L'únic que no pot permetre's un tribunal suprem que mereixi tal nom, en qualsevol estat que mereixi tal nom, és contradir-se a si mateix en temps real. Pot reafirmar-se o dubtar, pot ratificar o corregir, pot mantenir o canviar de criteri però ha de triar, no pot fer ambdues coses alhora i, si ho fa, el resultat només pot conduir a la catàstrofe. Seria com voler anar a la dreta i a l'esquerra, o pujar i baixar alhora; només pot acabar en una aparatosa caiguda i alguna lesió més que dolorosa.

No pot ser que en el Tribunal Suprem s'estigui jutjant Oriol Junqueras, els exconsellers, l'expresidenta del Parlament, Carme Forcarell, i els Jordis per rebel·lar-se contra un estat i l'ordre constitucional legal i legítim i que, a mateix temps, i com fa a la interlocutòria que paralitza l'exhumació del tirà, es reconegui la condició de cap d'Estat a Francisco Franco des de l'1 d'octubre de 1936; tot just tres mesos després d'haver-se alçat de forma "publica i violenta" contra la II Republica Espanyola, un estat i un ordre constitucional legal, legítim i internacionalment reconegut.

No es tracta d'un simple error històric. Té valor jurídic. Si Franco era cap d'Estat llavors, la causa per rebel·lió manca de sentit i, si la causa per rebel·lió té sentit, llavors Franco era un rebel i un colpista. Tret que, segons el parer del Suprem, la legalitat d'un estat i un govern vingui determinat per la seva prevalença en l'ús de la força, no per la legalitat i la legitimitat de les seves decisions i procediments.

No menys desassossegant resulta la contradicció de l'alt tribunal quan decideix com protegir millor els interessos de l'Estat a la sala penal i a la sala contenciosa administrativa. Si paralitza l'exhumació del tirà per protegir els drets de la família Franco i prevenir el mal que causaria a l'Estat una decisió posterior contrària, amb més raó s'intueix que hauria d'haver decidit, almenys des de l'inici del judici, l'alliberament de la presó preventiva decretada contra els encausats en el procés; per no dir mentre es trobin en espera de la sentència.

Si Franco era cap d'Estat llavors, la causa per rebel·lió manca de sentit i, si la causa per rebel·lió té sentit, llavors Franco era un rebel i un colpista

No resisteix la més mínima comparació el mal que causaria a l'Estat tornar a enterrar el tirà al Valle de los Caídos, amb prou feines uns maons, ciment i els jornals dels operaris, amb la incalculable destrossa que suposaria la reparació impossible als encausats per més d'un any de presó en cas de sentència absolutòria o revocació en el Tribunal Europeu de Drets Humans.

Al·legar que es tracta de jurisdiccions diferents, l'administrativa i la penal, ajuda a dissimular la contradicció però no la redimeix: la protecció de l'interès de l'Estat ha de respondre sempre al mateix criteri, amb independència de l'àmbit o la jurisdicció; almenys en un tribunal suprem que mereixi tal nom.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat