Una darrere l'altra. I amb la col·laboració fonamental de la por, la gent s'ha empassat mentides que són impossibles de digerir. Una darrere l'altra. Dites a tota hora, des de tots els canals, des de tots els partits, amb uniformes i amb bates blanques. Dites des de totes les esferes del poder. I mentre les mentides funcionen, les butxaques d'alguns s'omplen.

Ara que la cosa es desmunta, cal parlar d'un altre tema, perquè és fonamental que la majoria social es distregui per no lligar caps. No sigui que la gent comenci a pensar que ens han obligat a fer coses absurdes, fins i tot perilloses per a la nostra salut, sense més objectiu que el del control social i el benefici de la farma.

Les mentides han passat al següent plat del menú. La guerra d'Ucraïna ha estat de nou una altra màquina de fer-nos empassar mentides. Una darrere l'altra. No passa res, ja teníem feta la mandíbula després de tots aquests anys mastegant-les de diferents sabors, però de la mateixa pasta. Ens han estat ocultant informació, manipulant-la, adulterant-la deliberadament des de 2014. I sobretot durant els últims mesos.

I quan es consumeix quelcom adulterat, al final acaba asseient-te malament. Això és el que està començant a succeir ara, quan es comença a preguntar no poca gent pel que ens està succeint a Europa.

Mentir mai surt bé. Mai. Per molt que els necis, els tramposos i els traïdors continuïn utilitzant la mentida com a eina. I als fets em remeto.

Ara ja gairebé ningú no es vol inocular invents que han demostrat no ser el que ens van prometre (i que fins i tot poden ser molt perillosos); ara ja es veu a què han jugat alguns en l'independentisme (a col·locar-se i tenir poder, però sense la més mínima intenció de complir el promès); i ara ja comencem a veure que la presumpta defensa d'Ucraïna en realitat podia ser un estratagema perquè Europa se sotmetés més encara al desig dels Estats Units.

Ara que estem de genolls i empatxats de mentides, reaccionarem? O continuem mastegant i esperant que arribi la següent?