A la videoanàlisi setmanal que publico a ElNacional.cat presentava ahir l'informe de la Rand Corporation, que recomana al govern nord-americà posar el fre en la guerra d'Ucraïna i pressionar Kíiv perquè s'assegui a negociar un acord polític amb Moscou. I ho fa perquè considera que als Estats Units ja ha deixat de beneficiar-los aquest conflicte. Suposo que han aconseguit ja generar prou negocis i un canvi dels equilibris mundials per tenir-nos ocupats els propers anys. La qüestió que vull abordar avui és que és molt probable que comencem a veure girs en la informació, previs a girs en els fets. Fins i tot, que descobrim qüestions que no se'ns havien explicat durant aquests ja dotze mesos de conflicte.
Des d'aquest racó d'opinió hem intentat sempre posar sobre la taula dades, anàlisi i informació que buscaven l'equilibri tan difícil d'aconseguir davant de la censura imperant a Occident i la gairebé única presència de la propaganda otanista. En aquestes línies, m'ha semblat important rescatar una anàlisi de Scot Ritter, que ha estat publicada recentment. L'article d'anàlisi, d'aquest ex alt comandament militar dels Estats Units i expert en geopolítica, titulat "El malson de les armes de l'OTAN a Ucraïna" analitza i valora els riscos i possibles conseqüències que hi pot haver per als socis de l'OTAN, així com principalment per a Ucraïna i globalment, la decisió presa a Ramstein el passat 20 de gener, de lliurar armes, entre les quals es troben els tancs, a Ucraïna. "La recent aprovació d'Occident de més assistència militar per a Kíiv corre el risc de ser un malson nuclear", subratlla el text de Ritter.
A continuació, seguint l'itinerari que marca Ritter en la seva exposició, però recordant altres dades i punts que em semblen rellevants, s'exposen els motius pels quals podria plantejar-se una negociació política urgent amb Moscou i els elements clau dels errors comesos.
Els caiguts s'estarien regirant a la seva pròpia tomba si sabessin al que està donant suport ara el continent europeu
L'anàlisi de Ritter comença recordant el que va passar a la Segona Guerra Mundial, quan "aviat, el matí del 2 de maig de 1945, el general Vassili Txuikov, comandant del 8è Exèrcit de Guàrdies soviètic, va acceptar la rendició de la guarnició alemanya de Berlín". "Dos dies abans, soldats de la 150a Divisió de Fusellers, part del 5è Exèrcit de Xoc soviètic, havien hissat l'estendard de la victòria de l'Exèrcit Roig sobre el Reichstag. Una hora després que s'hissés la pancarta, Adolf Hitler i la seva amant, Eva Braun, es van suïcidar en el seu estudi dins del Führerbunker".
Recorda Ritter com Txuikov havia conduït les tropes al cor de la capital nazi, "lluitant contra els obstinats de la resistència nazi al districte de Tiergarten de Berlín, on es trobava el cau de la bèstia nazi". "El general soviètic va ser recompensat pel coratge i el sacrifici dels seus soldats en estar en condicions d'acceptar la rendició alemanya". "En honor a aquest èxit, i al sacrifici que va suposar, l'exèrcit soviètic va inaugurar el novembre de 1945 un monument commemoratiu al llarg del Tiergarten. Construït amb marbre vermell i granit extret de les ruïnes de la Neue Reichskanzlei (la Nova Cancelleria Imperial) d'Adolf Hitler, el monument consisteix en una columna còncava de sis eixos units, flanquejada per artilleria de l'Exèrcit Roig i un parell de tancs T.34, amb una estàtua gegant de bronze d'un soldat victoriós de l'Exèrcit Roig que vigila des del piló central". Els guàrdies soviètics van vigilar aquest monument fins a 1993, moment en què es van retirar de Berlín. I des d'aleshores, el monument s'ha mantingut, recorda Ritter, d'acord amb els termes del Tractat de Reunificació d'Alemanya de 1990. Precisament amb motiu de la decisió d'Alemanya de l'enviament de tancs Leopard, un dels seus diputats ha posat de relleu aquest monument i ha demanat expressament que tots facin l'esforç de recordar la seva història, i contra qui van haver de lluitar els seus avis.
Unes línies per a la memòria, per a la contextualització, que segons l'autor de l'anàlisi, és fonamental per comprendre per què els homenatjats estarien regirant-se a la seva tomba si sabessin el que està passant ara mateix al continent europeu i a qui s'està donant suport i finançant en aquesta guerra. El suport als nazis ucraïnesos per part d'Occident i la seva presència actual a les Forces Armades i Serveis de Seguretat estatals.
A continuació, repassa Ritter com la CIA ha finançat els feixistes ucraïnesos, que, després de la Segona Guerra Mundial, van operar de manera clandestina, "realitzant operacions de sabotatge i fomentant la ideologia antisoviètica-antirussa entre una població on els preceptes de la ideologia nacionalista ucraïnesa eren forts". Aquests nacionalistes ucraïnesos, després del col·lapse de la Unió Soviètica el 1991, van començar a prendre impuls i sortir de la clandestinitat, organitzant-se en partits polítics d'ultradreta, en els quals es venerava la imatge de Stepan Bandera. Sense un gran suport popular, van jugar un paper fonamental en els aldarulls i violència als carrers a començaments de l'any 2014, recorda Ritter. Aquests aldarulls van configurar un context de cop d'estat que va fer abandonar els governs democràtics que havien estat elegits a les urnes, com el de Víktor Ianukòvitx.
Recorda Ritter la trucada que temps després va sortir a la llum, entre la sotssecretària d'Estat Victoria Nuland (la mateixa que aquesta setmana manifestava al Senat nord-americà la seva alegria perquè el Nord Stream 2 sigui un garbuix de ferros al fons del mar), i l'ambaixador dels Estats Units a Ucraïna, Geoffrey Pyat, que va tenir lloc durant els dies immediatament anteriors a l'enderrocament de Ianukòvitx, el febrer de 2014, on es parlava ja de qui reemplaçaria el president d'Ucraïna: Iatseniuk. Explica l'anàlisi que avui comentem com el nou president es va organitzar amb els partits polítics d'extrema dreta pro Bandera. Els seus integrants van ocupar llavors càrrecs de responsabilitat a les Forces Armades d'Ucraïna, així com en els serveis de seguretat estatals.
Membres d'aquests grups d'ultradreta radicals formen part, de manera voluntària, des d'aleshores, de sectors de les forces armades regulars d'Ucraïna. I recalca Ritter que, per exemple, una de les unitats creades arran de la reorganització que es va formular en aquell moment, la 67a Brigada Mecanitzada Separada, rep formació des del 2022 al Regne Unit. De fet, el Ministeri de Defensa britànic va anunciar el juliol del 2022 que començaria a entrenar aproximadament 10.000 soldats ucraïnesos cada quatre mesos.
Això, que no assenyala Ritter, no ens és estrany, ja que a Espanya també s'està entrenant tropes ucraïneses, segons ha confirmat el ministeri de Margarita Robles. Detalls importants que solen passar bastant per alt els mitjans de la premsa occidental, ja que estem parlant de formacions militars neonazis, com apunta Ritter.
La decisió de formació d'aquestes tropes sorgeix, segons Ritter, de l'assistència militar aprovada durant la vuitena sessió del Grup de Contacte de Defensa d'Ucraïna. Aquest grup de contacte es va reunir per primera vegada en la base nord-americana de Ramstein, Alemanya, l'abril del 2022. L'última reunió va tenir lloc, en aquest mateix enclavament, fa una setmana exacta. S'hi va abordar l'enviament de tancs, encara que d'aquesta reunió no sortís el sí d'Alemanya, i això que s'havia produït la dimissió de la ministra de Defensa a Berlín a començaments de setmana i es preveia que el nou ministre seria més permeable que ella a l'enviament dels Leopard.
