Catalunya es troba una vegada més en un punt d’inflexió. Després de molt temps, sembla que el país comença a mirar endavant, a recuperar una certa autoestima i la gent té ganes que passin coses. El Correllengua Agermanat n’és l’exemple més recent, però n’hi ha més, com el bon moment que passen la música i el cinema en català. O com milers de persones, vingudes d’arreu del món, aprenen la nostra llengua amb el projecte Vincles d’Òmnium. I és cert que hi ha moltes coses que no funcionen —el preu de l’habitatge està pels núvols, Rodalies és un desastre, els mestres i els metges estan en peu de guerra, la justícia es resisteix a aplicar la llei d'amnistia i un llarg etcètera—, però des del catastrofisme permanent no es pot construir la nació i cal saber veure quan s'obren escletxes d'oportunitat. I ara és un d'aquests moments.

Fa quatre anys, a Òmnium vam apostar per obrir un nou cicle que permetés adaptar l’entitat a la nova realitat política i social amb un doble objectiu: continuar sent útils al país treballant cada dia per la construcció nacional, que és on hem dipositat tots els nostres esforços per avançar cap a la independència de Catalunya. I al mateix temps, preparar-nos per a quan calgués fer un pas endavant. I creiem que és el moment de fer-lo. Tenim la convicció —i és un dels motius pels quals la candidatura Òmnium 2030 ens presentem a la reelecció— que cal retornar als grans consensos, que són els que sempre ens han permès progressar com a país, fins i tot en èpoques més complexes que l’actual.

Òmnium treballa per avançar i per construir, com ha demostrat aquests últims anys. De fet, l’única manera d’avançar és construir majories i buscar complicitats per fer front als reptes que tenim, que en són molts. Però per això cal un canvi de mentalitat i una reacció no només de l’independentisme, sinó també del sobiranisme i del catalanisme democràtic. Cal deixar enrere la nostàlgia del que hauria pogut ser i no va ser, però també abandonar el conformisme que suposa creure que ara ja està tot resolt i que només cal anar tirant. I per descomptat no podem oblidar els nostres objectius: Catalunya necessita abordar de cara el conflicte polític, que no està resolt, i les eines pròpies d’un estat per poder materialitzar el projecte de país que volem. Amb les que actualment tenim, i ho sabem, estem lligats de peus i mans.

El camí cap a la independència no es pot aturar, però mentrestant no podem quedar-nos asseguts i de braços plegats

Sense vendre fum, però sense cap renúncia. Aquí és on som. El camí cap a la independència no es pot aturar, però mentrestant no podem quedar-nos asseguts i de braços plegats. Si penséssim així, no hauríem aconseguit posar la defensa i la promoció de la llengua catalana al centre del debat polític ni hauríem abanderat la lluita per l’amnistia, un instrument que, recordem, ha permès a l’independentisme assolir una victòria —el reconeixement per part de l’Estat espanyol que la repressió de l’1-O va ser un error i una clara vulneració de drets perquè organitzar un referèndum no és delicte— que no podrem assaborir del tot fins que s’estengui a tothom i els exiliats puguin tornar a casa.

Avançar i construir. No hi ha més remei. Quan a Òmnium parlem d’aglutinar majories i vertebrar la societat civil, ho fem avalats per la nostra trajectòria. Només l’any passat vam treballar i col·laborar amb gairebé 3.000 entitats d’arreu dels Països Catalans. Amb projectes com el Català per a Tothom hem aconseguit unir administracions, sindicats, patronals, col·legis professionals i entitats de tota mena: des d’independentistes fins a educatives, del tercer sector, esportives i del lleure. Aquest és l’esperit del que volem transmetre. Els grans consensos es construeixen treballant, parlant i, perquè no dir-ho, transmetent esperança. Sabem on anem i sabem com hi hem d’arribar.

Alimentar el derrotisme i el catastrofisme és alimentar el discurs de l’extrema dreta, un problema global que cada vegada tenim més a prop. El 2022 ja vam alertar que el creixement de l’extrema dreta i el populisme eren una amenaça per a les institucions democràtiques i per a molts dels grans consensos que havíem treballat durant dècades. El discurs de l’extrema dreta no té cabuda en el nostre projecte de país. La construcció nacional implica sumar nous catalans a un país que ha de tornar a ser una terra d’oportunitats; fer créixer el sentiment de pertinença amb el català com a eix central de la cohesió social; combatre les desigualtats i l’exclusió; enfortir la llengua i la cultura per fer-les accessibles a tothom.

Òmnium està preparat per aprofitar totes les escletxes que es presentin per fer avançar el país i també per fer front a les amenaces que s’albiren a l’horitzó. Però no podem fer-ho sols. Tenim una oportunitat i hem d’aprofitar-la. Ens hi juguem molt.

 

Xavier Antich Valero

President en funcions i candidat a la reelecció d’Òmnium Cultural