L’experiència ens demostra que el cinema acaba retratant, d’una manera o altra, els grans esdeveniments que marquen la història dels pobles. Així hi ha pel·lícules sobre l’atemptat a Carrero Blanco, el 23-F, la matança d’Atocha, la Setmana Tràgica, l’afer Dreyfuss o Matahari. You name it. Els experts també ens apunten que molts cops serà el cinema que tindrà el paper de jutge en darrera instància dels episodis històrics. Així podem pensar en el paper de Missing (Desapareguts) a l’hora de sentenciar Pinochet o de La vida dels altres en jutjar el règim de Honecker.  I és en el context d’aquestes dues constatacions –plasmació històrica i judici moral– que friso absolutament per l’aparició del primer gran film espanyol sobre l’1-O.

No estan tots els espanyols tan d’acord que els catalans som dolents i que el moviment “A por ellos” va ser heroic? No ha estat tan rotunda la seva opinió pública en la nostra condemna? Doncs vinga, fora mandra, cinema espanyol, ¿a què espereu per fer el gran film sobre l’heroïcitat espanyola durant aquell octubre de fa tres anys?

Si em permeteu, inclús em veig amb cor de suggerir-ne alguns elements que en poden ser claus. Per exemple, veig l’Antonio Banderas prestant-se encantat a fer de jutge Marchena. Potser no dona exactament el tipus, però vaja, quin colofó a una carrera poder fer de l’heroi de la Justicia espanyola, no? Perquè és un heroi, Antonio, el qui ha enviat Dolors Bassa 12 anys a la presó? No? No t’hem sentit pas dir el contrari. Llàstima que la direcció d’aquest film no pugui ser per a Pedro Almodóvar ja que a Madrid s’ha cregut que ningú sabria retratar millor la perversitat dels catalans que volen votar que Isabel Coixet. Ah! I la veritat és que per fer el paper del coronel Pérez de los Cobos, el José Sacristán té tots els números. L’estic veient sobre la catifa roja de Cannes parlant de l’orgull que és representar un mentider que ha enviat Jordi Cuixart nou anys a la presó, “por necio”, com diu.  Que gran! També estaria bé Penélope Cruz en el paper de Montserrat del Toro, saltant vint metres al buit, mitges destrossades, per escapar de les hordas catalanistas al teulat d’Economia. Ara quan cridés “¡Pedro!” també podríem pensar en el galán Sánchez, tan genial a l’hora de dirigir fiscalies i practicar un art tan bàsic per al cinema com és l’engany. I com no, la banda sonora “A por ellos” seria per al brau Loquillo, convertint-lo segurament en ferm candidat a un Emmy Latino, o semblant. Estic segur que les bases de Vox els acompanyaran encantats com a figurants a les escenes de comiat de la Guardia Civial a diversos pobles espanyols al crit d’”A por ellos”. (Potser que no consti als crèdits, però vaja).

De votants ferits ¿qui en faria el paper, us pregunteu? Tranquil home. Aquests ens els estalviem. De tan dolents que eren, no hi sortiran. Només els guàrdia civils que van matar. Ja m’he reservat les entrades a Cannes, tu no? És amb galledes de crispetes que esperem la primera gran pel·lícula espanyola sobre el gran Episodio Nacional de l’1-O i la gran rebuda que li té preparada el món democràtic. No? Au vinga, no us talleu ara. L’1-O no ho vau fer. ¡A rodar!