Només amb molta biodramina hom pot solcar sense marejar-se el procel·lós oceà d'enquestes publicades l'últim dia possible abans del 21-D. Proveir-se d'analgèsics potents per al mal de cap que pot generar un ball de números d'aquesta mena sembla una més que sàvia decisió.

Per intentar una interpretació raonable d'una exhibició així de percentatges, forquilles i càlculs de majoria i minories, el primer pas seria distingir de tots els sondejos publicats aquella part que, o sembla pur "wishful thinking", o clarament respon a una aposta personal dels autors, d'aquella altra part de l'estudi que s'ajusta realment a les exigències de la demoscòpia científica. El sondeig d'autor és una cosa i el sondeig demoscòpic és una altra. Ambdós poden encertar, però no s'avenen entre si perquè la ciència sol tenir el mal costum de contradir amb massa freqüència tanta passió creativa.

En el cas particular del 21-D resulta cridaner com la participació s'ha convertit en un comodí que sembla servir per justificar tota classe de previsions, auguris i pronòstics, per molt estrambòtics o poc intuïtius que semblin. Si fem cas a les projeccions, la participació el 21-D no només resultarà un miracle sinó que a més obrarà miracles. Totes les enquestes publicades s'han apuntat a l'expectativa d'una participació molt alta, per sobre del 80%, i una volatilitat també elevada entre les preferències de l'electorat, més dins del vot independentista i del vot no independentista que entre ambdós espais electorals. Tots els sondejos semblen treballar sobre una certesa estadística compartida i una suposició raonablement compartida.

Si fem cas a les projeccions, la participació el 21-D no només resultarà un miracle sinó que a més obrarà miracles

La certesa estadística ferma amb tots els estudis publicats conclou que els votants nacionalistes i sobiranistes tornen a acudir a les urnes en bloc i amb la mateixa intensitat que el 2015. Votaran aquesta vegada i sembla clar que votaran les vegades que faci falta. Ni desànim, ni desmobilització, ni desconcert, ni lamentacions. Pel que fa a la transferència entre partits nacionalistes, amortitzat l'impacte de la presència virtual de Puigdemont en campanya i pagat el cost de tenir el seu candidat a la presó, ERC recupera el lideratge a cavall del vot útil nacionalista, JuntsxCat es ressent de centrar-ho tot en un candidat que no pot tornar i la CUP es consolida com la gran pagana del procés.

La suposició raonable assumeix que el vot no nacionalista es mobilitzarà d'una manera històrica mentre es tenyeix de taronja cada dia una mica més. Una cosa que les dades permeten suposar però no confirmar excepte respecte al lideratge de Ciutadans. De fet, la campanya sembla haver servit per congelar la mobilització més que per activar-la o ampliar-la. Tampoc no semblen bones notícies per a la participació d'aquest vot que els qui més aporten al col·lectiu d'electors siguin els qui, o diuen dubtar, o prefereixen no dir qui votaran. En qualsevol altra elecció els diria que, a menys d'una setmana de la votació, molts d'aquests presumptes indecisos acostumen a ser gent que no acudirà a les urnes però prefereix no dir-ho. Però si alguna cosa sabem tots és que aquests comicis no són com altres qualssevol.