L'escalada en l'enviament d'armes ja estava prevista
L'enviament d'armes noves l'havia previst Zaluzhnyi, el comandant de les Forces Armades d'Ucraïna en una entrevista que va donar a The Economist el desembre del 2022. Recorda Ritter com s'hi reconeixia que el principal problema a què s'enfrontava Ucraïna era la necessitat de mantenir les seves tropes en la línia defensiva del cinturó Soledar-Bakhmut, i no permetre que les tropes russes aconseguissin més terreny. I assenyalava el comandant que, cap a febrer del 2023 (o sigui, ara), s'esperava que arribessin noves forces i reserves, perquè les tropes ucraïneses estaven en una situació delicada. Estava, doncs, previst que el febrer del 2023 la guerra a Ucraïna escalés rebent armament, tal com acaba d'aprovar-se. Tanmateix, Soledar va caure en mans russes el passat 12 de gener, i es va confirmar per Kíiv setmanes després. Un dels punts que més temien des de l'exèrcit ucraïnès. "Necessito recursos. Necessito 300 tancs, 600-700 IFV [vehicles de combat d'infanteria], 500 obusos. Llavors, crec que és completament realista arribar a les línies el 23 de febrer", deia llavors Zaluzhnyi. I era explícit: si no se li lliuraven aquestes armes, el més probable és que Ucraïna perdés la guerra sens dubte.
Durant el Fòrum Econòmic de Davos, que va acabar el mateix dia que començava la reunió de Ramstein, Oleksii Reznikov va intervenir en nom d'Ucraïna. I ho va fer en un to contundent: va assenyalar que Ucraïna estava duent a terme una missió de l'OTAN, però que els morts els estaven posant únicament ells, per la qual cosa l'esperable és que els socis de l'OTAN proporcionessin armes. El secretari general de l'OTAN va respondre ràpid confirmant que s'enviarien més armes. Així va ser com en la reunió de Ramstein del 20 de gener es va estudiar la petició de Zelenski i es va segellar el compromís d'enviar a Ucraïna un paquet de suport de milers de milions de dòlars, que inclouen armes de defensa aèria, municions d'artilleria, vehicles de suport i (potser el més important, segons Ritters) aproximadament 240 dels 500 vehicles de combat d'infanteria que havia sol·licitat, dividits aproximadament en un batalló (59 vehicles) de M-2 Bradley de fabricació nord-americana, dos batallons (90 vehicles) de M-1126, un batalló (40 vehicles) de Marders alemanys i un batalló (aproximadament 50 vehicles) de CV90 de fabricació sueca. El Ramstein Contact Group també va prometre el lliurament de quatre batallons d'artilleria autopropulsada, que constaven de 19 Archer de fabricació sueca, 18 AS-90 de fabricació britànica, 18 M-109 Paladin de fabricació nord-americana i una dotzena de CEASAR de fabricació francesa. Quan tot això se suma a les 24 peces FH-70 remolcades, el total de peces d'artilleria que s'envien a Ucraïna ascendeix a poc menys de 100 peces d'artilleria, molt lluny de les 500 sol·licitades per Zaluzhnyi, sentencia Ritter.
Llegia aquesta setmana una interessant anàlisi en la premsa russa, on un expert militar avaluava les necessitats de l'exèrcit ucraïnès per poder fer front al rus i defensar mínimament les seves posicions. En resum, assenyalava el text que feien falta, com a mínim, 1.800 tancs. Una xifra que ni de lluny no s'apropa als 300 que demanava el comandant de les tropes, i molt menys que els que els arribaran. Ves a saber quan, perquè aquesta és una altra cosa.
