Les festes nadalenques ja no poden demorar-ho o dissimular-ho més. El nacionalisme català afronta el dilema que, abans o després, totes les organitzacions nacionalistes es veuen impel·lides a aclarir: què va primer, el país o el partit.

Amb vuit actes de diputat en suspens ni JuntsxCat ni ERC no poden permetre's molts més dubtes, vacil·lacions, especulacions, centrecampismes, driblatges, xilenes o gols a pròpia meta. El partit està molt més disputat del que sembla i el resultat sembla bastant més incert del que molts auguraven. Qui vulgui guanyar haurà de donar-ho tot en el camp i jugar a l'atac amb visió i sense concessions.

A hores d'ara resulta evident que al bloc no nacionalista bastants donen per descomptat el fracàs sobiranista a l'hora de posar-se d'acord per elegir un govern i un president. En els seus càlculs pesarà més el partit que el país. A l'hora d'escollir, demòcrates i republicans es deixaran arrossegar per l'espiral competitiva dictada pels seus interessos partidistes i es mostraran incapaços d'aconseguir acords estables, que tinguin com a prioritat l'objectiu nacional i no obtenir avantatge sobre el competidor electoral.

A les files nacionalistes juguen al pòquer des de la nit electoral. Uns i d'altres han anat mostrant cartes i fent jugades amb l'únic objectiu de forçar l'altre a descobrir si anava de catxa. ERC ha fet com ha pogut per obligar Carles Puigdemont a revelar si pensava tornar per intentar la presidència però, sobretot, per afrontar un destí processal que desembarassaria el camí a un hipotètic candidat republicà. Puigdemont ha provat de generar les condicions que permetessin obrir una negociació política amb el govern espanyol que li facilités tornar sense ser empresonat. El temps s'acaba i ambdues estratègies s'han provat estèrils. President i vicepresident segueixen on eren i, per desgràcia, això no canviarà a curt termini.

Uns i d'altres hauran d'elegir entre el partit o el país. Puigdemont haurà d'aclarir si insisteix en una investidura impossible per mantenir el seu avantatge competitiu sobre els republicans, o cedeix el torn a un candidat que garanteixi la unitat nacionalista. ERC també ha d'escollir entre treure profit de la delicada situació processal del president o facilitar la investidura d'un nom alternatiu que mantingui viu el procés.

Si ambdós escullen país abans que partit, l'objectiu nacional català sortirà reforçat. Però n'hi ha prou que un elegeixi partit abans que país perquè l'eliminatòria caigui de l'altre costat pel valor doble dels gols en camp contrari.