Per primera vegada després d'uns quants anys, el Tribunal Constitucional dubta i està dividit per resoldre un assumpte plantejat en relació amb el procés i el seu enjudiciament. El motiu de la divisió és el recurs presentat per la defensa d'Oriol Junqueras contra una presó provisional que, especialment ara que comença el judici, supera tots els límits de la raó jurídica i del sentit comú. El debat té tal abast que, per no perdre la tan valorada unanimitat del Tribunal Constitucional en tot allò que fa referència a Catalunya, els magistrats han posposat la decisió, amb la qual cosa s'arrisquen a coincidir amb l'inici de la vista oral al Tribunal Suprem.

Fins ara, el Tribunal Constitucional (TC) sempre ha donat suport sense fissures i amb rapidesa al criteri del Tribunal Suprem (TS) respecte de la presó provisional dels presos catalans. Però de fa unes setmanes hi ha una variable nova que ho canvia tot. És la recent sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) referida a la situació penal de l'exlíder del partit prokurd Selahattin Demirtas. La sentència ha declarat incompatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans mantenir en presó preventiva un càrrec parlamentari durant un període prolongat de temps "sense fonamentar per què no se'l sotmet a mesures cautelars menys carregoses". El dictamen del TEDH, les decisions del qual són vinculants per a Espanya, atès que forma part de la nostra ordenació jurídica, insta el govern turc a excarcerar el líder prokurd immediatament.

La doctrina fixada pel TEHD trenca en mil bocins l'argumentació del TS per retenir a la presó els encausats catalans. Provar tan sols de justificar que de mesures menys carregoses no n'hi ha o que no es poden aplicar als presos situaria la justícia espanyola en un nou ridícul de dimensions interplanetàries. Al TC ho saben i també saben que ja s'han exposat a massa rebolcades a Europa per haver fet de guardaespatlles dels seus col·legues del TS.

Ara que la neocaverna està distreta mentre s'esbargeix amb aquests dos titulars que feia tant de temps que anhelava publicar, "La dreta governa, per fi, Andalusia" i "Esclata Podemos", s'obre una oportunitat única perquè els magistrats del TC es comportin com a juristes i redimeixin, encara que només sigui una mica, l'ànima del tribunal. La doctrina del TEHD és clara i rotunda. No admet recargolaments ni es pot demanar que l'aclareixi o la detalli sense quedar com un ximple o un illetrat. Ara és l'hora que el TC torni al temps en què el presidien gegants del dret com Manuel García Pelayo o Francisco Tomás y Valiente, quan només es dedicava a vetllar per la llei, abans que el Partit Popular decidís de fer-lo servir d'escut protector. Al carrer Oriol Junqueras i tots els altres, pel bé de la justícia.