A la Borbònia del rei malcarat, que no para d'acumular disgustos els darrers dies del 2023, s’està celebrant el gran aquelarre contra Catalunya. Els presidents de les CC.AA., des de les televisions que venen amb el càrrec, donen fe de la seva obediència a la sobirania centralista, presumint d’anticatalanisme i competint entre ells per veure qui la diu més grossa. Naturalment, la gran finalista és la presidenta de Madrid, amb abric de pell de dàlmata i de la mà del senyor Rodríguez, que sempre ha estat un “big pretender”.

Però a l’espectacle de les noves inquisicions i les velles fogueres hi són tots els virreiets. Des de Castella-la Manxa, Extremadura, Lleó i on sigui i calgui, es maquillen per amagar lluentors de nervis o por, i llencen missatges de Cap d'Any que, en el fons, sempre diuen el mateix, conservats en formol i vigents des dels anys vuitanta del segle XX. No hi fa res que la seva política autonomista sigui fonamentalment el clientelisme, la buidor o la corrupció, ni que el seu carnet els afiliï al PSOE o al PP.  El discurs de fons d’armari sempre dona vots i bons rendiments —caixa, cobri, amb molt poques variacions. Aquest any, en concret, aporta com a novetat la cirereta de no acceptació de l’amnistia política (perquè de la fiscal no se’n diu res). Ni cal. Muts i a la gàbia. 

Bon any 2024 especialment per als qui han fet de la insubmissió la manera més digna de viure. 

I seguint (o donant) l’exemple dels presidents autonòmics, els diaris del que algun humorista despistat en va dir “la caverna”, parlen avui contra l’amnistia i del de sempre. Algun (potser La Razón) obre portada amb una afirmació ex cathedra en el sentit que “els espanyols rebutgen que torni Puigdemont”. La Razón no se n’amaga: segueix sent el gran portaveu de VOX i del més carca del PP, explicant-nos que hi ha una enquesta en la qual és majoritària l’opinió que l’ara eurodiputat de Junts (és a dir, el president Puigdemont) ha de retre comptes davant de la justícia, tot i que ni La Razón, ni El Mundo, ni l’ABC sembla que ho vegin massa clar. Jo ni tan sols sé què entenen els de La Razón (i ja que hi som, tots els propagandistes de la fe d'AtresMedia) per “justícia”. I molt menys, per "retre comptes".  O per qui els ret, aquests comptes, que potser seran periodistes dels de debò, fotògrafs amb càmera que no menteix i tota la gent treballadora que s’estima el seu país.

Amb indults i amnisties de lletra petita o amb grans titulars, la voluntat final és política. Veurem quin decurs té la primera querella acceptada a tràmit pel jutjat d’instrucció número 9 de Barcelona contra policies per mentir. Potser el mes de febrer del 2024 en podrem saber més, quan s’hagin de presentar davant la jutgessa un sergent i un agent dels Mossos acusats d’haver comès delicte de fals testimoni i denúncia falsa. Els querellants són el periodista de la Directa, Jesús Rodríguez i el fotoperiodista freelance Isidre Garcia en el marc de la campanya #ProuMentidesPolicials impulsada per Irídia, el Grup de Periodistes Ramon Barnils, Mèdia.cat i Free Press Unlimited. 

Per altra banda, avui, 31 de desembre del 2023, acaba la inhabilitació a què la faceta més imaginativa i estrafolària del lawfare va condemnar el president Quim Torra i Pla. En el cas que vulgui i en tingui ganes, es podrà presentar de nou, a partir de demà, per a càrrecs públics. M’agradaria fer-li arribar l’enhorabona per la caiguda de la llufa caducada de l’afer de les pancartes. Sempre he desitjat el millor per a Quim Torra, i no és pas ara —sense motius, i en una parcial, però elaborada campanya d’invisibilitat de l’expresident— el moment de fer-se enrere. Seguiré amb interès les seves declaracions i decisions, i sols lamento que no se’n sortís quan hi havia una migrada oportunitat per aconseguir la llibertat si la bona gent “apretava fort”… i no anava de catxa.

Molta sort a tots, un bon any 2024 especialment per a la gent del tsunami, i per als bons periodistes i fotògrafs, per als qui canten rap, els qui viuen com poden mentre creixen els dinosaures, i sobretot, sobretot, per als qui han fet de la insubmissió la manera més digna de viure.