Respecte a l'entrenament dels soldats ucraïnesos per poder mantenir l'equip, Ritter considera que "la realitat és que la major part d'aquest equip no durarà ni un mes en condicions de combat; fins i tot si els russos no el destrueixen, els problemes de manteniment ho faran". "Ni tan sols puc començar a compadir-me de com és de fotudament horrible el manteniment d'un Bradley", assenyalava un militar en informació recollida per Reddit, per mostrar que les armes que s'estan enviant a Ucraïna són realment complicades. Podríem entrar en detalls, com fa Ritter, comentant cada tipus de tanc i arma enviada i els problemes en el seu manteniment i funcionament que han anat denunciant les tropes que han hagut d'enfrontar-s'hi. Però la conclusió és clara: Ucraïna necessita més armes desesperadament i les que els lliuraran resulten gairebé impossibles de fer servir.
Els errors tècnics són un veritable problema i a la vista està que els Leopard que Espanya envia estaven a l'estiu, segons la mateixa ministra de Defensa, "en un estat lamentable". Una cosa semblant els passa als tancs Marder d'Alemanya, que no han estat actualitzats i que tenen molts anys. "Per operar adequadament els cinc equivalents de batalló de vehicles de combat d'infanteria que subministren els seus socis de l'OTAN, Ucraïna necessitarà entrenar les tropes de manteniment en quatre sistemes completament diferents, cadascun amb el seu propi conjunt únic de problemes i suport logístic o de recanvi per separat", apunta l'expert. "És, literalment, un malson logístic que finalment resultarà ser el taló d'Aquil·les" de les decisions preses a Ramstein.
L'OTAN estaria creant potencialment les condicions en les quals Rússia seria capaç doctrinalment de fer servir armes nuclears
Ritter, analitzant al seu torn les paraules del secretari de Defensa britànic, Ben Wallace, explica de quina manera Rússia podria sentir-se justificada per utilitzar armes nuclears: "Wallace sembla ignorar que en facultar Ucraïna perquè expulsi les tropes russes del que és —després de l'annexió dels quatre antics territoris ucraïnesos (Lugansk, Donetsk, Zaporíjia i Kherson) el setembre passat— part permanent de la Federació Russa, l'OTAN estaria creant potencialment les condicions en les quals Rússia seria capaç doctrinalment de fer servir armes nuclears". Una valoració, en termes molt més simples, ha fet Donald Trump aquesta setmana, en conèixer l'enviament dels 31 Abrams per Biden.
L'enviament d'armes per fer fora els russos d'uns territoris que han estat declarats part de la Federació Russa situa el conflicte a un altre nivell. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va advertir en una roda de premsa que "no serà un bon auguri des del punt de vista de la seguretat global i paneuropea", per si algú en tenia dubtes.
L'anàlisi de Ritter afirma que les conseqüències de la decisió presa a Ramstein el passat 20 de gener seran molt més perjudicials per a Ucraïna que per a Rússia. I en aquest sentit, podem començar a veure com experts de referència valoren i apunten al fet de qui podria perdre la guerra en aquests moments (i a partir d'ara). Comença a valorar-se la derrota d'Ucraïna i tot el que pot comportar si no hi ha un replantejament de les decisions.
Quan pot ser que estiguem davant del gir en els esdeveniments i el relat, no em cansaré d'insistir, especialment als lectors que es consideren llunyans al nazisme, en la denúncia d'haver estat donant suport a Zelenski en la seva guerra. Ara que comencem a sentir discursos, tènues i llunyans, com els d'Unidas Podemos, Bildu o ERC que treuen el cap per dir amb la boca petita que ja seria hora de deixar d'enviar armes a Kíiv, és important recordar com aplaudien al Congrés dels Diputats el fan de Bandera. I com se li han estat enviant diners públics per massacrar els seus propis ciutadans, a més d'inundar de corrupció un país en guerra, i posar-nos a un pas d'un conflicte mundial. Aquest que ha prohibit partits de l'oposició, mitjans de comunicació i que ha defensat el genocidi a l'est del que considera el seu país, des del 2014. Aquest al qual la majoria de vostès han permès que donem suport.