Temps era temps que el cava seguia congelat en un racó de la nevera. No, en aquell hivern, quan encara persistien generalíssims colpistes i terror a l'ànim, no es podia augurar res de millor. No, aquell any tampoc no hi hauria ni indults ni festassa, ni amnistia, no hi hauria enderroc que uneix vida social i nacional, ni la camisa blava o grisa desapareixeria dels estenedors. De sobte, va semblar que s’escapaven totes les bombolles i que havia estat Nadal abans d'acabar novembre. Tal vegada, potser, una gent treballadora, farta de passar gana, rebia el regal incert d’un reguitzell d'"aquesta vegada, potser sí": si fem una transició valenta i noble cap a la democràcia.

 

La gent hi és i es mou ací i allà, amb una varietat gran de projectes, reclamacions, exigències de drets individuals i de nació

Potser sí amb la perspectiva, que ha de ser plural, defugint les sectes; potser sí amb la persistència, que ens han ensenyat dones i homes imprescindibles; potser sí amb la paciència de qui sap que el que fa és molt més gran, més important i perdurable que tota la seva generació. Però tampoc ha estat encara. I per què? Per poder respondre el perquè caldria escatir on som, i per fer-ho, estaria bé muntar una mena de primàries sobre qui pot exhibir resultats prou acceptables en relació amb aquests tres conceptes —perspectiva, persistència i paciència— des de l'independentisme.
Perquè el xup-xup de fons no s'ha aturat, la gent hi és i es mou ací i allà, amb una varietat gran de projectes, reclamacions, exigències de drets individuals i de nació, una varietat plena d'interseccions d'uns amb altres i diversificada amb matisos diferenciadors, no necessàriament excloents, en moments cabdals.
Si mantenint-se tothom construint com sàpiga i pugui, des del lloc que més l'encoratja, estant a l'aguait per detectar amb qui, com i quan pot fer pinya, tal vegada estarem més a prop de trobar el camí en el qual ens vàrem perdre. Aquell moment en què no vàrem saber mantenir les majories, quan no vàrem posar per davant de les mesquineses personals i de secta, la intel·ligència i el benestar de la comunitat.